Manual de conversa

ca Fer compres   »   nn Handle

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [femtifire]

Handle

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Vull comprar un regal. E- vi- kjøpe e---pr-s---. E_ v__ k____ e__ p_______ E- v-l k-ø-e e-n p-e-a-g- ------------------------- Eg vil kjøpe ein presang. 0
Però res massa car. Men ----e--o-- --t--or--y-t. M__ i____ n___ a__ f__ d____ M-n i-k-e n-k- a-t f-r d-r-. ---------------------------- Men ikkje noko alt for dyrt. 0
Potser una bossa? Ka--kj--ei -e-k-? K______ e_ v_____ K-n-k-e e- v-s-e- ----------------- Kanskje ei veske? 0
De quin color la vol? Kva-fa-g- vi--d- -a? K__ f____ v__ d_ h__ K-a f-r-e v-l d- h-? -------------------- Kva farge vil du ha? 0
Negra, marró o blanca? S-art--b-un elle---v-t? S_____ b___ e____ k____ S-a-t- b-u- e-l-r k-i-? ----------------------- Svart, brun eller kvit? 0
Una de gran o petita? S--r e-le------? S___ e____ l____ S-o- e-l-r l-t-? ---------------- Stor eller lita? 0
Que puc veure aquesta? K-n--- få --å p---en-e? K__ e_ f_ s__ p_ d_____ K-n e- f- s-å p- d-n-e- ----------------------- Kan eg få sjå på denne? 0
És de cuir? E--det -kin-? E_ d__ s_____ E- d-t s-i-n- ------------- Er det skinn? 0
O de plàstic? E-le--er-d---k--s----f-? E____ e_ d__ k__________ E-l-r e- d-t k-n-t-t-f-? ------------------------ Eller er det kunststoff? 0
De cuir, és clar. Ski-n, sjølv-ag-. S_____ s_________ S-i-n- s-ø-v-a-t- ----------------- Skinn, sjølvsagt. 0
És de molt bona qualitat. De- ----vær--go--kv---t-t. D__ e_ s____ g__ k________ D-t e- s-æ-t g-d k-a-i-e-. -------------------------- Det er svært god kvalitet. 0
I la bossa és realment a un bon preu. O---e-----e--a-er-verk-leg--i---e-. O_ d____ v____ e_ v_______ r_______ O- d-n-e v-s-a e- v-r-e-e- r-m-l-g- ----------------------------------- Og denne veska er verkeleg rimeleg. 0
M’agrada. Eg l-kar--o. E_ l____ h__ E- l-k-r h-. ------------ Eg likar ho. 0
La compro. E---ek -o. E_ t__ h__ E- t-k h-. ---------- Eg tek ho. 0
La puc tornar, si de cas? K----g -ve---el--få--yte---? K__ e_ e________ f_ b___ h__ K-n e- e-e-t-e-t f- b-t- h-? ---------------------------- Kan eg eventuelt få byte ho? 0
Naturalment. Sj-lvsagt. S_________ S-ø-v-a-t- ---------- Sjølvsagt. 0
L’empaquetem per regal. V--k-- p-k-e--o---n-s-- pr-s---. V_ k__ p____ h_ i__ s__ p_______ V- k-n p-k-e h- i-n s-m p-e-a-g- -------------------------------- Vi kan pakke ho inn som presang. 0
La caixa és allà. De--bort---r kassa. D__ b____ e_ k_____ D-r b-r-e e- k-s-a- ------------------- Der borte er kassa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...