Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   et Omadussõnad 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [seitsekümmend üheksa]

Omadussõnad 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Porto un vestit blau. Mu---n ---i-e ---it-----as. M__ o_ s_____ k____ s______ M-l o- s-n-n- k-e-t s-l-a-. --------------------------- Mul on sinine kleit seljas. 0
Porto un vestit vermell. M-l -n--un-n--kleit se-jas. M__ o_ p_____ k____ s______ M-l o- p-n-n- k-e-t s-l-a-. --------------------------- Mul on punane kleit seljas. 0
Porto un vestit verd. M-l on -oh----e -l-it---lja-. M__ o_ r_______ k____ s______ M-l o- r-h-l-n- k-e-t s-l-a-. ----------------------------- Mul on roheline kleit seljas. 0
Compro una bossa negra. M- o--an-mus-- koti. M_ o____ m____ k____ M- o-t-n m-s-a k-t-. -------------------- Ma ostan musta koti. 0
Compro una bossa marró. M--os-----r-uni ko--. M_ o____ p_____ k____ M- o-t-n p-u-n- k-t-. --------------------- Ma ostan pruuni koti. 0
Compro una bossa blanca. Ma o-t-- -alg- ko--. M_ o____ v____ k____ M- o-t-n v-l-e k-t-. -------------------- Ma ostan valge koti. 0
Necessito un cotxe nou. M-l-o---aja-u-t------. M__ o_ v___ u__ a_____ M-l o- v-j- u-t a-t-t- ---------------------- Mul on vaja uut autot. 0
Necessito un cotxe ràpid. M-- -n vaja-----e- aut--. M__ o_ v___ k_____ a_____ M-l o- v-j- k-i-e- a-t-t- ------------------------- Mul on vaja kiiret autot. 0
Necessito un cotxe còmode. M-l o--vaja-m--av-t -----. M__ o_ v___ m______ a_____ M-l o- v-j- m-g-v-t a-t-t- -------------------------- Mul on vaja mugavat autot. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Se-l ül-v-l-el-b van-----n-. S___ ü_____ e___ v___ n_____ S-a- ü-e-a- e-a- v-n- n-i-e- ---------------------------- Seal üleval elab vana naine. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Sea- -le--l--la- -ak- -ain-. S___ ü_____ e___ p___ n_____ S-a- ü-e-a- e-a- p-k- n-i-e- ---------------------------- Seal üleval elab paks naine. 0
A baix hi viu una dona curiosa. S--l -l--e-----udi---mu-i- na---. S___ a__ e___ u___________ n_____ S-a- a-l e-a- u-d-s-i-u-i- n-i-e- --------------------------------- Seal all elab uudishimulik naine. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Me-e-k--a--s----l-d----------ni---ed. M___ k________ o___ t______ i________ M-i- k-l-l-s-d o-i- t-r-d-d i-i-e-e-. ------------------------------------- Meie külalised olid toredad inimesed. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Me-- k-la-is-- oli- -i--a--- --i---e-. M___ k________ o___ v_______ i________ M-i- k-l-l-s-d o-i- v-i-a-a- i-i-e-e-. -------------------------------------- Meie külalised olid viisakad inimesed. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Meie --lal-se- o------v---vad --imese-. M___ k________ o___ h________ i________ M-i- k-l-l-s-d o-i- h-v-t-v-d i-i-e-e-. --------------------------------------- Meie külalised olid huvitavad inimesed. 0
Tinc uns fills encantadors. Mu--o- ar--ad la--e-. M__ o_ a_____ l______ M-l o- a-m-a- l-p-e-. --------------------- Mul on armsad lapsed. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. A-a n---ri--- -n -l-k---l-p---. A__ n________ o_ u_____ l______ A-a n-a-r-t-l o- u-a-a- l-p-e-. ------------------------------- Aga naabritel on ulakad lapsed. 0
Que es porten bé els seus fills? Kas-t----l-p--d -n h-a-? K__ t___ l_____ o_ h____ K-s t-i- l-p-e- o- h-a-? ------------------------ Kas teie lapsed on head? 0

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...