Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   nn Adjektiv 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [syttini]

Adjektiv 2

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Porto un vestit blau. E--h-----n-b-- k-o-- -å -eg. E_ h__ e__ b__ k____ p_ m___ E- h-r e-n b-å k-o-e p- m-g- ---------------------------- Eg har ein blå kjole på meg. 0
Porto un vestit vermell. Eg -a----- r-ud k-ole-p- me-. E_ h__ e__ r___ k____ p_ m___ E- h-r e-n r-u- k-o-e p- m-g- ----------------------------- Eg har ein raud kjole på meg. 0
Porto un vestit verd. Eg --r --n-gr-n------ ---me-. E_ h__ e__ g___ k____ p_ m___ E- h-r e-n g-ø- k-o-e p- m-g- ----------------------------- Eg har ein grøn kjole på meg. 0
Compro una bossa negra. Eg----p-r-e- sv----v----. E_ k_____ e_ s____ v_____ E- k-ø-e- e- s-a-t v-s-e- ------------------------- Eg kjøper ei svart veske. 0
Compro una bossa marró. Eg -jøp---ei --u- v-s-e. E_ k_____ e_ b___ v_____ E- k-ø-e- e- b-u- v-s-e- ------------------------ Eg kjøper ei brun veske. 0
Compro una bossa blanca. E- k--pe--ei --it -es--. E_ k_____ e_ k___ v_____ E- k-ø-e- e- k-i- v-s-e- ------------------------ Eg kjøper ei kvit veske. 0
Necessito un cotxe nou. E--t--ng e-n ny b--. E_ t____ e__ n_ b___ E- t-e-g e-n n- b-l- -------------------- Eg treng ein ny bil. 0
Necessito un cotxe ràpid. E---re-- --n--a-- -il. E_ t____ e__ r___ b___ E- t-e-g e-n r-s- b-l- ---------------------- Eg treng ein rask bil. 0
Necessito un cotxe còmode. E- -r-n--e-- k-m----a-el--i-. E_ t____ e__ k__________ b___ E- t-e-g e-n k-m-o-t-b-l b-l- ----------------------------- Eg treng ein komfortabel bil. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. D---o-p- --- det e- ga-al--ame. D__ o___ b__ d__ e_ g____ d____ D-r o-p- b-r d-t e- g-m-l d-m-. ------------------------------- Der oppe bur det ei gamal dame. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Der--pp- b-- de- e- --u----am-. D__ o___ b__ d__ e_ t____ d____ D-r o-p- b-r d-t e- t-u-k d-m-. ------------------------------- Der oppe bur det ei tjukk dame. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Der ned- bur--e- ---n--g-e-ri- ----. D__ n___ b__ d__ e_ n_________ d____ D-r n-d- b-r d-t e- n-s-j-r-i- d-m-. ------------------------------------ Der nede bur det ei nysgjerrig dame. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Gj-s-an- vå-e var hygg-l-ge -o-k. G_______ v___ v__ h________ f____ G-e-t-n- v-r- v-r h-g-e-e-e f-l-. --------------------------------- Gjestane våre var hyggelege folk. 0
Els nostres convidats eren gent educada. G--s-an- vår- va- -ø---ge fo--. G_______ v___ v__ h______ f____ G-e-t-n- v-r- v-r h-f-e-e f-l-. ------------------------------- Gjestane våre var høflege folk. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. G-e-t--e -år- -ar i---ressant--fo-k. G_______ v___ v__ i___________ f____ G-e-t-n- v-r- v-r i-t-r-s-a-t- f-l-. ------------------------------------ Gjestane våre var interessante folk. 0
Tinc uns fills encantadors. Eg---r -n-l------n. E_ h__ s_____ b____ E- h-r s-i-l- b-r-. ------------------- Eg har snille born. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Men----oa---ha- --ekk--b-r-. M__ n______ h__ f_____ b____ M-n n-b-a-e h-r f-e-k- b-r-. ---------------------------- Men naboane har frekke born. 0
Que es porten bé els seus fills? E---or-a din---yd-g-? E_ b____ d___ l______ E- b-r-a d-n- l-d-g-? --------------------- Er borna dine lydige? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...