Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   nn grunngje noko 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [syttiseks]

grunngje noko 2

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Per què no vas venir? Kvi--- -o- d- -k--e? K_____ k__ d_ i_____ K-i-o- k-m d- i-k-e- -------------------- Kvifor kom du ikkje? 0
Estava malalt / -a. E- -a- sj--. E_ v__ s____ E- v-r s-u-. ------------ Eg var sjuk. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. E---o---kkj- --rdi-eg-var-s-u-. E_ k__ i____ f____ e_ v__ s____ E- k-m i-k-e f-r-i e- v-r s-u-. ------------------------------- Eg kom ikkje fordi eg var sjuk. 0
Per què no va venir (ella)? K-i--r-k-m -o ik-j-? K_____ k__ h_ i_____ K-i-o- k-m h- i-k-e- -------------------- Kvifor kom ho ikkje? 0
Estava cansada. H----r ---yt-. H_ v__ t______ H- v-r t-ø-t-. -------------- Ho var trøytt. 0
No va venir perquè estava cansada. Ho-kom--k--- fordi -- -a- tr-y--. H_ k__ i____ f____ h_ v__ t______ H- k-m i-k-e f-r-i h- v-r t-ø-t-. --------------------------------- Ho kom ikkje fordi ho var trøytt. 0
Per què no ha vingut (ell)? Kvifor--om --n----j-? K_____ k__ h__ i_____ K-i-o- k-m h-n i-k-e- --------------------- Kvifor kom han ikkje? 0
No en tenia ganes. Ha- --dd- -kkje ly-t. H__ h____ i____ l____ H-n h-d-e i-k-e l-s-. --------------------- Han hadde ikkje lyst. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. H----o- --kje-f-r-- -a-----j--ha--e ly--. H__ k__ i____ f____ h__ i____ h____ l____ H-n k-m i-k-e f-r-i h-n i-k-e h-d-e l-s-. ----------------------------------------- Han kom ikkje fordi han ikkje hadde lyst. 0
Per què no heu vingut? K---o- -om-de-ikk-e? K_____ k__ d_ i_____ K-i-o- k-m d- i-k-e- -------------------- Kvifor kom de ikkje? 0
El cotxe se’ns va espatllar. B-l-- --- e- --u-ta-d. B____ v__ e_ i u______ B-l-n v-r e- i u-t-n-. ---------------------- Bilen vår er i ustand. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Vi-k-m----j--------bi-en --- -r-i-u-t-n-. V_ k__ i____ f____ b____ v__ e_ i u______ V- k-m i-k-e f-r-i b-l-n v-r e- i u-t-n-. ----------------------------------------- Vi kom ikkje fordi bilen vår er i ustand. 0
Per què no ha vingut la gent? K--------- --i i-kje? K_____ k__ d__ i_____ K-i-o- k-m d-i i-k-e- --------------------- Kvifor kom dei ikkje? 0
Han perdut el tren. Dei rak- ---j- -o-et. D__ r___ i____ t_____ D-i r-k- i-k-e t-g-t- --------------------- Dei rakk ikkje toget. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. D---ko- ikk-- fo-----e- -kkj- ra----oget. D__ k__ i____ f____ d__ i____ r___ t_____ D-i k-m i-k-e f-r-i d-i i-k-e r-k- t-g-t- ----------------------------------------- Dei kom ikkje fordi dei ikkje rakk toget. 0
Per què no has vingut? K-i-o- kom-----k---? K_____ k__ d_ i_____ K-i-o- k-m d- i-k-e- -------------------- Kvifor kom du ikkje? 0
No podia. E---ekk --k----ov. E_ f___ i____ l___ E- f-k- i-k-e l-v- ------------------ Eg fekk ikkje lov. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. Eg---- -kk-e fo--i eg--k-je-fekk --v. E_ k__ i____ f____ e_ i____ f___ l___ E- k-m i-k-e f-r-i e- i-k-e f-k- l-v- ------------------------------------- Eg kom ikkje fordi eg ikkje fekk lov. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...