Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   eo Konatiĝi

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tri]

Konatiĝi

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Hola! Saluton! S_______ S-l-t-n- -------- Saluton! 0
Bon dia! Bo--n--a-o-! B____ t_____ B-n-n t-g-n- ------------ Bonan tagon! 0
Com va? K--- vi? K___ v__ K-e- v-? -------- Kiel vi? 0
Que és d’Europa vostè? Ĉu -i---n---el-----po? Ĉ_ v_ v____ e_ E______ Ĉ- v- v-n-s e- E-r-p-? ---------------------- Ĉu vi venas el Eŭropo? 0
Que és d’Amèrica vostè? Ĉu vi--e-a---l---e----? Ĉ_ v_ v____ e_ A_______ Ĉ- v- v-n-s e- A-e-i-o- ----------------------- Ĉu vi venas el Ameriko? 0
Que és d’Àsia vostè? Ĉu v--ven---e---z--? Ĉ_ v_ v____ e_ A____ Ĉ- v- v-n-s e- A-i-? -------------------- Ĉu vi venas el Azio? 0
En quin hotel s’allotja vostè? E- -i---ot-l--v---es-a---? E_ k__ h_____ v_ r________ E- k-u h-t-l- v- r-s-a-a-? -------------------------- En kiu hotelo vi restadas? 0
Quant fa que és aquí? De-k----v- est-s ---ti-? D_ k___ v_ e____ ĉ______ D- k-a- v- e-t-s ĉ---i-? ------------------------ De kiam vi estas ĉi-tie? 0
Fins quan es quedarà? Ĝ---k--m--i r--t--? Ĝ__ k___ v_ r______ Ĝ-s k-a- v- r-s-a-? ------------------- Ĝis kiam vi restas? 0
Li agrada la seva estada aquí? Ĉ--p--ĉas al vi-ĉi-ti-? Ĉ_ p_____ a_ v_ ĉ______ Ĉ- p-a-a- a- v- ĉ---i-? ----------------------- Ĉu plaĉas al vi ĉi-tie? 0
Que fa vacances aquí? Ĉ---i f--ia------ie? Ĉ_ v_ f_____ ĉ______ Ĉ- v- f-r-a- ĉ---i-? -------------------- Ĉu vi ferias ĉi-tie? 0
Visiti’m! Ne-h--i-- v-ziti min! N_ h_____ v_____ m___ N- h-z-t- v-z-t- m-n- --------------------- Ne hezitu viziti min! 0
Aquesta és la meva adreça. J-n-mi--a--e--. J__ m__ a______ J-n m-a a-r-s-. --------------- Jen mia adreso. 0
Ens veiem demà? Ĉu -i -id---in--o-g-ŭ? Ĉ_ n_ v___ n__ m______ Ĉ- n- v-d- n-n m-r-a-? ---------------------- Ĉu ni vidu nin morgaŭ? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Mi----aŭ--s,------- j-- -av-----n plani-a-. M_ b________ s__ m_ j__ h____ i__ p________ M- b-d-ŭ-a-, s-d m- j-m h-v-s i-n p-a-i-a-. ------------------------------------------- Mi bedaŭras, sed mi jam havas ion planitan. 0
Adéu! Ĝ--! Ĝ___ Ĝ-s- ---- Ĝis! 0
A reveure! Ĝ-- --vid-! Ĝ__ r______ Ĝ-s r-v-d-! ----------- Ĝis revido! 0
Fins aviat! Ĝis --ldaŭ! Ĝ__ b______ Ĝ-s b-l-a-! ----------- Ĝis baldaŭ! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!