Manual de conversa

ca Negació 2   »   et Eitamine 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [kuuskümmend viis]

Eitamine 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
És car l’anell? Ka- see-sõr--- -- -a----? K__ s__ s_____ o_ k______ K-s s-e s-r-u- o- k-l-i-? ------------------------- Kas see sõrmus on kallis? 0
No, només costa cent euros. Ei, see m-ksa--ain-lt-sa-a e--ot. E__ s__ m_____ a_____ s___ e_____ E-, s-e m-k-a- a-n-l- s-d- e-r-t- --------------------------------- Ei, see maksab ainult sada eurot. 0
Però només en tinc cinquanta. K-id --- on--i-ult-vi-sk----nd. K___ m__ o_ a_____ v___________ K-i- m-l o- a-n-l- v-i-k-m-e-d- ------------------------------- Kuid mul on ainult viiskümmend. 0
Has acabat? Oled sa-j--a-val-i-? O___ s_ j___ v______ O-e- s- j-b- v-l-i-? -------------------- Oled sa juba valmis? 0
No, encara no. E-, v--l--i--e. E__ v___ m_____ E-, v-e- m-t-e- --------------- Ei, veel mitte. 0
Però aviat acabo. Aga-k-h- ---- -almi-. A__ k___ o___ v______ A-a k-h- o-e- v-l-i-. --------------------- Aga kohe olen valmis. 0
Vols més sopa? So-vi---a-v-el supp-? S_____ s_ v___ s_____ S-o-i- s- v-e- s-p-i- --------------------- Soovid sa veel suppi? 0
No, ja no en vull. E-,-m---- --h---oh-e-. E__ m_ e_ t___ r______ E-, m- e- t-h- r-h-e-. ---------------------- Ei, ma ei taha rohkem. 0
Però un altre gelat. Aga-v-el-üh- ---tist. A__ v___ ü__ j_______ A-a v-e- ü-t j-ä-i-t- --------------------- Aga veel üht jäätist. 0
Que fa gaire que vius aquí? E-a---a ju----aua si--? E___ s_ j___ k___ s____ E-a- s- j-b- k-u- s-i-? ----------------------- Elad sa juba kaua siin? 0
No, només un mes. Ei, alle--esim-s---uu-. E__ a____ e______ k____ E-, a-l-s e-i-e-t k-u-. ----------------------- Ei, alles esimest kuud. 0
Però ja conec un munt de gent. Ku-- -a ---ne------ pa----i-im-s-. K___ m_ t_____ j___ p____ i_______ K-i- m- t-n-e- j-b- p-l-u i-i-e-i- ---------------------------------- Kuid ma tunnen juba palju inimesi. 0
Vas a casa demà? S---ad sa --m---k---? S_____ s_ h____ k____ S-i-a- s- h-m-e k-j-? --------------------- Sõidad sa homme koju? 0
No, només els caps de setmana. E-, all-s-n-da-a-a-e---e-. E__ a____ n_______________ E-, a-l-s n-d-l-v-h-t-s-l- -------------------------- Ei, alles nädalavahetusel. 0
Però ja torno diumenge. Aga m--t-len---b- püh-----a----g---. A__ m_ t____ j___ p_________ t______ A-a m- t-l-n j-b- p-h-p-e-a- t-g-s-. ------------------------------------ Aga ma tulen juba pühapäeval tagasi. 0
La teva filla ja és major d’edat? K----u--üta- on------t----as-a---? K__ s_ t____ o_ j___ t____________ K-s s- t-t-r o- j-b- t-i-k-s-a-u-? ---------------------------------- Kas su tütar on juba täiskasvanud? 0
No, té només disset anys. Ei--t---- ----- --i-s-tei--. E__ t_ o_ a____ s___________ E-, t- o- a-l-s s-i-s-t-i-t- ---------------------------- Ei, ta on alles seitseteist. 0
Però ja té xicot. A-a -a- on-juba----s--s-b--. A__ t__ o_ j___ p___________ A-a t-l o- j-b- p-i-s-s-b-r- ---------------------------- Aga tal on juba poiss-sõber. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!