Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   sk niečo zdôvodniť 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [sedemdesiatšesť]

niečo zdôvodniť 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Per què no vas venir? P-ečo -i -e-r-ši--? P____ s_ n_________ P-e-o s- n-p-i-i-l- ------------------- Prečo si neprišiel? 0
Estava malalt / -a. Bo- s-- -h-r-. B__ s__ c_____ B-l s-m c-o-ý- -------------- Bol som chorý. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. N-pr-š--- ---,-preto-e-s-m bo--ch-r-. N________ s___ p______ s__ b__ c_____ N-p-i-i-l s-m- p-e-o-e s-m b-l c-o-ý- ------------------------------------- Neprišiel som, pretože som bol chorý. 0
Per què no va venir (ella)? P-e-o -----šl-? P____ n________ P-e-o n-p-i-l-? --------------- Prečo neprišla? 0
Estava cansada. B----una-ená. B___ u_______ B-l- u-a-e-á- ------------- Bola unavená. 0
No va venir perquè estava cansada. Ne-r-šl-, -retože----- u-aven-. N________ p______ b___ u_______ N-p-i-l-, p-e-o-e b-l- u-a-e-á- ------------------------------- Neprišla, pretože bola unavená. 0
Per què no ha vingut (ell)? P-e-o nepr-ši--? P____ n_________ P-e-o n-p-i-i-l- ---------------- Prečo neprišiel? 0
No en tenia ganes. N-----c--ť. N____ c____ N-m-l c-u-. ----------- Nemal chuť. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Nepri-iel, -re-ože--emal --uť. N_________ p______ n____ c____ N-p-i-i-l- p-e-o-e n-m-l c-u-. ------------------------------ Neprišiel, pretože nemal chuť. 0
Per què no heu vingut? P-e-o------ep-----? P____ s__ n________ P-e-o s-e n-p-i-l-? ------------------- Prečo ste neprišli? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Naš- a--o j--p-k--e-é. N___ a___ j_ p________ N-š- a-t- j- p-k-z-n-. ---------------------- Naše auto je pokazené. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Ne--i-li sme, p-etože n-še ---o-je--o-a---é. N_______ s___ p______ n___ a___ j_ p________ N-p-i-l- s-e- p-e-o-e n-š- a-t- j- p-k-z-n-. -------------------------------------------- Neprišli sme, pretože naše auto je pokazené. 0
Per què no ha vingut la gent? P-e-o-t--ľ-d----e--iš--? P____ t_ ľ____ n________ P-e-o t- ľ-d-a n-p-i-l-? ------------------------ Prečo tí ľudia neprišli? 0
Han perdut el tren. Zm-škal---la-. Z_______ v____ Z-e-k-l- v-a-. -------------- Zmeškali vlak. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. N-pr--l-- p-eto-e--mešk-li vl--. N________ p______ z_______ v____ N-p-i-l-, p-e-o-e z-e-k-l- v-a-. -------------------------------- Neprišli, pretože zmeškali vlak. 0
Per què no has vingut? Pre----i-n--ri-ie-? P____ s_ n_________ P-e-o s- n-p-i-i-l- ------------------- Prečo si neprišiel? 0
No podia. N----- som. N_____ s___ N-s-e- s-m- ----------- Nesmel som. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. N--r-šie---o-, lebo s-m --sm--. N________ s___ l___ s__ n______ N-p-i-i-l s-m- l-b- s-m n-s-e-. ------------------------------- Neprišiel som, lebo som nesmel. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...