Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   ku Hevalnav 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [heftê û neh]

Hevalnav 2

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Porto un vestit blau. Li-s-r--in----t-ne---ş-n-heye. L_ s__ m__ f________ ş__ h____ L- s-r m-n f-s-a-e-î ş-n h-y-. ------------------------------ Li ser min fîstanekî şîn heye. 0
Porto un vestit vermell. Li-se- m-n---st---k--sor-h--e. L_ s__ m__ f________ s__ h____ L- s-r m-n f-s-a-e-î s-r h-y-. ------------------------------ Li ser min fîstanekî sor heye. 0
Porto un vestit verd. Li-s---m-n f-s-a---î--e-k h--e. L_ s__ m__ f________ k___ h____ L- s-r m-n f-s-a-e-î k-s- h-y-. ------------------------------- Li ser min fîstanekî kesk heye. 0
Compro una bossa negra. Ez ç-nte---- r-- di-i-i-. E_ ç________ r__ d_______ E- ç-n-e-e-î r-ş d-k-r-m- ------------------------- Ez çanteyekî reş dikirim. 0
Compro una bossa marró. Ez-ç--t-ye-î-qehw----di-i---. E_ ç________ q______ d_______ E- ç-n-e-e-î q-h-e-î d-k-r-m- ----------------------------- Ez çanteyekî qehweyî dikirim. 0
Compro una bossa blanca. E- çan-e-----s-- di-i-im. E_ ç________ s__ d_______ E- ç-n-e-e-î s-î d-k-r-m- ------------------------- Ez çanteyekî spî dikirim. 0
Necessito un cotxe nou. Ji--i- re ti--m-ê-eke------w--t -. J_ m__ r_ t__________ n_ p_____ e_ J- m-n r- t-r-m-ê-e-e n- p-w-s- e- ---------------------------------- Ji min re tirimpêleke nû pêwîst e. 0
Necessito un cotxe ràpid. J- m-n-re t--im-êl--e --l-z pêw-s---. J_ m__ r_ t__________ b____ p_____ e_ J- m-n r- t-r-m-ê-e-e b-l-z p-w-s- e- ------------------------------------- Ji min re tirimpêleke bilez pêwîst e. 0
Necessito un cotxe còmode. Ji ----re -ir-mp----e -i-e---êwîs---. J_ m__ r_ t__________ r____ p_____ e_ J- m-n r- t-r-m-ê-e-e r-h-t p-w-s- e- ------------------------------------- Ji min re tirimpêleke rihet pêwîst e. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Li --- -i-----pî- rû-in-. L_ j__ j_____ p__ r______ L- j-r j-n-k- p-r r-d-n-. ------------------------- Li jor jineke pîr rûdinê. 0
A dalt hi viu una dona grassa. L--j-- j-n-k- -el-w-rûdi--. L_ j__ j_____ q____ r______ L- j-r j-n-k- q-l-w r-d-n-. --------------------------- Li jor jineke qelew rûdinê. 0
A baix hi viu una dona curiosa. L--jêr j-ne-e merakdar rûdi--. L_ j__ j_____ m_______ r______ L- j-r j-n-k- m-r-k-a- r-d-n-. ------------------------------ Li jêr jineke merakdar rûdinê. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. M-va-ê---e mir-vên -il--rm ---. M______ m_ m______ d______ b___ M-v-n-n m- m-r-v-n d-l-e-m b-n- ------------------------------- Mêvanên me mirovên dilgerm bûn. 0
Els nostres convidats eren gent educada. M---nê---e-mir-vên-b- hu-met bû-. M______ m_ m______ b_ h_____ b___ M-v-n-n m- m-r-v-n b- h-r-e- b-n- --------------------------------- Mêvanên me mirovên bi hurmet bûn. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Mêvan-- -- mir-vê- -------- b--. M______ m_ m______ m_______ b___ M-v-n-n m- m-r-v-n m-r-q-a- b-n- -------------------------------- Mêvanên me mirovên meraqdar bûn. 0
Tinc uns fills encantadors. Zar--ên-m-n - xwî--î--n-h-ne. Z______ m__ e x________ h____ Z-r-k-n m-n e x-î-ş-r-n h-n-. ----------------------------- Zarokên min e xwînşîrîn hene. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Lê-z---kê----nar-n--êar-i-. L_ z______ c______ b___ i__ L- z-r-k-n c-n-r-n b-a- i-. --------------------------- Lê zarokên cînaran bêar in. 0
Que es porten bé els seus fills? Z-r--ên w--teb-t- n-? Z______ w_ t_____ n__ Z-r-k-n w- t-b-t- n-? --------------------- Zarokên we tebitî ne? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...