Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   bg Запознанство

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [tri]

Запознанство

[Zapoznanstvo]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Hola! З----е-- - Зд-авейте! З_______ / З_________ З-р-в-й- / З-р-в-й-е- --------------------- Здравей! / Здравейте! 0
Z---v-------d-avey--! Z_______ / Z_________ Z-r-v-y- / Z-r-v-y-e- --------------------- Zdravey! / Zdraveyte!
Bon dia! Д-бър--ен! Д____ д___ Д-б-р д-н- ---------- Добър ден! 0
D-b-- d-n! D____ d___ D-b-r d-n- ---------- Dobyr den!
Com va? К-к -и? К__ с__ К-к с-? ------- Как си? 0
Ka--s-? K__ s__ K-k s-? ------- Kak si?
Que és d’Europa vostè? От--в--п--л--с-е? О_ Е_____ л_ с___ О- Е-р-п- л- с-е- ----------------- От Европа ли сте? 0
Ot Y---opa l--st-? O_ Y______ l_ s___ O- Y-v-o-a l- s-e- ------------------ Ot Yevropa li ste?
Que és d’Amèrica vostè? О----е---а-л--сте? О_ А______ л_ с___ О- А-е-и-а л- с-е- ------------------ От Америка ли сте? 0
Ot -m--ik- ---ste? O_ A______ l_ s___ O- A-e-i-a l- s-e- ------------------ Ot Amerika li ste?
Que és d’Àsia vostè? О-------л---те? О_ А___ л_ с___ О- А-и- л- с-е- --------------- От Азия ли сте? 0
O- A-i-a-li-s--? O_ A____ l_ s___ O- A-i-a l- s-e- ---------------- Ot Aziya li ste?
En quin hotel s’allotja vostè? В---й----ел --е -т-----ли? В к__ х____ с__ о_________ В к-й х-т-л с-е о-с-д-а-и- -------------------------- В кой хотел сте отседнали? 0
V --- -hotel-st- -----n-li? V k__ k_____ s__ o_________ V k-y k-o-e- s-e o-s-d-a-i- --------------------------- V koy khotel ste otsednali?
Quant fa que és aquí? Кол-о-д-лг- ----тук? К____ д____ с__ т___ К-л-о д-л-о с-е т-к- -------------------- Колко дълго сте тук? 0
K-lk- d-lg- --e -u-? K____ d____ s__ t___ K-l-o d-l-o s-e t-k- -------------------- Kolko dylgo ste tuk?
Fins quan es quedarà? Кол-----е---щ- о-та--т-? К____ в____ щ_ о________ К-л-о в-е-е щ- о-т-н-т-? ------------------------ Колко време ще останете? 0
Kolko--rem-----he--sta---e? K____ v____ s____ o________ K-l-o v-e-e s-c-e o-t-n-t-? --------------------------- Kolko vreme shche ostanete?
Li agrada la seva estada aquí? Х-р---а-л- Ви--ук? Х______ л_ В_ т___ Х-р-с-а л- В- т-к- ------------------ Харесва ли Ви тук? 0
K-a---va--i-V- tuk? K_______ l_ V_ t___ K-a-e-v- l- V- t-k- ------------------- Kharesva li Vi tuk?
Que fa vacances aquí? Вие--а по-и--- -и ------к? В__ н_ п______ л_ с__ т___ В-е н- п-ч-в-а л- с-е т-к- -------------------------- Вие на почивка ли сте тук? 0
V-- n--p-ch---a l--ste-t--? V__ n_ p_______ l_ s__ t___ V-e n- p-c-i-k- l- s-e t-k- --------------------------- Vie na pochivka li ste tuk?
Visiti’m! Ел----м---а --с-и! Е____ м_ н_ г_____ Е-а-е м- н- г-с-и- ------------------ Елате ми на гости! 0
E-ate mi-n--g----! E____ m_ n_ g_____ E-a-e m- n- g-s-i- ------------------ Elate mi na gosti!
Aquesta és la meva adreça. Е-- адреса м-. Е__ а_____ м__ Е-о а-р-с- м-. -------------- Ето адреса ми. 0
Eto----esa --. E__ a_____ m__ E-o a-r-s- m-. -------------- Eto adresa mi.
Ens veiem demà? Ще -е ви--- -- у-р-? Щ_ с_ в____ л_ у____ Щ- с- в-д-м л- у-р-? -------------------- Ще се видим ли утре? 0
Sh-he-se ---i- l---t--? S____ s_ v____ l_ u____ S-c-e s- v-d-m l- u-r-? ----------------------- Shche se vidim li utre?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. С-ж--я-а-,-в-ч---м-м ---о п-едв-д. С_________ в___ и___ н___ п_______ С-ж-л-в-м- в-ч- и-а- н-щ- п-е-в-д- ---------------------------------- Съжалявам, вече имам нещо предвид. 0
S-----yava-, v------mam ne-hch---red-i-. S___________ v____ i___ n______ p_______ S-z-a-y-v-m- v-c-e i-a- n-s-c-o p-e-v-d- ---------------------------------------- Syzhalyavam, veche imam neshcho predvid.
Adéu! Чао! Ч___ Ч-о- ---- Чао! 0
Chao! C____ C-a-! ----- Chao!
A reveure! Д-в--д-не! Д_________ Д-в-ж-а-е- ---------- Довиждане! 0
Dov-z--a--! D__________ D-v-z-d-n-! ----------- Dovizhdane!
Fins aviat! Д- с--ро! Д_ с_____ Д- с-о-о- --------- До скоро! 0
D- -k-ro! D_ s_____ D- s-o-o- --------- Do skoro!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!