Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   sr Упознати

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [tri]

Упознати

[Upoznati]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Hola! З-р---! З______ З-р-в-! ------- Здраво! 0
Zdr-v-! Z______ Z-r-v-! ------- Zdravo!
Bon dia! До--р д--! Д____ д___ Д-б-р д-н- ---------- Добар дан! 0
D--a- -an! D____ d___ D-b-r d-n- ---------- Dobar dan!
Com va? Како----- / -ак- си? К___ с___ / К___ с__ К-к- с-е- / К-к- с-? -------------------- Како сте? / Како си? 0
K-ko ste?-/--a-- -i? K___ s___ / K___ s__ K-k- s-e- / K-k- s-? -------------------- Kako ste? / Kako si?
Que és d’Europa vostè? Јес---ли В- -----ро-е? Ј____ л_ В_ и_ Е______ Ј-с-е л- В- и- Е-р-п-? ---------------------- Јесте ли Ви из Европе? 0
J--t--li Vi--z-E--o-e? J____ l_ V_ i_ E______ J-s-e l- V- i- E-r-p-? ---------------------- Jeste li Vi iz Evrope?
Que és d’Amèrica vostè? Ј-----л--В--и- ----ик-? Ј____ л_ В_ и_ А_______ Ј-с-е л- В- и- А-е-и-е- ----------------------- Јесте ли Ви из Америке? 0
Je-te--i--i-iz Am-----? J____ l_ V_ i_ A_______ J-s-e l- V- i- A-e-i-e- ----------------------- Jeste li Vi iz Amerike?
Que és d’Àsia vostè? Јест- -- -- из --и--? Ј____ л_ В_ и_ А_____ Ј-с-е л- В- и- А-и-е- --------------------- Јесте ли Ви из Азије? 0
Je-te ---V- i---z---? J____ l_ V_ i_ A_____ J-s-e l- V- i- A-i-e- --------------------- Jeste li Vi iz Azije?
En quin hotel s’allotja vostè? У к--ем---т-л---те-с-ешт--и? У к____ х_____ с__ с________ У к-ј-м х-т-л- с-е с-е-т-н-? ---------------------------- У којем хотелу сте смештени? 0
U k---m-hot--- -t--sme-t--i? U k____ h_____ s__ s________ U k-j-m h-t-l- s-e s-e-t-n-? ---------------------------- U kojem hotelu ste smešteni?
Quant fa que és aquí? К---ко-дуго ------ћ-овде? К_____ д___ с__ в__ о____ К-л-к- д-г- с-е в-ћ о-д-? ------------------------- Колико дуго сте већ овде? 0
K------du-----e--e-́-o---? K_____ d___ s__ v__ o____ K-l-k- d-g- s-e v-c- o-d-? -------------------------- Koliko dugo ste već ovde?
Fins quan es quedarà? Ко------у----ст-јет-? К_____ д___ о________ К-л-к- д-г- о-т-ј-т-? --------------------- Колико дуго остајете? 0
Ko---o -ug- o-t----e? K_____ d___ o________ K-l-k- d-g- o-t-j-t-? --------------------- Koliko dugo ostajete?
Li agrada la seva estada aquí? До-а----и -а- с--ов--? Д_____ л_ В__ с_ о____ Д-п-д- л- В-м с- о-д-? ---------------------- Допада ли Вам се овде? 0
D-------i V------o--e? D_____ l_ V__ s_ o____ D-p-d- l- V-m s- o-d-? ---------------------- Dopada li Vam se ovde?
Que fa vacances aquí? Ј-ст---и -вд--н--го-и--------о--? Ј____ л_ о___ н_ г_______ о______ Ј-с-е л- о-д- н- г-д-ш-е- о-м-р-? --------------------------------- Јесте ли овде на годишњем одмору? 0
Je-te l--o-de -- ---i--j-m -d-or-? J____ l_ o___ n_ g________ o______ J-s-e l- o-d- n- g-d-š-j-m o-m-r-? ---------------------------------- Jeste li ovde na godišnjem odmoru?
Visiti’m! Посе-ите-м- ----о-! П_______ м_ ј______ П-с-т-т- м- ј-д-о-! ------------------- Посетите ме једном! 0
Pos-ti-e--- jed-om! P_______ m_ j______ P-s-t-t- m- j-d-o-! ------------------- Posetite me jednom!
Aquesta és la meva adreça. Ово -е-мо---ад-еса. О__ ј_ м___ а______ О-о ј- м-ј- а-р-с-. ------------------- Ово је моја адреса. 0
Ovo j- m-j- -d-e-a. O__ j_ m___ a______ O-o j- m-j- a-r-s-. ------------------- Ovo je moja adresa.
Ens veiem demà? Х-ћемо ---се -у--а--и-е--? Х_____ л_ с_ с____ в______ Х-ћ-м- л- с- с-т-а в-д-т-? -------------------------- Хоћемо ли се сутра видети? 0
H--́-m--li s- sut-- --d---? H_____ l_ s_ s____ v______ H-c-e-o l- s- s-t-a v-d-t-? --------------------------- Hoćemo li se sutra videti?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Жао-м- ј-- и-ам-већ--ут---н--т--до-о-----о. Ж__ м_ ј__ и___ в__ с____ н____ д__________ Ж-о м- ј-, и-а- в-ћ с-т-а н-ш-о д-г-в-р-н-. ------------------------------------------- Жао ми је, имам већ сутра нешто договорено. 0
Ž-o------- -mam --ć s-tra nešt---o-o---e--. Ž__ m_ j__ i___ v__ s____ n____ d__________ Ž-o m- j-, i-a- v-c- s-t-a n-š-o d-g-v-r-n-. -------------------------------------------- Žao mi je, imam već sutra nešto dogovoreno.
Adéu! Ћа-- /--богом! Ћ___ / З______ Ћ-о- / З-о-о-! -------------- Ћао! / Збогом! 0
Ć----- ---gom! Ć___ / Z______ C-a-! / Z-o-o-! --------------- Ćao! / Zbogom!
A reveure! Д-ви-е-а! Д________ Д-в-ђ-њ-! --------- Довиђења! 0
D--iđe-j-! D_________ D-v-đ-n-a- ---------- Doviđenja!
Fins aviat! Д- -ско-о! Д_ у______ Д- у-к-р-! ---------- До ускоро! 0
D---sk-ro! D_ u______ D- u-k-r-! ---------- Do uskoro!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!