Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   fa ‫آشنا شدن‬

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

‫3 [سه]‬

3 [se]

‫آشنا شدن‬

[âshenâ shodan]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Hola! ‫--ام‬ ‫_____ ‫-ل-م- ------ ‫سلام‬ 0
sal-m! s_____ s-l-m- ------ salâm!
Bon dia! ‫ر---ب----‬ ‫___ ب_____ ‫-و- ب-ی-!- ----------- ‫روز بخیر!‬ 0
r-z -e-k-a--! r__ b_ k_____ r-z b- k-a-r- ------------- ruz be khair!
Com va? ‫حا-ت -ط-ر-؟ - --و-ی‬ ‫____ چ_____ / چ_____ ‫-ا-ت چ-و-ه- / چ-و-ی- --------------------- ‫حالت چطوره؟ / چطوری‬ 0
hâ--t---eto-e? h____ c_______ h-l-t c-e-o-e- -------------- hâlet chetore?
Que és d’Europa vostè? ‫-م- -ز-ا--پ--م-‌-یی---‬ ‫___ ا_ ا____ م______ ‬ ‫-م- ا- ا-و-ا م-‌-ی-د- ‬ ------------------------ ‫شما از اروپا می‌آیید؟ ‬ 0
s-o-â--- -r--â -i-â-id? s____ a_ o____ m_______ s-o-â a- o-u-â m---y-d- ----------------------- shomâ az orupâ mi-âyid?
Que és d’Amèrica vostè? ‫--ا -ز ا-ریک- -ی--ی--؟‬ ‫___ ا_ ا_____ م_______ ‫-م- ا- ا-ر-ک- م-‌-ی-د-‬ ------------------------ ‫شما از امریکا می‌آیید؟‬ 0
sh--â-az---r-k--mi-ây--? s____ a_ â_____ m_______ s-o-â a- â-r-k- m---y-d- ------------------------ shomâ az âmrikâ mi-âyid?
Que és d’Àsia vostè? ‫--ا -ز-آس-- -ی-آیید؟‬ ‫___ ا_ آ___ م_______ ‫-م- ا- آ-ی- م-‌-ی-د-‬ ---------------------- ‫شما از آسیا می‌آیید؟‬ 0
sh--â -z---i- -i-----? s____ a_ â___ m_______ s-o-â a- â-i- m---y-d- ---------------------- shomâ az âsiâ mi-âyid?
En quin hotel s’allotja vostè? ‫در ک--- هت- ---مت د-رید-‬ ‫__ ک___ ه__ ا____ د______ ‫-ر ک-ا- ه-ل ا-ا-ت د-ر-د-‬ -------------------------- ‫در کدام هتل اقامت دارید؟‬ 0
dar k---m -ot-l eg--ma--dârid? d__ k____ h____ e______ d_____ d-r k-d-m h-t-l e-h-m-t d-r-d- ------------------------------ dar kodâm hotel eghâmat dârid?
Quant fa que és aquí? ‫چق----- ا-امتتا---- ای-ج- --‌گ-رد؟‬ ‫____ ا_ ا_______ د_ ا____ م_______ ‫-ق-ر ا- ا-ا-ت-ا- د- ا-ن-ا م-‌-ذ-د-‬ ------------------------------------ ‫چقدر از اقامتتان در اینجا می‌گذرد؟‬ 0
c-e --ddat az--ghâm----t---da- -nj- migo--ra-? c__ m_____ a_ e___________ d__ i___ m_________ c-e m-d-a- a- e-h-m-t---â- d-r i-j- m-g-z-r-d- ---------------------------------------------- che moddat az eghâmate-tân dar injâ migozarad?
Fins quan es quedarà? ‫-ق---ای--ا-م-‌---ید؟‬ ‫____ ا____ م________ ‫-ق-ر ا-ن-ا م-‌-ا-ی-؟- ---------------------- ‫چقدر اینجا می‌مانید؟‬ 0
che -o---t-i-jâ--imâ---? c__ m_____ i___ m_______ c-e m-d-a- i-j- m-m-n-d- ------------------------ che moddat injâ mimânid?
Li agrada la seva estada aquí? ‫از -ین-ا-خوشتان---‌آی-؟‬ ‫__ ا____ خ_____ م______ ‫-ز ا-ن-ا خ-ش-ا- م-‌-ی-؟- ------------------------- ‫از اینجا خوشتان می‌آید؟‬ 0
a---nj----o-----n m---y-y-d? a_ i___ k________ m_________ a- i-j- k-o-h-t-n m---y-y-d- ---------------------------- az injâ khoshetân mi-ây-yad?
Que fa vacances aquí? ‫-ر-- -س-فر- این---ه-تید-----ر--ع----- هستی-؟‬ ‫____ م_____ ا____ ه_____ / د_ ت______ ه______ ‫-ر-ی م-ا-ر- ا-ن-ا ه-ت-د- / د- ت-ط-ل-ت ه-ت-د-‬ ---------------------------------------------- ‫برای مسافرت اینجا هستید؟ / در تعطیلات هستید؟‬ 0
barây- --sâf--at-i--- -ast-d? b_____ m________ i___ h______ b-r-y- m-s-f-r-t i-j- h-s-i-? ----------------------------- barâye mosâferat injâ hastid?
Visiti’m! ‫س-- به-من----ید-‬ ‫___ ب_ م_ ب______ ‫-ر- ب- م- ب-ن-د-‬ ------------------ ‫سری به من بزنید!‬ 0
sa-- be -a- beza--d s___ b_ m__ b______ s-r- b- m-n b-z-n-d ------------------- sari be man bezanid
Aquesta és la meva adreça. ‫این-آدرس -ن--س-.‬ ‫___ آ___ م_ ا____ ‫-ی- آ-ر- م- ا-ت-‬ ------------------ ‫این آدرس من است.‬ 0
in -d-es---an ast. i_ â_____ m__ a___ i- â-r-s- m-n a-t- ------------------ in âdrese man ast.
Ens veiem demà? ‫فردا --د--ر -- م-‌بی---؟‬ ‫____ ه_____ ر_ م________ ‫-ر-ا ه-د-گ- ر- م-‌-ی-ی-؟- -------------------------- ‫فردا همدیگر را می‌بینیم؟‬ 0
f-r---h-m--i-a- -- ---ini-? f____ h__ d____ r_ m_______ f-r-â h-m d-g-r r- m-b-n-m- --------------------------- fardâ ham digar râ mibinim?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ‫م--سفم،--- ک-------.‬ ‫_______ م_ ک__ د_____ ‫-ت-س-م- م- ک-ر د-ر-.- ---------------------- ‫متاسفم، من کار دارم.‬ 0
m--a-a-e--m- man-k-r--âra-. m___________ m__ k__ d_____ m-t---s-f-m- m-n k-r d-r-m- --------------------------- mota-asefam, man kâr dâram.
Adéu! ‫-داح-فظ!‬ ‫_________ ‫-د-ح-ف-!- ---------- ‫خداحافظ!‬ 0
k-od- h---z! k____ h_____ k-o-â h-f-z- ------------ khodâ hâfez!
A reveure! ‫-----گ-----‬ ‫___ ن_______ ‫-د- ن-ه-ا-!- ------------- ‫خدا نگهدار!‬ 0
kho-- neg-h-â-! k____ n________ k-o-â n-g-h-â-! --------------- khodâ negahdâr!
Fins aviat! ‫-------‬ ‫__ ب____ ‫-ا ب-د-‬ --------- ‫تا بعد!‬ 0
t- ----d! t_ b_____ t- b---d- --------- tâ ba-ad!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!