Manual de conversa

ca L’hora   »   uz marta

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [sakkiz]

marta

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Perdoni! Kechirasi-! K__________ K-c-i-a-i-! ----------- Kechirasiz! 0
Quina hora és, si us plau? S-at-n--hi---l-i? S___ n____ b_____ S-a- n-c-i b-l-i- ----------------- Soat nechi boldi? 0
Moltes gràcies. Ko- ra-m-t. K__ r______ K-p r-h-a-. ----------- Kop rahmat. 0
És la una. Soat -ir-bol-i. S___ b__ b_____ S-a- b-r b-l-i- --------------- Soat bir boldi. 0
Són les dues. S-at-i-ki b-‘-d-. S___ i___ b______ S-a- i-k- b-‘-d-. ----------------- Soat ikki bo‘ldi. 0
Són les tres. S----u-- b-l-i. S___ u__ b_____ S-a- u-h b-l-i- --------------- Soat uch boldi. 0
Són les quatre. S-at t------o-l--. S___ t____ b______ S-a- t-‘-t b-‘-d-. ------------------ Soat to‘rt bo‘ldi. 0
Són les cinc. S----be---b--di. S___ b___ b_____ S-a- b-s- b-l-i- ---------------- Soat besh boldi. 0
Són les sis. So-t ---- --‘---. S___ o___ b______ S-a- o-t- b-‘-d-. ----------------- Soat olti bo‘ldi. 0
Són les set. S-a- y---i. S___ y_____ S-a- y-t-i- ----------- Soat yetti. 0
Són les vuit. S-a- -a-kiz--o‘l--. S___ s_____ b______ S-a- s-k-i- b-‘-d-. ------------------- Soat sakkiz bo‘ldi. 0
Són les nou. So-t to---i--b-‘-d-. S___ t______ b______ S-a- t-‘-q-z b-‘-d-. -------------------- Soat to‘qqiz bo‘ldi. 0
Són les deu. S-at-o-n bo--di. S___ o__ b______ S-a- o-n b-‘-d-. ---------------- Soat o‘n bo‘ldi. 0
Són les onze. So---o-n---- bo‘ld-. S___ o__ b__ b______ S-a- o-n b-r b-‘-d-. -------------------- Soat o‘n bir bo‘ldi. 0
Són les dotze. So----- ikki. S___ o_ i____ S-a- o- i-k-. ------------- Soat on ikki. 0
Un minut té seixanta segons. Bi------qada-oltmi-h---ni-- -or. B__ d_______ o______ s_____ b___ B-r d-q-q-d- o-t-i-h s-n-y- b-r- -------------------------------- Bir daqiqada oltmish soniya bor. 0
Una hora té seixanta minuts. B-r --at-a----mi-h daqi-- b-r. B__ s_____ o______ d_____ b___ B-r s-a-d- o-t-i-h d-q-q- b-r- ------------------------------ Bir soatda oltmish daqiqa bor. 0
Un dia té vint-i-quatre hores. Bi- k-nd--y-g--m- --rt so-- bor. B__ k____ y______ t___ s___ b___ B-r k-n-a y-g-r-a t-r- s-a- b-r- -------------------------------- Bir kunda yigirma tort soat bor. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.