Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   uz sifatlar 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [etmish toqqiz]

sifatlar 2

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Porto un vestit blau. M-- ko- ko-l-- k--a--n. M__ k__ k_____ k_______ M-n k-k k-y-a- k-y-m-n- ----------------------- Men kok koylak kiyaman. 0
Porto un vestit vermell. M-n --zi---oy--k -iya--n. M__ q____ k_____ k_______ M-n q-z-l k-y-a- k-y-m-n- ------------------------- Men qizil koylak kiyaman. 0
Porto un vestit verd. M-----s--l libos-a-an. M__ y_____ l__________ M-n y-s-i- l-b-s-a-a-. ---------------------- Men yashil libosdaman. 0
Compro una bossa negra. M-n qor- -u-ka s--ib---a--n. M__ q___ s____ s____ o______ M-n q-r- s-m-a s-t-b o-a-a-. ---------------------------- Men qora sumka sotib olaman. 0
Compro una bossa marró. Me- ji-ar-a-- -u--a s--ib o--ma-. M__ j________ s____ s____ o______ M-n j-g-r-a-g s-m-a s-t-b o-a-a-. --------------------------------- Men jigarrang sumka sotib olaman. 0
Compro una bossa blanca. Me- -q -u--a---tib o---an. M__ o_ s____ s____ o______ M-n o- s-m-a s-t-b o-a-a-. -------------------------- Men oq sumka sotib olaman. 0
Necessito un cotxe nou. Me-ga ---gi --shi-a kera-. M____ y____ m______ k_____ M-n-a y-n-i m-s-i-a k-r-k- -------------------------- Menga yangi mashina kerak. 0
Necessito un cotxe ràpid. M-n-- -e- --sh-n--ke--k. M____ t__ m______ k_____ M-n-a t-z m-s-i-a k-r-k- ------------------------ Menga tez mashina kerak. 0
Necessito un cotxe còmode. M-ng- q--ay ---hi-a -e--k. M____ q____ m______ k_____ M-n-a q-l-y m-s-i-a k-r-k- -------------------------- Menga qulay mashina kerak. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. U ye-da b---k--pir-yasha-d-. U y____ b__ k_____ y________ U y-r-a b-r k-m-i- y-s-a-d-. ---------------------------- U yerda bir kampir yashaydi. 0
A dalt hi viu una dona grassa. U------ -e-i- ayo--yash-y--. U y____ s____ a___ y________ U y-r-a s-m-z a-o- y-s-a-d-. ---------------------------- U yerda semiz ayol yashaydi. 0
A baix hi viu una dona curiosa. U e-d- qi-iq bi- a-ol -ashay-i. U e___ q____ b__ a___ y________ U e-d- q-z-q b-r a-o- y-s-a-d-. ------------------------------- U erda qiziq bir ayol yashaydi. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. M-hmo-larim-- --x-hi---am--- edi. M____________ y_____ o______ e___ M-h-o-l-r-m-z y-x-h- o-a-l-r e-i- --------------------------------- Mehmonlarimiz yaxshi odamlar edi. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Me--o-l-r---- od-bl- o------ e--. M____________ o_____ o______ e___ M-h-o-l-r-m-z o-o-l- o-a-l-r e-i- --------------------------------- Mehmonlarimiz odobli odamlar edi. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. B-z--ng --h---l-r--i- qiz-q--l--o-a--------. B______ m____________ q________ o______ e___ B-z-i-g m-h-o-l-r-m-z q-z-q-r-i o-a-l-r e-i- -------------------------------------------- Bizning mehmonlarimiz qiziqarli odamlar edi. 0
Tinc uns fills encantadors. M-- -ol---r-i yaxshi -o--ma-. M__ b________ y_____ k_______ M-n b-l-l-r-i y-x-h- k-r-m-n- ----------------------------- Men bolalarni yaxshi koraman. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. L-kin -o‘--ni-arn-ng--aram----ola-a-----r. L____ q_____________ y______ b_______ b___ L-k-n q-‘-h-i-a-n-n- y-r-m-s b-l-l-r- b-r- ------------------------------------------ Lekin qo‘shnilarning yaramas bolalari bor. 0
Que es porten bé els seus fills? Farz--dlari--i- yaxs--m-? F______________ y________ F-r-a-d-a-i-g-z y-x-h-m-? ------------------------- Farzandlaringiz yaxshimi? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...