Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   sl Spoznati, seznaniti se z

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tri]

Spoznati, seznaniti se z

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Hola! Živjo! Ž_____ Ž-v-o- ------ Živjo! 0
Bon dia! Do-er -a-! D____ d___ D-b-r d-n- ---------- Dober dan! 0
Com va? K--o -a--(ti----e- Ka-o-st--(-i-? K___ v__ (___ g___ K___ s__ (____ K-k- v-m (-i- g-e- K-k- s-e (-i-? --------------------------------- Kako vam (ti) gre? Kako ste (si)? 0
Que és d’Europa vostè? P-i----te -z ---ope? P________ i_ E______ P-i-a-a-e i- E-r-p-? -------------------- Prihajate iz Evrope? 0
Que és d’Amèrica vostè? P-i---at- i-------k-? P________ i_ A_______ P-i-a-a-e i- A-e-i-e- --------------------- Prihajate iz Amerike? 0
Que és d’Àsia vostè? Pri-aja-e -- -zij-? P________ i_ A_____ P-i-a-a-e i- A-i-e- ------------------- Prihajate iz Azije? 0
En quin hotel s’allotja vostè? V--at-re---o-e-u ----uj-t--/ pr-bivate? V k______ h_____ s________ / p_________ V k-t-r-m h-t-l- s-a-u-e-e / p-e-i-a-e- --------------------------------------- V katerem hotelu stanujete / prebivate? 0
Quant fa que és aquí? K--o -o------e -e--u? K___ d____ s__ ž_ t__ K-k- d-l-o s-e ž- t-? --------------------- Kako dolgo ste že tu? 0
Fins quan es quedarà? Ka-o --l-o -o--e--stali? K___ d____ b____ o______ K-k- d-l-o b-s-e o-t-l-? ------------------------ Kako dolgo boste ostali? 0
Li agrada la seva estada aquí? V---j--v-------a-? V__ j_ v___ t_____ V-m j- v-e- t-k-j- ------------------ Vam je všeč tukaj? 0
Que fa vacances aquí? A-----e --kaj n- dop----? A__ s__ t____ n_ d_______ A-i s-e t-k-j n- d-p-s-u- ------------------------- Ali ste tukaj na dopustu? 0
Visiti’m! Obi-------e-k--- --biš--t- -e-kd-j-) O_______ m_ k___ (________ m_ k_____ O-i-č-t- m- k-j- (-b-š-i-e m- k-a-!- ------------------------------------ Obiščite me kaj! (Obiščite me kdaj!) 0
Aquesta és la meva adreça. Tu--j--e --j--aslo-. T____ j_ m__ n______ T-k-j j- m-j n-s-o-. -------------------- Tukaj je moj naslov. 0
Ens veiem demà? Se v-di-a -vid--o) --t--? S_ v_____ (_______ j_____ S- v-d-v- (-i-i-o- j-t-i- ------------------------- Se vidiva (vidimo) jutri? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Ž-- -- j-, -a-j--r- i-a--že -e-a- dr--e-a - nač---. Ž__ m_ j__ z_ j____ i___ ž_ n____ d______ v n______ Ž-l m- j-, z- j-t-i i-a- ž- n-k-j d-u-e-a v n-č-t-. --------------------------------------------------- Žal mi je, za jutri imam že nekaj drugega v načrtu. 0
Adéu! Adij-! A_____ A-i-o- ------ Adijo! 0
A reveure! Na sv-de-je! N_ s________ N- s-i-e-j-! ------------ Na svidenje! 0
Fins aviat! Se--i--mo! S_ v______ S- v-d-m-! ---------- Se vidimo! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!