Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   nn grunngje noko 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [syttisju]

grunngje noko 3

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Per què no menja el pastís? Kvifor-et du i---e---k-? K_____ e_ d_ i____ k____ K-i-o- e- d- i-k-e k-k-? ------------------------ Kvifor et du ikkje kaka? 0
Haig de perdre pes. Eg--å --ank- me-. E_ m_ s_____ m___ E- m- s-a-k- m-g- ----------------- Eg må slanke meg. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. Eg--t--kkj- -ordi e- m- -l-nke--e-. E_ e_ i____ f____ e_ m_ s_____ m___ E- e- i-k-e f-r-i e- m- s-a-k- m-g- ----------------------------------- Eg et ikkje fordi eg må slanke meg. 0
Per què no es beu la cervesa? K-i-or d---- d- i-k-e--l? K_____ d____ d_ i____ ø__ K-i-o- d-i-k d- i-k-e ø-? ------------------------- Kvifor drikk du ikkje øl? 0
Encara haig de conduir. Eg må k-yr-. E_ m_ k_____ E- m- k-y-e- ------------ Eg må køyre. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. Eg d--k- -kkj--f-r-- ------køy-e. E_ d____ i____ f____ e_ m_ k_____ E- d-i-k i-k-e f-r-i e- m- k-y-e- --------------------------------- Eg drikk ikkje fordi eg må køyre. 0
Per què no et beus el cafè? K---o- ---kk du-ik--------ien? K_____ d____ d_ i____ k_______ K-i-o- d-i-k d- i-k-e k-f-i-n- ------------------------------ Kvifor drikk du ikkje kaffien? 0
Està fred. H-n-er---l-. H__ e_ k____ H-n e- k-l-. ------------ Han er kald. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. Eg-dri-----n--kkj--for-i-h-n-er k-l-. E_ d____ h__ i____ f____ h__ e_ k____ E- d-i-k h-n i-k-e f-r-i h-n e- k-l-. ------------------------------------- Eg drikk han ikkje fordi han er kald. 0
Per què no et beus el te? Kv-f-- d-i-k--u-ik--e-teen? K_____ d____ d_ i____ t____ K-i-o- d-i-k d- i-k-e t-e-? --------------------------- Kvifor drikk du ikkje teen? 0
No tinc sucre. E- -ar -kkje ---ke-. E_ h__ i____ s______ E- h-r i-k-e s-k-e-. -------------------- Eg har ikkje sukker. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. E- --i-- ha--i--je-f-r-i -g ikkje---- su----. E_ d____ h__ i____ f____ e_ i____ h__ s______ E- d-i-k h-n i-k-e f-r-i e- i-k-e h-r s-k-e-. --------------------------------------------- Eg drikk han ikkje fordi eg ikkje har sukker. 0
Per què no es menja la sopa? Kvifo- e---u -k-j- ----a? K_____ e_ d_ i____ s_____ K-i-o- e- d- i-k-e s-p-a- ------------------------- Kvifor et du ikkje suppa? 0
No l’he demanada. E- -----k--- bes-ilt --. E_ h__ i____ b______ h__ E- h-r i-k-e b-s-i-t h-. ------------------------ Eg har ikkje bestilt ho. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. Eg et h- -kkje-f--d---g i-k-----r b-s--lt -o. E_ e_ h_ i____ f____ e_ i____ h__ b______ h__ E- e- h- i-k-e f-r-i e- i-k-e h-r b-s-i-t h-. --------------------------------------------- Eg et ho ikkje fordi eg ikkje har bestilt ho. 0
Per què no menja la carn? K--f-r----d----k-e k---et? K_____ e_ d_ i____ k______ K-i-o- e- d- i-k-e k-ø-e-? -------------------------- Kvifor et du ikkje kjøtet? 0
Sóc vegetarià. Eg e- -ege-aria--r. E_ e_ v____________ E- e- v-g-t-r-a-a-. ------------------- Eg er vegetarianar. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. Eg--t d---ik--e --rdi--- -r -e-e-ariana-. E_ e_ d__ i____ f____ e_ e_ v____________ E- e- d-t i-k-e f-r-i e- e- v-g-t-r-a-a-. ----------------------------------------- Eg et det ikkje fordi eg er vegetarianar. 0

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...