Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   uz Bilish uchun

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [uch]

Bilish uchun

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Hola! S---m! S_____ S-l-m- ------ Salom! 0
Bon dia! X-y--i-k--! X_____ k___ X-y-l- k-n- ----------- Xayrli kun! 0
Com va? Qa---s--? Q________ Q-l-y-i-? --------- Qalaysiz? 0
Que és d’Europa vostè? Si- Ye---p---n--siz? S__ Y_______________ S-z Y-v-o-a-a-m-s-z- -------------------- Siz Yevropadanmisiz? 0
Que és d’Amèrica vostè? S-----e-i--dan---iz? S__ A_______________ S-z A-e-i-a-a-m-s-z- -------------------- Siz Amerikadanmisiz? 0
Que és d’Àsia vostè? Siz-O-iyo----i---? S__ O_____________ S-z O-i-o-a-m-s-z- ------------------ Siz Osiyodanmisiz? 0
En quin hotel s’allotja vostè? S-- -aysi-----onx-na-a------iz? S__ q____ m___________ t_______ S-z q-y-i m-h-o-x-n-d- t-r-s-z- ------------------------------- Siz qaysi mehmonxonada turasiz? 0
Quant fa que és aquí? Q-n----an-b-r----- ye-das--? Q________ b___ s__ y________ Q-n-h-d-n b-r- s-u y-r-a-i-? ---------------------------- Qanchadan beri shu yerdasiz? 0
Fins quan es quedarà? Q---h----q- --l-siz? Q_____ v___ q_______ Q-n-h- v-q- q-l-s-z- -------------------- Qancha vaqt qolasiz? 0
Li agrada la seva estada aquí? B--yer-siz-a-yo-d-mi? B_ y__ s____ y_______ B- y-r s-z-a y-q-i-i- --------------------- Bu yer sizga yoqdimi? 0
Que fa vacances aquí? S---------am-si-? S__ t____________ S-z t-t-l-a-i-i-? ----------------- Siz tatildamisiz? 0
Visiti’m! Q--h-nd---m---a ta----------r-n-! Q________ m____ t______ b________ Q-c-o-d-r m-n-a t-s-r-f b-y-r-n-! --------------------------------- Qachondir menga tashrif buyuring! 0
Aquesta és la meva adreça. Man--me---g --n-i--m. M___ m_____ m________ M-n- m-n-n- m-n-i-i-. --------------------- Mana mening manzilim. 0
Ens veiem demà? E--a-a ko----g-nc-a? E_____ k____________ E-t-g- k-r-s-g-n-h-? -------------------- Ertaga korishguncha? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Kech-r-s--, re--lar-m bo-. K__________ r________ b___ K-c-i-a-i-, r-j-l-r-m b-r- -------------------------- Kechirasiz, rejalarim bor. 0
Adéu! X-yr! X____ X-y-! ----- Xayr! 0
A reveure! Xayr! X____ X-y-! ----- Xayr! 0
Fins aviat! Kor---gu-cha! K____________ K-r-s-g-n-h-! ------------- Korishguncha! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!