Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   bg Прилагателни 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [седемдесет и девет]

79 [sedemdeset i devet]

Прилагателни 2

[Prilagatelni 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Porto un vestit blau. О--еч--а-с-- в-с-ня---к-я. О_______ с__ в с___ р_____ О-л-ч-н- с-м в с-н- р-к-я- -------------------------- Облечена съм в синя рокля. 0
O-l--h-na-s---- --ny---o-lya. O________ s__ v s____ r______ O-l-c-e-a s-m v s-n-a r-k-y-. ----------------------------- Oblechena sym v sinya roklya.
Porto un vestit vermell. О-леч--- --м-в чер-ена -о--я. О_______ с__ в ч______ р_____ О-л-ч-н- с-м в ч-р-е-а р-к-я- ----------------------------- Облечена съм в червена рокля. 0
Obl--h-na s-----ch---ena----l--. O________ s__ v c_______ r______ O-l-c-e-a s-m v c-e-v-n- r-k-y-. -------------------------------- Oblechena sym v chervena roklya.
Porto un vestit verd. Обл-че-а съм-- -е-----рок--. О_______ с__ в з_____ р_____ О-л-ч-н- с-м в з-л-н- р-к-я- ---------------------------- Облечена съм в зелена рокля. 0
Obl-c-e---sym-- z-le-----k-y-. O________ s__ v z_____ r______ O-l-c-e-a s-m v z-l-n- r-k-y-. ------------------------------ Oblechena sym v zelena roklya.
Compro una bossa negra. А- к--увам-------ч---а. А_ к______ ч____ ч_____ А- к-п-в-м ч-р-а ч-н-а- ----------------------- Аз купувам черна чанта. 0
Az-----v-- --e-na c-----. A_ k______ c_____ c______ A- k-p-v-m c-e-n- c-a-t-. ------------------------- Az kupuvam cherna chanta.
Compro una bossa marró. А---у-ув-- к--я-а ----а. А_ к______ к_____ ч_____ А- к-п-в-м к-ф-в- ч-н-а- ------------------------ Аз купувам кафява чанта. 0
Az kupuva---a---va--h----. A_ k______ k______ c______ A- k-p-v-m k-f-a-a c-a-t-. -------------------------- Az kupuvam kafyava chanta.
Compro una bossa blanca. А--ку----- ---а -а--а. А_ к______ б___ ч_____ А- к-п-в-м б-л- ч-н-а- ---------------------- Аз купувам бяла чанта. 0
A- k---vam -yala--h-nt-. A_ k______ b____ c______ A- k-p-v-m b-a-a c-a-t-. ------------------------ Az kupuvam byala chanta.
Necessito un cotxe nou. И--м-н-жда -т--ов--к-ла. И___ н____ о_ н___ к____ И-а- н-ж-а о- н-в- к-л-. ------------------------ Имам нужда от нова кола. 0
Imam nuz--a ot--o-- ko--. I___ n_____ o_ n___ k____ I-a- n-z-d- o- n-v- k-l-. ------------------------- Imam nuzhda ot nova kola.
Necessito un cotxe ràpid. Има-----да о---ъ--а-кол-. И___ н____ о_ б____ к____ И-а- н-ж-а о- б-р-а к-л-. ------------------------- Имам нужда от бърза кола. 0
I----n--h-a o--b-r-- ko--. I___ n_____ o_ b____ k____ I-a- n-z-d- o- b-r-a k-l-. -------------------------- Imam nuzhda ot byrza kola.
Necessito un cotxe còmode. Им-- -ужда--т-у--бн- к-ла. И___ н____ о_ у_____ к____ И-а- н-ж-а о- у-о-н- к-л-. -------------------------- Имам нужда от удобна кола. 0
I--m -----a ot-udob-a--o-a. I___ n_____ o_ u_____ k____ I-a- n-z-d- o- u-o-n- k-l-. --------------------------- Imam nuzhda ot udobna kola.
A dalt hi viu una dona gran / vella. Г--- -ив-е -----в---ас-н- -е-а. Г___ ж____ е___ в________ ж____ Г-р- ж-в-е е-н- в-з-а-т-а ж-н-. ------------------------------- Горе живее една възрастна жена. 0
