Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   uz Stansiyada

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [ottiz uch]

Stansiyada

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? Berl--ga k--i--i p-ez- qachon? B_______ k______ p____ q______ B-r-i-g- k-y-n-i p-e-d q-c-o-? ------------------------------ Berlinga keyingi poezd qachon? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? Pa-i--a-keying- p-ez---achon? P______ k______ p____ q______ P-r-j-a k-y-n-i p-e-d q-c-o-? ----------------------------- Parijga keyingi poezd qachon? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? Lo-----a-key---i-po-zd qa----? L_______ k______ p____ q______ L-n-o-g- k-y-n-i p-e-d q-c-o-? ------------------------------ Londonga keyingi poezd qachon? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? V-rs-av-g--poe----oa- -echa-- jona--i? V_________ p____ s___ n______ j_______ V-r-h-v-g- p-e-d s-a- n-c-a-a j-n-y-i- -------------------------------------- Varshavaga poezd soat nechada jonaydi? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? Sto--o--ga p-ezd-s--t nech--a-j---y-i? S_________ p____ s___ n______ j_______ S-o-g-l-g- p-e-d s-a- n-c-a-a j-n-y-i- -------------------------------------- Stokgolmga poezd soat nechada jonaydi? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? B-----s-tg--p---- s--t-ne-had- j-nayd-? B__________ p____ s___ n______ j_______ B-d-p-s-t-a p-e-d s-a- n-c-a-a j-n-y-i- --------------------------------------- Budapeshtga poezd soat nechada jonaydi? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Me---ad---ga-c----a -l-oq----a-. M__ M_______ c_____ o___________ M-n M-d-i-g- c-i-t- o-m-q-h-m-n- -------------------------------- Men Madridga chipta olmoqchiman. 0
Voldria un bitllet per Praga. M-n --ag-----hi-t---lmoqc-i-an. M__ P______ c_____ o___________ M-n P-a-a-a c-i-t- o-m-q-h-m-n- ------------------------------- Men Pragaga chipta olmoqchiman. 0
Voldria un bitllet per Berna. M-n -ern-a ch---a--lm----i-an. M__ B_____ c_____ o___________ M-n B-r-g- c-i-t- o-m-q-h-m-n- ------------------------------ Men Bernga chipta olmoqchiman. 0
Quan arriba a Viena el tren? Vena----hrig- -o--d q-c--n-ke-a-i? V___ s_______ p____ q_____ k______ V-n- s-a-r-g- p-e-d q-c-o- k-l-d-? ---------------------------------- Vena shahriga poezd qachon keladi? 0
Quan arriba a Moscou el tren? P-e-----sk---a --c--- --l-d-? P____ M_______ q_____ k______ P-e-d M-s-v-g- q-c-o- k-l-d-? ----------------------------- Poezd Moskvaga qachon keladi? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Amst--dam------zd -a---n---ladi? A__________ p____ q_____ k______ A-s-e-d-m-a p-e-d q-c-o- k-l-d-? -------------------------------- Amsterdamga poezd qachon keladi? 0
Hauré de canviar de tren? Bosh-a -v-obu--a-otir-s----k---k-i? B_____ a________ o________ k_______ B-s-q- a-t-b-s-a o-i-i-h-m k-r-k-i- ----------------------------------- Boshqa avtobusga otirishim kerakmi? 0
De quina andana surt el tren? U--ay-i-p-at-orma--n-j--n-y--? U q____ p___________ j________ U q-y-i p-a-f-r-a-a- j-‘-a-d-? ------------------------------ U qaysi platformadan jo‘naydi? 0
Que té cotxe-llit el tren? P--z-d---h--l-a--bo---? P______ s_______ b_____ P-e-d-a s-p-l-a- b-r-i- ----------------------- Poezdda shpallar bormi? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Men Br-us-e--a bi- tom---ama --yo-a---i-ish-i -o--ay---. M__ B_________ b__ t________ s______ q_______ x_________ M-n B-y-s-e-g- b-r t-m-n-a-a s-y-h-t q-l-s-n- x-h-a-m-n- -------------------------------------------------------- Men Bryusselga bir tomonlama sayohat qilishni xohlayman. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. Me--K-p--ga--n-- --yt-s--c-ipt-s--- x-------n. M__ K___________ q______ c_________ x_________ M-n K-p-n-a-e-g- q-y-i-h c-i-t-s-n- x-h-a-m-n- ---------------------------------------------- Men Kopengagenga qaytish chiptasini xohlayman. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? U-l--ot-an-m--h-n-da joy --nc-- -ura-i? U_________ m________ j__ q_____ t______ U-l-y-t-a- m-s-i-a-a j-y q-n-h- t-r-d-? --------------------------------------- Uxlayotgan mashinada joy qancha turadi? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.