Manual de conversa

ca A cal metge   »   nn Hjå legen

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [femtisju / sju og femti]

Hjå legen

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Eg ----time-hjå le--n. E_ h__ t___ h__ l_____ E- h-r t-m- h-å l-g-n- ---------------------- Eg har time hjå legen. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Eg---- ti-- kl--ka--i. E_ h__ t___ k_____ t__ E- h-r t-m- k-o-k- t-. ---------------------- Eg har time klokka ti. 0
Com es diu vostè? K-a-er-n-mn-t -i--? K__ e_ n_____ d____ K-a e- n-m-e- d-t-? ------------------- Kva er namnet ditt? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. S-t---- -å ve-te-ommet,-e- ----n-l-. S__ d__ p_ v___________ e_ d_ s_____ S-t d-g p- v-n-e-o-m-t- e- d- s-i-l- ------------------------------------ Set deg på venterommet, er du snill. 0
El metge ja arriba. Le----kjem-sna--. L____ k___ s_____ L-g-n k-e- s-a-t- ----------------- Legen kjem snart. 0
On està assegurat (-ada)? Kvar e--d- for-ikra? K___ e_ d_ f________ K-a- e- d- f-r-i-r-? -------------------- Kvar er du forsikra? 0
En què li puc ajudar? K----an-eg-hj-lpe deg --d? K__ k__ e_ h_____ d__ m___ K-a k-n e- h-e-p- d-g m-d- -------------------------- Kva kan eg hjelpe deg med? 0
Que li fa mal alguna cosa? H-r--- sm-r---? H__ d_ s_______ H-r d- s-e-t-r- --------------- Har du smerter? 0
On li fa mal? Kva--g--r --- vo-d-? K___ g___ d__ v_____ K-a- g-e- d-t v-n-t- -------------------- Kvar gjer det vondt? 0
Encara em fa mal l’esquena. Eg-h-r--l---d vo-dt --r-g-e-. E_ h__ a_____ v____ i r______ E- h-r a-l-i- v-n-t i r-g-e-. ----------------------------- Eg har alltid vondt i ryggen. 0
Tinc sovint mals de cap. Eg---- o-te-v-n-----ho--d-t. E_ h__ o___ v____ i h_______ E- h-r o-t- v-n-t i h-v-d-t- ---------------------------- Eg har ofte vondt i hovudet. 0
A vegades em fa mal la panxa. E---ar av-o- --- v---- i ma-e-. E_ h__ a_ o_ t__ v____ i m_____ E- h-r a- o- t-l v-n-t i m-g-n- ------------------------------- Eg har av og til vondt i magen. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Ka- ---t--a- d---p- --e-k---p-n? K__ d_ t_ a_ d__ p_ o___________ K-n d- t- a- d-g p- o-e-k-o-p-n- -------------------------------- Kan du ta av deg på overkroppen? 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! L--------p- ben---,-er-----nil-. L___ d__ p_ b______ e_ d_ s_____ L-g- d-g p- b-n-e-, e- d- s-i-l- -------------------------------- Legg deg på benken, er du snill. 0
La tensió és normal. B--d--ykk---e--- -rd-n. B__________ e_ i o_____ B-o-t-y-k-t e- i o-d-n- ----------------------- Blodtrykket er i orden. 0
Ara li posaré una injecció. Eg g-ev-d---ei -p-ø-te. E_ g___ d__ e_ s_______ E- g-e- d-g e- s-r-y-e- ----------------------- Eg gjev deg ei sprøyte. 0
Li prescric unes pastilles. E- ---- --- ta-l--t-r. E_ g___ d__ t_________ E- g-e- d-g t-b-e-t-r- ---------------------- Eg gjev deg tablettar. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. E- ---- -e- --n-r-s-p---i- -po--ket. E_ g___ d__ e__ r_____ t__ a________ E- g-e- d-g e-n r-s-p- t-l a-o-e-e-. ------------------------------------ Eg gjev deg ein resept til apoteket. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!