Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   uz biror narsani yoqtirmoq

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [etmish]

biror narsani yoqtirmoq

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Che-----i-xohla-si-m-? C________ x___________ C-e-i-h-i x-h-a-s-z-i- ---------------------- Chekishni xohlaysizmi? 0
Que li agradaria ballar a vostè? R---------hi-----h-h-ay---mi? R_____ t________ h___________ R-q-g- t-s-i-h-i h-h-a-s-z-i- ----------------------------- Raqsga tushishni hohlaysizmi? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Piy--a b-r--hn---o--ays--m-? P_____ b_______ x___________ P-y-d- b-r-s-n- x-h-a-s-z-i- ---------------------------- Piyoda borishni xohlaysizmi? 0
M’agradaria fumar. Me- --e--s--i --hl---a-. M__ c________ x_________ M-n c-e-i-h-i x-h-a-m-n- ------------------------ Men chekishni xohlayman. 0
Voldries un cigarret? Tam--i-i-ta-s----? T_____ i__________ T-m-k- i-t-y-i-m-? ------------------ Tamaki istaysizmi? 0
(Ell) voldria foc. U o-ov---xo--aydi. U o_____ x________ U o-o-n- x-h-a-d-. ------------------ U olovni xohlaydi. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Me- --hm-q-hi--n. M__ i____________ M-n i-h-o-c-i-a-. ----------------- Men ichmoqchiman. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. M-n ni-a-i- -em-q----an. M__ n______ y___________ M-n n-m-d-r y-m-q-h-m-n- ------------------------ Men nimadir yemoqchiman. 0
M’agradaria descansar una mica. M-n -a--o-mo--hima-. M__ d__ o___________ M-n d-m o-m-q-h-m-n- -------------------- Men dam olmoqchiman. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. S---a---ir ----- -or---q-hi-a-. S_____ b__ n____ s_____________ S-z-a- b-r n-r-a s-r-m-q-h-m-n- ------------------------------- Sizdan bir narsa soramoqchiman. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. S--dan b-r-n---a s-ram-qchim-n. S_____ b__ n____ s_____________ S-z-a- b-r n-r-a s-r-m-q-h-m-n- ------------------------------- Sizdan bir narsa soramoqchiman. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. M-- --zni---ror ----a-- ---l-----lmoqch---n. M__ s____ b____ n______ t_____ q____________ M-n s-z-i b-r-r n-r-a-a t-k-i- q-l-o-c-i-a-. -------------------------------------------- Men sizni biror narsaga taklif qilmoqchiman. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? iltimos--i-a ---a--iz i______ n___ i_______ i-t-m-s n-m- i-t-y-i- --------------------- iltimos nima istaysiz 0
Voldria un cafè? K-fe-----oq-h--i-iz? K___ i______________ K-f- i-h-o-c-i-i-i-? -------------------- Kofe ichmoqchimisiz? 0
O preferiria un te? Yok- -i- p---la c-oy---h-oqc-imis-z? Y___ b__ p_____ c___ i______________ Y-k- b-r p-y-l- c-o- i-h-o-c-i-i-i-? ------------------------------------ Yoki bir piyola choy ichmoqchimisiz? 0
Ens agradaria anar a casa. B----yg- k-tm--chi-i-. B__ u___ k____________ B-z u-g- k-t-o-c-i-i-. ---------------------- Biz uyga ketmoqchimiz. 0
Voleu un taxi? t---i x-----s-zmi t____ x__________ t-k-i x-h-a-s-z-i ----------------- taksi xohlaysizmi 0
Voldrien trucar per telèfon. S----ong---q qilmoq---si-. S__ q_______ q____________ S-z q-n-i-o- q-l-o-c-i-i-. -------------------------- Siz qongiroq qilmoqchisiz. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...