Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   et midagi põhjendama 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [seitsekümmend kuus]

midagi põhjendama 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Per què no vas venir? M-k---- -i-----ud? M___ s_ e_ t______ M-k- s- e- t-l-u-? ------------------ Miks sa ei tulnud? 0
Estava malalt / -a. Ma o--n ---ge. M_ o___ h_____ M- o-i- h-i-e- -------------- Ma olin haige. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Ma--- t-lnud--s-st--a ol-n-haig-. M_ e_ t______ s___ m_ o___ h_____ M- e- t-l-u-, s-s- m- o-i- h-i-e- --------------------------------- Ma ei tulnud, sest ma olin haige. 0
Per què no va venir (ella)? Mi-s ta -i-tu----? M___ t_ e_ t______ M-k- t- e- t-l-u-? ------------------ Miks ta ei tulnud? 0
Estava cansada. T--o-- v--i-ud. T_ o__ v_______ T- o-i v-s-n-d- --------------- Ta oli väsinud. 0
No va venir perquè estava cansada. T- ---tulnu-- s----t- -li --s----. T_ e_ t______ s___ t_ o__ v_______ T- e- t-l-u-, s-s- t- o-i v-s-n-d- ---------------------------------- Ta ei tulnud, sest ta oli väsinud. 0
Per què no ha vingut (ell)? M----ta-e--t-----? M___ t_ e_ t______ M-k- t- e- t-l-u-? ------------------ Miks ta ei tulnud? 0
No en tenia ganes. T-- -- o---d t--u. T__ e_ o____ t____ T-l e- o-n-d t-j-. ------------------ Tal ei olnud tuju. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Ta-e- tu---d- se---t----i-o---- tuj-. T_ e_ t______ s___ t__ e_ o____ t____ T- e- t-l-u-, s-s- t-l e- o-n-d t-j-. ------------------------------------- Ta ei tulnud, sest tal ei olnud tuju. 0
Per què no heu vingut? Mi-s-te ei t-l---? M___ t_ e_ t______ M-k- t- e- t-l-u-? ------------------ Miks te ei tulnud? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M-ie-a-t- on katk-. M___ a___ o_ k_____ M-i- a-t- o- k-t-i- ------------------- Meie auto on katki. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Me----t--nu-, -e-- ---au-o--n ka--i. M_ e_ t______ s___ m_ a___ o_ k_____ M- e- t-l-u-, s-s- m- a-t- o- k-t-i- ------------------------------------ Me ei tulnud, sest me auto on katki. 0
Per què no ha vingut la gent? Mik- -e-d-i---e-ed--- --lnu-? M___ n___ i_______ e_ t______ M-k- n-e- i-i-e-e- e- t-l-u-? ----------------------------- Miks need inimesed ei tulnud? 0
Han perdut el tren. N-----id ----i-- m--a. N__ j___ r______ m____ N-d j-i- r-n-i-t m-h-. ---------------------- Nad jäid rongist maha. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. N-- e-----nud- s--t-jäi- rong--- ma-a. N__ e_ t______ s___ j___ r______ m____ N-d e- t-l-u-, s-s- j-i- r-n-i-t m-h-. -------------------------------------- Nad ei tulnud, sest jäid rongist maha. 0
Per què no has vingut? Miks-sa--- tuln--? M___ s_ e_ t______ M-k- s- e- t-l-u-? ------------------ Miks sa ei tulnud? 0
No podia. Ma--i -ohtinud. M_ e_ t________ M- e- t-h-i-u-. --------------- Ma ei tohtinud. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. M- ---t-lnud- -e-t-m-----t-------. M_ e_ t______ s___ m_ e_ t________ M- e- t-l-u-, s-s- m- e- t-h-i-u-. ---------------------------------- Ma ei tulnud, sest ma ei tohtinud. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...