Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   sl Pridevnik 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [devetinsedemdeset]

Pridevnik 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Porto un vestit blau. Na----i ---m-(-bleče---ima-----dro ob-ek-. N_ s___ i___ (________ i____ m____ o______ N- s-b- i-a- (-b-e-e-o i-a-) m-d-o o-l-k-. ------------------------------------------ Na sebi imam (Oblečeno imam) modro obleko. 0
Porto un vestit vermell. N--s-b- im-- -O--eče-o-im------ečo o--e-o. N_ s___ i___ (________ i____ r____ o______ N- s-b- i-a- (-b-e-e-o i-a-) r-e-o o-l-k-. ------------------------------------------ Na sebi imam (Oblečeno imam) rdečo obleko. 0
Porto un vestit verd. N- s------am-(O-l----o im--)---leno--bl-ko. N_ s___ i___ (________ i____ z_____ o______ N- s-b- i-a- (-b-e-e-o i-a-) z-l-n- o-l-k-. ------------------------------------------- Na sebi imam (Oblečeno imam) zeleno obleko. 0
Compro una bossa negra. Kup-l(a)-b-m---no--o-b---. K_______ b__ č___ t_______ K-p-l-a- b-m č-n- t-r-i-o- -------------------------- Kupil(a) bom črno torbico. 0
Compro una bossa marró. K--i---) b-- -----j-vo---r-ic-. K_______ b__ e__ r____ t_______ K-p-l-a- b-m e-o r-a-o t-r-i-o- ------------------------------- Kupil(a) bom eno rjavo torbico. 0
Compro una bossa blanca. Kupil(-)-bo- --lo t---i--. K_______ b__ b___ t_______ K-p-l-a- b-m b-l- t-r-i-o- -------------------------- Kupil(a) bom belo torbico. 0
Necessito un cotxe nou. Pot---ujem -o- a-t-. P_________ n__ a____ P-t-e-u-e- n-v a-t-. -------------------- Potrebujem nov avto. 0
Necessito un cotxe ràpid. P----b-jem-----r--v-o. P_________ h____ a____ P-t-e-u-e- h-t-r a-t-. ---------------------- Potrebujem hiter avto. 0
Necessito un cotxe còmode. P---e----m-ud-b-- avt-. P_________ u_____ a____ P-t-e-u-e- u-o-e- a-t-. ----------------------- Potrebujem udoben avto. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Tam --------ta--je-s-ara------. T__ z_____ s______ s____ g_____ T-m z-o-a- s-a-u-e s-a-a g-s-a- ------------------------------- Tam zgoraj stanuje stara gospa. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Ta- --o-a--s-----e d-b-la-g---a. T__ z_____ s______ d_____ g_____ T-m z-o-a- s-a-u-e d-b-l- g-s-a- -------------------------------- Tam zgoraj stanuje debela gospa. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Tam-zg-raj-stan----radove--a -o-p-. T__ z_____ s______ r________ g_____ T-m z-o-a- s-a-u-e r-d-v-d-a g-s-a- ----------------------------------- Tam zgoraj stanuje radovedna gospa. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Na-- ----j- s--b------i----- ----j-zni, --u-------- ---d-e. N___ g_____ s_ b___ p_______ (_________ l__________ l______ N-š- g-s-j- s- b-l- p-i-e-n- (-r-j-z-i- l-u-e-n-v-) l-u-j-. ----------------------------------------------------------- Naši gostje so bili prijetni (prijazni, ljubeznivi) ljudje. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Na------t----o-bili--l--d---------. N___ g_____ s_ b___ v______ l______ N-š- g-s-j- s- b-l- v-j-d-i l-u-j-. ----------------------------------- Naši gostje so bili vljudni ljudje. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Na-i--ost-e -- -ili --nim--i----d-e. N___ g_____ s_ b___ z_______ l______ N-š- g-s-j- s- b-l- z-n-m-v- l-u-j-. ------------------------------------ Naši gostje so bili zanimivi ljudje. 0
Tinc uns fills encantadors. Ima-----bk--ot----. I___ l_____ o______ I-a- l-u-k- o-r-k-. ------------------- Imam ljubke otroke. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. T-da s-sed-- im--- ne-ram-e-o-r-ke. T___ s______ i____ n_______ o______ T-d- s-s-d-e i-a-o n-s-a-n- o-r-k-. ----------------------------------- Toda sosedje imajo nesramne otroke. 0
Que es porten bé els seus fills? S- va-i --r--- p--d-i? S_ v___ o_____ p______ S- v-š- o-r-c- p-i-n-? ---------------------- So vaši otroci pridni? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...