Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   kk Танысу

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [үш]

3 [üş]

Танысу

[Tanısw]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Hola! С--ем! С_____ С-л-м- ------ Салем! 0
Sal-m! S_____ S-l-m- ------ Salem!
Bon dia! Қайырл--кү-! Қ______ к___ Қ-й-р-ы к-н- ------------ Қайырлы күн! 0
Qa-ır-- k-n! Q______ k___ Q-y-r-ı k-n- ------------ Qayırlı kün!
Com va? Қ-лай---? / Қалай--з? Қ________ / Қ________ Қ-л-й-ы-? / Қ-л-й-ы-? --------------------- Қалайсың? / Қалайсыз? 0
Q--ay--ñ? -----ay---? Q________ / Q________ Q-l-y-ı-? / Q-l-y-ı-? --------------------- Qalaysıñ? / Qalaysız?
Que és d’Europa vostè? Еу-опад-нс-- б-? Е___________ б__ Е-р-п-д-н-ы- б-? ---------------- Еуропадансыз ба? 0
Ew--pa----ız---? E___________ b__ E-r-p-d-n-ı- b-? ---------------- Ewropadansız ba?
Que és d’Amèrica vostè? А--ри-ада--ыз б-? А____________ б__ А-е-и-а-а-с-з б-? ----------------- Америкадансыз ба? 0
Am------a-sız -a? A____________ b__ A-e-ï-a-a-s-z b-? ----------------- Amerïkadansız ba?
Que és d’Àsia vostè? А---д-н-----а? А_________ б__ А-и-д-н-ы- б-? -------------- Азиядансыз ба? 0
Az-yad--sı--b-? A__________ b__ A-ï-a-a-s-z b-? --------------- Azïyadansız ba?
En quin hotel s’allotja vostè? Қ-й------ --г-----т-----з? Қ__ қ____ ү___ т__________ Қ-й қ-н-қ ү-г- т-қ-а-ы-ы-? -------------------------- Қай қонақ үйге тоқтадыңыз? 0
Q-y---na- ---- t--t-dı-ı-? Q__ q____ ü___ t__________ Q-y q-n-q ü-g- t-q-a-ı-ı-? -------------------------- Qay qonaq üyge toqtadıñız?
Quant fa que és aquí? К--ге----е--анша -олды? К_________ қ____ б_____ К-л-е-і-г- қ-н-а б-л-ы- ----------------------- Келгеңізге қанша болды? 0
K-l----z-e-qa-şa--o-dı? K_________ q____ b_____ K-l-e-i-g- q-n-a b-l-ı- ----------------------- Kelgeñizge qanşa boldı?
Fins quan es quedarà? Мұн-а-қа--а--ола---? М____ қ____ б_______ М-н-а қ-н-а б-л-с-з- -------------------- Мұнда қанша боласыз? 0
M-n-a q-nş---o--s-z? M____ q____ b_______ M-n-a q-n-a b-l-s-z- -------------------- Munda qanşa bolasız?
Li agrada la seva estada aquí? С--ге -ұл--ер -н-- ма? С____ б__ ж__ ұ___ м__ С-з-е б-л ж-р ұ-а- м-? ---------------------- Сізге бұл жер ұнай ма? 0
Siz-- bu----r --ay -a? S____ b__ j__ u___ m__ S-z-e b-l j-r u-a- m-? ---------------------- Sizge bul jer unay ma?
Que fa vacances aquí? М--да дем---сқ--кел-ің-з---? М____ д________ к_______ б__ М-н-а д-м-л-с-а к-л-і-і- б-? ---------------------------- Мұнда демалысқа келдіңіз бе? 0
Mund----ma----a k-l-iñiz b-? M____ d________ k_______ b__ M-n-a d-m-l-s-a k-l-i-i- b-? ---------------------------- Munda demalısqa keldiñiz be?
Visiti’m! М---н қон--қ- к----і-! М____ қ______ к_______ М-ғ-н қ-н-қ-а к-л-ң-з- ---------------------- Маған қонаққа келіңіз! 0
Ma-a- qo--qqa-kel-ñiz! M____ q______ k_______ M-ğ-n q-n-q-a k-l-ñ-z- ---------------------- Mağan qonaqqa keliñiz!
Aquesta és la meva adreça. Мы-ау-— м---ң-м----ж-й--. М____ — м____ м__________ М-н-у — м-н-ң м-к-н-а-ы-. ------------------------- Мынау — менің мекенжайым. 0
Mına--—-me--ñ --k-n--yı-. M____ — m____ m__________ M-n-w — m-n-ñ m-k-n-a-ı-. ------------------------- Mınaw — meniñ mekenjayım.
Ens veiem demà? Е--ең ---десем-з--е? Е____ к_________ б__ Е-т-ң к-з-е-е-і- б-? -------------------- Ертең кездесеміз бе? 0
E-te- k-z-es--i- --? E____ k_________ b__ E-t-ñ k-z-e-e-i- b-? -------------------- Erteñ kezdesemiz be?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Өк-ні-ке --ай,-б-сқа-ж-с--р-м --- -ді. Ө_______ о____ б____ ж_______ б__ е___ Ө-і-і-к- о-а-, б-с-а ж-с-а-ы- б-р е-і- -------------------------------------- Өкінішке орай, басқа жоспарым бар еді. 0
Ök-n-şke or-y--b--qa ------ı- -a---di. Ö_______ o____ b____ j_______ b__ e___ Ö-i-i-k- o-a-, b-s-a j-s-a-ı- b-r e-i- -------------------------------------- Ökinişke oray, basqa josparım bar edi.
Adéu! Са----л!-/ Сау -олы--з! С__ б___ / С__ б_______ С-у б-л- / С-у б-л-ң-з- ----------------------- Сау бол! / Сау болыңыз! 0
Sa- ---------- -o--ñı-! S__ b___ / S__ b_______ S-w b-l- / S-w b-l-ñ-z- ----------------------- Saw bol! / Saw bolıñız!
A reveure! Кө-іск--ше! К__________ К-р-с-е-ш-! ----------- Көріскенше! 0
K---skenşe! K__________ K-r-s-e-ş-! ----------- Köriskenşe!
Fins aviat! Таяу-----а----іс--н--! Т___ а____ к__________ Т-я- а-а-а к-р-с-е-ш-! ---------------------- Таяу арада көріскенше! 0
Ta--w -rada köri-ke-ş-! T____ a____ k__________ T-y-w a-a-a k-r-s-e-ş-! ----------------------- Tayaw arada köriskenşe!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!