Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   uk Знайомство

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [try]

Знайомство

[Znay̆omstvo]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Hola! П-и-і-! П______ П-и-і-! ------- Привіт! 0
P-yvi-! P______ P-y-i-! ------- Pryvit!
Bon dia! Доб-ого---я! Д______ д___ Д-б-о-о д-я- ------------ Доброго дня! 0
Dob---o--n-a! D______ d____ D-b-o-o d-y-! ------------- Dobroho dnya!
Com va? Я- -пр-ви? Я_ с______ Я- с-р-в-? ---------- Як справи? 0
Ya----rav-? Y__ s______ Y-k s-r-v-? ----------- Yak spravy?
Que és d’Europa vostè? В--з Єв-опи? В_ з Є______ В- з Є-р-п-? ------------ Ви з Європи? 0
Vy----evro-y? V_ z Y_______ V- z Y-v-o-y- ------------- Vy z Yevropy?
Que és d’Amèrica vostè? В----Аме--ки? В_ з А_______ В- з А-е-и-и- ------------- Ви з Америки? 0
V- - Am-----? V_ z A_______ V- z A-e-y-y- ------------- Vy z Ameryky?
Que és d’Àsia vostè? В- - А-ії? В_ з А____ В- з А-і-? ---------- Ви з Азії? 0
V- z --i--? V_ z A____ V- z A-i-̈- ----------- Vy z Aziï?
En quin hotel s’allotja vostè? У -к-му г-тел- -- -------є-е? У я____ г_____ В_ п__________ У я-о-у г-т-л- В- п-о-и-а-т-? ----------------------------- У якому готелі Ви проживаєте? 0
U---kom- ho-e-- -y -ro---v-y-te? U y_____ h_____ V_ p____________ U y-k-m- h-t-l- V- p-o-h-v-y-t-? -------------------------------- U yakomu hoteli Vy prozhyvayete?
Quant fa que és aquí? Як -ов---В--вж- -у-? Я_ д____ В_ в__ т___ Я- д-в-о В- в-е т-т- -------------------- Як довго Ви вже тут? 0
Y-k -o--- -- -z---t--? Y__ d____ V_ v___ t___ Y-k d-v-o V- v-h- t-t- ---------------------- Yak dovho Vy vzhe tut?
Fins quan es quedarà? Я--н--о-г- -и з-лиш-єтес-? Я_ н______ В_ з___________ Я- н-д-в-о В- з-л-ш-є-е-я- -------------------------- Як надовго Ви залишаєтеся? 0
Y-k na--vho-Vy z--y--aye-e-y-? Y__ n______ V_ z______________ Y-k n-d-v-o V- z-l-s-a-e-e-y-? ------------------------------ Yak nadovho Vy zalyshayetesya?
Li agrada la seva estada aquí? Ч- п-д--ає---я-В-- ту-? Ч_ п__________ В__ т___ Ч- п-д-б-є-ь-я В-м т-т- ----------------------- Чи подобається Вам тут? 0
C-------ba-et-s-- V-m tut? C__ p____________ V__ t___ C-y p-d-b-y-t-s-a V-m t-t- -------------------------- Chy podobayetʹsya Vam tut?
Que fa vacances aquí? В- --- у---дпус---? В_ т__ у в_________ В- т-т у в-д-у-т-і- ------------------- Ви тут у відпустці? 0
V----t -------st--i? V_ t__ u v__________ V- t-t u v-d-u-t-s-? -------------------- Vy tut u vidpusttsi?
Visiti’m! В-д---а--- -е--! В_________ м____ В-д-і-а-т- м-н-! ---------------- Відвідайте мене! 0
Vi-----y̆t- -ene! V_________ m____ V-d-i-a-̆-e m-n-! ----------------- Vidviday̆te mene!
Aquesta és la meva adreça. О-- м-я---рес-. О__ м__ а______ О-ь м-я а-р-с-. --------------- Ось моя адреса. 0
O-- -o-a ad--s-. O__ m___ a______ O-ʹ m-y- a-r-s-. ---------------- Osʹ moya adresa.
Ens veiem demà? M- п---чи--с- з-в--а? M_ п_________ з______ M- п-б-ч-м-с- з-в-р-? --------------------- Mи побачимося завтра? 0
My --bac-y-o--a----t--? M_ p___________ z______ M- p-b-c-y-o-y- z-v-r-? ----------------------- My pobachymosya zavtra?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. На-жаль--- --е -о-- --пла-у--в---за-л-нува-а. Н_ ж____ я в__ щ___ з_________ / з___________ Н- ж-л-, я в-е щ-с- з-п-а-у-а- / з-п-а-у-а-а- --------------------------------------------- На жаль, я вже щось запланував / запланувала. 0
N--z--lʹ-----v-h---h-h----za--anuv------a---nu---a. N_ z_____ y_ v___ s______ z_________ / z___________ N- z-a-ʹ- y- v-h- s-c-o-ʹ z-p-a-u-a- / z-p-a-u-a-a- --------------------------------------------------- Na zhalʹ, ya vzhe shchosʹ zaplanuvav / zaplanuvala.
Adéu! Б-в-йте! Б_______ Б-в-й-е- -------- Бувайте! 0
B--a----! B_______ B-v-y-t-! --------- Buvay̆te!
A reveure! Д- по---е---! Д_ п_________ Д- п-б-ч-н-я- ------------- До побачення! 0
Do-po--che----! D_ p___________ D- p-b-c-e-n-a- --------------- Do pobachennya!
Fins aviat! Д------річі! Д_ з________ Д- з-с-р-ч-! ------------ До зустрічі! 0
Do z--tri-h-! D_ z_________ D- z-s-r-c-i- ------------- Do zustrichi!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!