Go----h---e-ye--- -yz-----------a. G___ z_____ y____ v________ z_____ G-r- z-i-e- y-d-a v-z-a-t-a z-e-a- ---------------------------------- Gore zhivee yedna vyzrastna zhena.
A dalt hi viu una dona grassa. Г--е------ една д---л- -ена. Г___ ж____ е___ д_____ ж____ Г-р- ж-в-е е-н- д-б-л- ж-н-. ---------------------------- Горе живее една дебела жена. 0
G----z---ee -edna d---la--hen-. G___ z_____ y____ d_____ z_____ G-r- z-i-e- y-d-a d-b-l- z-e-a- ------------------------------- Gore zhivee yedna debela zhena.
A baix hi viu una dona curiosa. Долу----е--ед-а -юбоп--н---е-а. Д___ ж____ е___ л________ ж____ Д-л- ж-в-е е-н- л-б-п-т-а ж-н-. ------------------------------- Долу живее една любопитна жена. 0
Dol- --i-ee-y-d-a--yubo--t----h-na. D___ z_____ y____ l_________ z_____ D-l- z-i-e- y-d-a l-u-o-i-n- z-e-a- ----------------------------------- Dolu zhivee yedna lyubopitna zhena.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Гост-т- -и --ха-п-ият-и-хо-а. Г______ н_ б___ п______ х____ Г-с-и-е н- б-х- п-и-т-и х-р-. ----------------------------- Гостите ни бяха приятни хора. 0
Gos--t- -i b------p--------kh-ra. G______ n_ b_____ p_______ k_____ G-s-i-e n- b-a-h- p-i-a-n- k-o-a- --------------------------------- Gostite ni byakha priyatni khora.
Els nostres convidats eren gent educada. Г--ти-е-------- у--и---х-ра. Г______ н_ б___ у_____ х____ Г-с-и-е н- б-х- у-т-в- х-р-. ---------------------------- Гостите ни бяха учтиви хора. 0
Gos-i-------y-k----ch---- --o-a. G______ n_ b_____ u______ k_____ G-s-i-e n- b-a-h- u-h-i-i k-o-a- -------------------------------- Gostite ni byakha uchtivi khora.
Els nostres convidats eren gent interessant. Гос---е ни -яха--н-ересн--хо-а. Г______ н_ б___ и________ х____ Г-с-и-е н- б-х- и-т-р-с-и х-р-. ------------------------------- Гостите ни бяха интересни хора. 0
G--t-t---i-by--ha--nt-r-sn- k---a. G______ n_ b_____ i________ k_____ G-s-i-e n- b-a-h- i-t-r-s-i k-o-a- ---------------------------------- Gostite ni byakha interesni khora.
Tinc uns fills encantadors. А-----м --ли деца. А_ и___ м___ д____ А- и-а- м-л- д-ц-. ------------------ Аз имам мили деца. 0
Az-imam -ili--et-a. A_ i___ m___ d_____ A- i-a- m-l- d-t-a- ------------------- Az imam mili detsa.
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Н----се---- -мат---х---и-дец-. Н_ с_______ и___ н______ д____ Н- с-с-д-т- и-а- н-х-л-и д-ц-. ------------------------------ Но съседите имат нахални деца. 0
No ------te-im-- -a--al-- -et--. N_ s_______ i___ n_______ d_____ N- s-s-d-t- i-a- n-k-a-n- d-t-a- -------------------------------- No sysedite imat nakhalni detsa.
Que es porten bé els seus fills? Ва--те --ц- по-л---- л--са? В_____ д___ п_______ л_ с__ В-ш-т- д-ц- п-с-у-н- л- с-? --------------------------- Вашите деца послушни ли са? 0
V-shi-- d-tsa-posl------l- -a? V______ d____ p________ l_ s__ V-s-i-e d-t-a p-s-u-h-i l- s-? ------------------------------ Vashite detsa poslushni li sa?

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...