Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   nn Kroppsdelar

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [femtiåtte]

Kroppsdelar

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Dibuixo un home. Eg t------ ei--m---. E_ t______ e__ m____ E- t-i-n-r e-n m-n-. -------------------- Eg teiknar ein mann. 0
Primer el cap. F---t h-v-d--. F____ h_______ F-r-t h-v-d-t- -------------- Fyrst hovudet. 0
L’home porta un barret. Man-en---r på -----i---a-t. M_____ h__ p_ s__ e__ h____ M-n-e- h-r p- s-g e-n h-t-. --------------------------- Mannen har på seg ein hatt. 0
Els cabells no es veuen. D- --r----j- håret. D_ s__ i____ h_____ D- s-r i-k-e h-r-t- ------------------- Du ser ikkje håret. 0
Les orelles tampoc es veuen. D--ser---k-e øy-o hel--r. D_ s__ i____ ø___ h______ D- s-r i-k-e ø-r- h-l-e-. ------------------------- Du ser ikkje øyro heller. 0
L’esquena tampoc es veu. D- -er-i--j- --ggen h-l-e-. D_ s__ i____ r_____ h______ D- s-r i-k-e r-g-e- h-l-e-. --------------------------- Du ser ikkje ryggen heller. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Eg ---kn-----g---- --n--n. E_ t______ a___ o_ m______ E- t-i-n-r a-g- o- m-n-e-. -------------------------- Eg teiknar augo og munnen. 0
L’home balla i riu. M--n-n-da------- -er. M_____ d_____ o_ l___ M-n-e- d-n-a- o- l-r- --------------------- Mannen dansar og ler. 0
L’home té un nas llarg. Ma-n---ha--l-ng ---e. M_____ h__ l___ n____ M-n-e- h-r l-n- n-s-. --------------------- Mannen har lang nase. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. H----a---in sto---i ha-d-. H__ h__ e__ s____ i h_____ H-n h-r e-n s-o-k i h-n-a- -------------------------- Han har ein stokk i handa. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H-n -ar-ò- e-t----e------dt ---s--. H__ h__ ò_ e__ s_____ r____ h______ H-n h-r ò- e-t s-j-r- r-n-t h-l-e-. ----------------------------------- Han har òg eit skjerf rundt halsen. 0
És l’hivern i fa fred. De---r-vi-ter,-og-de- e- k---t. D__ e_ v______ o_ d__ e_ k_____ D-t e- v-n-e-, o- d-t e- k-l-t- ------------------------------- Det er vinter, og det er kaldt. 0
Els braços són musculats. Ar---e-er kraf-i--. A_____ e_ k________ A-m-n- e- k-a-t-g-. ------------------- Armane er kraftige. 0
Les cames són musculoses. Bei-a----òg-kr---i-e. B____ e_ ò_ k________ B-i-a e- ò- k-a-t-g-. --------------------- Beina er òg kraftige. 0
L’home és de neu. Ma-n-n er-av -n-. M_____ e_ a_ s___ M-n-e- e- a- s-ø- ----------------- Mannen er av snø. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Han h-r inga b-ks--p- --g,--- -nge- f----. H__ h__ i___ b____ p_ s___ o_ i____ f_____ H-n h-r i-g- b-k-e p- s-g- o- i-g-n f-a-k- ------------------------------------------ Han har inga bukse på seg, og ingen frakk. 0
Però l’home no té fred. Men-manne- -r-- --k--. M__ m_____ f___ i_____ M-n m-n-e- f-y- i-k-e- ---------------------- Men mannen frys ikkje. 0
És un ninot de neu. D-t e---i- --ø--nn. D__ e_ e__ s_______ D-t e- e-n s-ø-a-n- ------------------- Det er ein snømann. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...