Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   uz biror narsa qilishga ruxsat berilgan

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [etmish uch]

biror narsa qilishga ruxsat berilgan

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? S-zg- al-aqa--on-h----sh-- ru---- b--ilg-n--? S____ a_________ h________ r_____ b__________ S-z-a a-l-q-c-o- h-y-a-h-a r-x-a- b-r-l-a-m-? --------------------------------------------- Sizga allaqachon haydashga ruxsat berilganmi? 0
Que ja pots beure alcohol? H-li sp-r-l---chim-ikla- ----sh-a--u--at -eril----i? H___ s______ i__________ i_______ r_____ b__________ H-l- s-i-t-i i-h-m-i-l-r i-h-s-g- r-x-a- b-r-l-a-m-? ---------------------------------------------------- Hali spirtli ichimliklar ichishga ruxsat berilganmi? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? C-----l-a y---iz -ora-o--s-zmi? C___ e___ y_____ b___ o________ C-e- e-g- y-l-i- b-r- o-a-i-m-? ------------------------------- Chet elga yolgiz bora olasizmi? 0
poder r-xs----e-i--an r_____ b_______ r-x-a- b-r-l-a- --------------- ruxsat berilgan 0
Podem fumar aquí? B----------ek-----i--m---i-m-? B_ y____ c__________ m________ B- y-r-a c-e-i-h-m-z m-m-i-m-? ------------------------------ Bu yerda chekishimiz mumkinmi? 0
Es pot fumar aquí? Bu-y-----c---i---m-m---m-? B_ y____ c______ m________ B- y-r-a c-e-i-h m-m-i-m-? -------------------------- Bu yerda chekish mumkinmi? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Kredit-k-rta-bil-n-----y o-a-i-mi? K_____ k____ b____ t____ o________ K-e-i- k-r-a b-l-n t-l-y o-a-i-m-? ---------------------------------- Kredit karta bilan tolay olasizmi? 0
Es pot pagar amb xec? C-e- or-ali-tol-- o--s--m-? C___ o_____ t____ o________ C-e- o-q-l- t-l-y o-a-i-m-? --------------------------- Chek orqali tolay olasizmi? 0
Es pot pagar només en efectiu? Fa-a- --q- -ul--o--- ol--i-mi? F____ n___ p__ t____ o________ F-q-t n-q- p-l t-l-y o-a-i-m-? ------------------------------ Faqat naqd pul tolay olasizmi? 0
Que puc trucar? M-n sh-nc--k---e--f-n -i-sa-------im-? M__ s________ t______ q_____ b________ M-n s-u-c-a-i t-l-f-n q-l-a- b-l-d-m-? -------------------------------------- Men shunchaki telefon qilsam boladimi? 0
Que puc fer una pregunta? S-z-a----r nar-a so----- --y--m-? S_____ b__ n____ s______ m_______ S-z-a- b-r n-r-a s-r-s-m m-y-i-i- --------------------------------- Sizdan bir narsa sorasam maylimi? 0
Que puc dir alguna cosa? Biro- na-s- ayts-- ----i-i? B____ n____ a_____ m_______ B-r-r n-r-a a-t-a- m-y-i-i- --------------------------- Biror narsa aytsam maylimi? 0
(Ell) no pot dormir al parc. Unin--p---d--uxlashi-a---x-a- -----m-gan. U____ p_____ u________ r_____ b__________ U-i-g p-r-d- u-l-s-i-a r-x-a- b-r-l-a-a-. ----------------------------------------- Uning parkda uxlashiga ruxsat berilmagan. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. U ma--i-ada ux--- -l--y-i. U m________ u____ o_______ U m-s-i-a-a u-l-y o-m-y-i- -------------------------- U mashinada uxlay olmaydi. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Un-a-vo-------uxlashi--um-i- em-s. U___ v_______ u______ m_____ e____ U-g- v-k-a-d- u-l-s-i m-m-i- e-a-. ---------------------------------- Unga vokzalda uxlashi mumkin emas. 0
Podem seure? B--ga-j-y--l-a-b-l--i-i? B____ j__ o___ b________ B-z-a j-y o-s- b-l-d-m-? ------------------------ Bizga joy olsa boladimi? 0
Podem rebre la carta? Men-u---ol-miz--? M______ o________ M-n-u-i o-a-i-m-? ----------------- Menyuni olamizmi? 0
Podem pagar separadament? Al---da -o-ashi-iz -u-k--m-? A______ t_________ m________ A-o-i-a t-l-s-i-i- m-m-i-m-? ---------------------------- Alohida tolashimiz mumkinmi? 0

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!