Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   mk Запознавање

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [tri]

Запознавање

[Zapoznavaњye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Hola! З----о! З______ З-р-в-! ------- Здраво! 0
Z-ravo! Z______ Z-r-v-! ------- Zdravo!
Bon dia! Доб-р д--! Д____ д___ Д-б-р д-н- ---------- Добар ден! 0
Dobar dy-n! D____ d____ D-b-r d-e-! ----------- Dobar dyen!
Com va? Како си? К___ с__ К-к- с-? -------- Како си? 0
Kak---i? K___ s__ K-k- s-? -------- Kako si?
Que és d’Europa vostè? Доаѓа----и од--вр--а? Д______ л_ о_ Е______ Д-а-а-е л- о- Е-р-п-? --------------------- Доаѓате ли од Европа? 0
Doa-a--e--- -d ------a? D_______ l_ o_ Y_______ D-a-a-y- l- o- Y-v-o-a- ----------------------- Doaѓatye li od Yevropa?
Que és d’Amèrica vostè? Д--ѓа-е--и----А--р-ка? Д______ л_ о_ А_______ Д-а-а-е л- о- А-е-и-а- ---------------------- Доаѓате ли од Америка? 0
D-a-atye -i o- -my-rik-? D_______ l_ o_ A________ D-a-a-y- l- o- A-y-r-k-? ------------------------ Doaѓatye li od Amyerika?
Que és d’Àsia vostè? До-ѓа-- -- -д-А-и--? Д______ л_ о_ А_____ Д-а-а-е л- о- А-и-а- -------------------- Доаѓате ли од Азија? 0
Doaѓ--y- -i-od------? D_______ l_ o_ A_____ D-a-a-y- l- o- A-i-a- --------------------- Doaѓatye li od Aziјa?
En quin hotel s’allotja vostè? В- --- х-те--ж--е-те? В_ к__ х____ ж_______ В- к-ј х-т-л ж-в-е-е- --------------------- Во кој хотел живеете? 0
V--ko- --oty-l---vye---ye? V_ k__ k______ ʐ__________ V- k-ј k-o-y-l ʐ-v-e-e-y-? -------------------------- Vo koј khotyel ʐivyeyetye?
Quant fa que és aquí? К-----д--г- -те-веќе-о--е? К____ д____ с__ в___ о____ К-л-у д-л-о с-е в-ќ- о-д-? -------------------------- Колку долго сте веќе овде? 0
K-lk-o d-l------y---y-k--e o--ye? K_____ d_____ s___ v______ o_____ K-l-o- d-l-u- s-y- v-e-j-e o-d-e- --------------------------------- Kolkoo dolguo stye vyekjye ovdye?
Fins quan es quedarà? Кол-------о--стан--ат-? К____ д____ о__________ К-л-у д-л-о о-т-н-в-т-? ----------------------- Колку долго останувате? 0
Ko-ko- d---------anoo-----? K_____ d_____ o____________ K-l-o- d-l-u- o-t-n-o-a-y-? --------------------------- Kolkoo dolguo ostanoovatye?
Li agrada la seva estada aquí? Ви-с---о--ѓа ли о--е? В_ с_ д_____ л_ о____ В- с- д-п-ѓ- л- о-д-? --------------------- Ви се допаѓа ли овде? 0
V---ye ---aѓa--i o-d-e? V_ s__ d_____ l_ o_____ V- s-e d-p-ѓ- l- o-d-e- ----------------------- Vi sye dopaѓa li ovdye?
Que fa vacances aquí? Д-л- --е о--- -а-о-мо-? Д___ с__ о___ н_ о_____ Д-л- с-е о-д- н- о-м-р- ----------------------- Дали сте овде на одмор? 0
Da-i -t-----d-- na ----r? D___ s___ o____ n_ o_____ D-l- s-y- o-d-e n- o-m-r- ------------------------- Dali stye ovdye na odmor?
Visiti’m! По--тет- -е! П_______ м__ П-с-т-т- м-! ------------ Посетете ме! 0
Po-----etye-mye! P__________ m___ P-s-e-y-t-e m-e- ---------------- Posyetyetye mye!
Aquesta és la meva adreça. Е-------ој-та--д-еса. Е__ ј_ м_____ а______ Е-е ј- м-ј-т- а-р-с-. --------------------- Еве ја мојата адреса. 0
Ye--e-јa m-ј-t- a-r-e-a. Y____ ј_ m_____ a_______ Y-v-e ј- m-ј-t- a-r-e-a- ------------------------ Yevye јa moјata adryesa.
Ens veiem demà? Ќе се --д-м---- --р-? Ќ_ с_ в_____ л_ у____ Ќ- с- в-д-м- л- у-р-? --------------------- Ќе се видиме ли утре? 0
K-ye s-- vidim-- l- o---ye? K___ s__ v______ l_ o______ K-y- s-e v-d-m-e l- o-t-y-? --------------------------- Kjye sye vidimye li ootrye?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Жа--ми----им-м--е-- н--то--с-л-ни--но. Ж__ м_ е_ и___ в___ н____ и___________ Ж-л м- е- и-а- в-ќ- н-ш-о и-п-а-и-а-о- -------------------------------------- Жал ми е, имам веќе нешто испланирано. 0
ʐ-l-m- --,--m-m ---k-----ye--t- i-pla-ir---. ʐ__ m_ y__ i___ v______ n______ i___________ ʐ-l m- y-, i-a- v-e-j-e n-e-h-o i-p-a-i-a-o- -------------------------------------------- ʐal mi ye, imam vyekjye nyeshto isplanirano.
Adéu! Ч--! Ч___ Ч-о- ---- Чао! 0
Chao! C____ C-a-! ----- Chao!
A reveure! Дов-------! Д__________ Д-в-д-в-њ-! ----------- Довидување! 0
D-vi---v--ye! D____________ D-v-d-o-a-y-! ------------- Dovidoovaњye!
Fins aviat! До --с-ор-! Д_ н_______ Д- н-с-о-о- ----------- До наскоро! 0
D- nas-o--! D_ n_______ D- n-s-o-o- ----------- Do naskoro!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!