Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   sv motivera något 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [sjuttiosex]

motivera något 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Per què no vas venir? Va--ö--k-m--u i-t-? V_____ k__ d_ i____ V-r-ö- k-m d- i-t-? ------------------- Varför kom du inte? 0
Estava malalt / -a. J-g-v-- s--k. J__ v__ s____ J-g v-r s-u-. ------------- Jag var sjuk. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Ja----m in----fö--j-g ----sju-. J__ k__ i____ f__ j__ v__ s____ J-g k-m i-t-, f-r j-g v-r s-u-. ------------------------------- Jag kom inte, för jag var sjuk. 0
Per què no va venir (ella)? V---ö-------o- in--? V_____ k__ h__ i____ V-r-ö- k-m h-n i-t-? -------------------- Varför kom hon inte? 0
Estava cansada. Hon v---t---t. H__ v__ t_____ H-n v-r t-ö-t- -------------- Hon var trött. 0
No va venir perquè estava cansada. Ho- --m----e- fö- hon---- ---tt. H__ k__ i____ f__ h__ v__ t_____ H-n k-m i-t-, f-r h-n v-r t-ö-t- -------------------------------- Hon kom inte, för hon var trött. 0
Per què no ha vingut (ell)? Varf-r -----an int-? V_____ k__ h__ i____ V-r-ö- k-m h-n i-t-? -------------------- Varför kom han inte? 0
No en tenia ganes. H----ad--ing----ust. H__ h___ i____ l____ H-n h-d- i-g-n l-s-. -------------------- Han hade ingen lust. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Ha--ko--i-te--ef---s-m---- -n-- ---e lus-. H__ k__ i____ e_______ h__ i___ h___ l____ H-n k-m i-t-, e-t-r-o- h-n i-t- h-d- l-s-. ------------------------------------------ Han kom inte, eftersom han inte hade lust. 0
Per què no heu vingut? V--för---m ni i-t-? V_____ k__ n_ i____ V-r-ö- k-m n- i-t-? ------------------- Varför kom ni inte? 0
El cotxe se’ns va espatllar. V-- -il-ä- --a---. V__ b__ ä_ t______ V-r b-l ä- t-a-i-. ------------------ Vår bil är trasig. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Vi-ko--i-te- efters-m vå--bi--ä---r--i-. V_ k__ i____ e_______ v__ b__ ä_ t______ V- k-m i-t-, e-t-r-o- v-r b-l ä- t-a-i-. ---------------------------------------- Vi kom inte, eftersom vår bil är trasig. 0
Per què no ha vingut la gent? V-rf-- k-- --t------isk---a? V_____ k__ i___ m___________ V-r-ö- k-m i-t- m-n-i-k-r-a- ---------------------------- Varför kom inte människorna? 0
Han perdut el tren. D--m--sa-- -----. D_ m______ t_____ D- m-s-a-e t-g-t- ----------------- De missade tåget. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. D- ----i--e--för-de mis-ad- tå---. D_ k__ i____ f__ d_ m______ t_____ D- k-m i-t-, f-r d- m-s-a-e t-g-t- ---------------------------------- De kom inte, för de missade tåget. 0
Per què no has vingut? Va--ö---------i-t-? V_____ k__ d_ i____ V-r-ö- k-m d- i-t-? ------------------- Varför kom du inte? 0
No podia. J-g-fick--n-e. J__ f___ i____ J-g f-c- i-t-. -------------- Jag fick inte. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. J---k-m -nt-, fö- -t- -ag inte--ick. J__ k__ i____ f__ a__ j__ i___ f____ J-g k-m i-t-, f-r a-t j-g i-t- f-c-. ------------------------------------ Jag kom inte, för att jag inte fick. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...