Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   uz birikmalar 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [toqson yetti]

birikmalar 4

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. T---viz-r ---i--an-bol-a--a----l-- q-l--. T________ y_______ b____ h__ u____ q_____ T-l-v-z-r y-q-l-a- b-l-a h-m u-l-b q-l-i- ----------------------------------------- Televizor yoqilgan bolsa ham uxlab qoldi. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. Kech bo-s- -a- ---di. K___ b____ h__ q_____ K-c- b-l-a h-m q-l-i- --------------------- Kech bolsa ham qoldi. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. Uch----u-n- --lis--b --sa---a--k------. U__________ k_______ o____ h__ k_______ U-h-a-h-v-i k-l-s-i- o-s-k h-m k-l-a-i- --------------------------------------- Uchrashuvni kelishib olsak ham kelmadi. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. Te--vi--r---q----- edi.--h---a---r-may,-u-u-l-- -ol-i. T________ y_______ e___ S_____ q_______ u u____ q_____ T-l-v-z-r y-q-l-a- e-i- S-u-g- q-r-m-y- u u-l-b q-l-i- ------------------------------------------------------ Televizor yoqilgan edi. Shunga qaramay, u uxlab qoldi. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. K--- e--- --un-a--ar--ay-u-qol--. K___ e___ S_____ q______ u q_____ K-c- e-i- S-u-g- q-r-m-y u q-l-i- --------------------------------- Kech edi. Shunga qaramay u qoldi. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Biz-u--ra--is-ga k--is----o---n --i-.-Hali---m k-l-a-i. B__ u___________ k_______ o____ e____ H___ h__ k_______ B-z u-h-a-h-s-g- k-l-s-i- o-g-n e-i-. H-l- h-m k-l-a-i- ------------------------------------------------------- Biz uchrashishga kelishib olgan edik. Hali ham kelmadi. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. H---o----l-k guvoh----si---‘--as------mashin------a-di. H___________ g__________ b___________ m______ h________ H-y-o-c-i-i- g-v-h-o-a-i b-‘-m-s---a- m-s-i-a h-y-a-d-. ------------------------------------------------------- Haydovchilik guvohnomasi bo‘lmasa-da, mashina haydaydi. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Y-‘- s-rp--ch----o‘lsa-ha- -e--haydaydi. Y___ s_________ b_____ h__ t__ h________ Y-‘- s-r-a-c-i- b-‘-s- h-m t-z h-y-a-d-. ---------------------------------------- Yo‘l sirpanchiq bo‘lsa ham tez haydaydi. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. U-m--- -ol---ham,-v--o---e-----u-adi. U m___ b____ h___ v__________ y______ U m-s- b-l-a h-m- v-l-s-p-d-a y-r-d-. ------------------------------------- U mast bolsa ham, velosipedda yuradi. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. Uni-- ha-d-vch-li- -uv----masi-yo-. --u-ga----a-a-, --ma--in---ay-aydi. U____ h___________ g__________ y___ S_____ q_______ u m______ h________ U-i-g h-y-o-c-i-i- g-v-h-o-a-i y-q- S-u-g- q-r-m-y- u m-s-i-a h-y-a-d-. ----------------------------------------------------------------------- Uning haydovchilik guvohnomasi yoq. Shunga qaramay, u mashina haydaydi. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. Y-----z-i-----ng- -ar-ma---u -u-a--ez ----a-d-. Y__ m_____ S_____ q_______ u j___ t__ h________ Y-l m-z-i- S-u-g- q-r-m-y- u j-d- t-z h-y-a-d-. ----------------------------------------------- Yol muzli. Shunga qaramay, u juda tez haydaydi. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. U-mas----hu-g- q-ra---- u------i-e-da yu----. U m____ S_____ q_______ u v__________ y______ U m-s-. S-u-g- q-r-m-y- u v-l-s-p-d-a y-r-d-. --------------------------------------------- U mast. Shunga qaramay, u velosipedda yuradi. 0
No troba feina encara que ha estudiat. O-q--a- bo-l-----m---sh-to-olm-yapti. O______ b_____ h___ i__ t____________ O-q-g-n b-‘-s- h-m- i-h t-p-l-a-a-t-. ------------------------------------- O‘qigan bo‘lsa ham, ish topolmayapti. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Og‘r-yotg---g--q-ra---, s--fo----a bormay-i. O_____________ q_______ s_________ b________ O-‘-i-o-g-n-g- q-r-m-y- s-i-o-o-g- b-r-a-d-. -------------------------------------------- Og‘riyotganiga qaramay, shifokorga bormaydi. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. U-pu-i-bol-a-----m ------- s-t---oladi. U p___ b______ h__ m______ s____ o_____ U p-l- b-l-a-a h-m m-s-i-a s-t-b o-a-i- --------------------------------------- U puli bolmasa ham mashina sotib oladi. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. U -q-----S-ung- ---a-ay,---ish--op- ---ayapt-. U o_____ S_____ q_______ u i__ t___ o_________ U o-i-i- S-u-g- q-r-m-y- u i-h t-p- o-m-y-p-i- ---------------------------------------------- U oqidi. Shunga qaramay, u ish topa olmayapti. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. U-in- -gri-- ---.-S---ga q--ama-,-u s---okorga b---a-di. U____ o_____ b___ S_____ q_______ u s_________ b________ U-i-g o-r-g- b-r- S-u-g- q-r-m-y- u s-i-o-o-g- b-r-a-d-. -------------------------------------------------------- Uning ogrigi bor. Shunga qaramay, u shifokorga bormaydi. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. U--ng--ul-----. ---n-a-qa-ama---- m-sh--a-soti--ol-d-. U____ p___ y___ S_____ q_______ u m______ s____ o_____ U-i-g p-l- y-q- S-u-g- q-r-m-y- u m-s-i-a s-t-b o-a-i- ------------------------------------------------------ Uning puli yoq. Shunga qaramay, u mashina sotib oladi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...