Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   ro Adjective 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [şaptezeci şi nouă]

Adjective 2

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Porto un vestit blau. E----rt --ro-h-- albastră. E_ p___ o r_____ a________ E- p-r- o r-c-i- a-b-s-r-. -------------------------- Eu port o rochie albastră. 0
Porto un vestit vermell. Eu po-- o r----e -o-i-. E_ p___ o r_____ r_____ E- p-r- o r-c-i- r-ş-e- ----------------------- Eu port o rochie roşie. 0
Porto un vestit verd. Eu--o-- o-r--hie v---e. E_ p___ o r_____ v_____ E- p-r- o r-c-i- v-r-e- ----------------------- Eu port o rochie verde. 0
Compro una bossa negra. Cum-ăr-o poşetă ne----. C_____ o p_____ n______ C-m-ă- o p-ş-t- n-a-r-. ----------------------- Cumpăr o poşetă neagră. 0
Compro una bossa marró. C-m--r----o-etă-m---. C_____ o p_____ m____ C-m-ă- o p-ş-t- m-r-. --------------------- Cumpăr o poşetă maro. 0
Compro una bossa blanca. C--păr-o--o--tă-a-b-. C_____ o p_____ a____ C-m-ă- o p-ş-t- a-b-. --------------------- Cumpăr o poşetă albă. 0
Necessito un cotxe nou. Î-i-t--buie o-m-ş-nă---uă. Î__ t______ o m_____ n____ Î-i t-e-u-e o m-ş-n- n-u-. -------------------------- Îmi trebuie o maşină nouă. 0
Necessito un cotxe ràpid. Îmi --e-uie-o-maşină ------. Î__ t______ o m_____ r______ Î-i t-e-u-e o m-ş-n- r-p-d-. ---------------------------- Îmi trebuie o maşină rapidă. 0
Necessito un cotxe còmode. Îmi--r-buie --m-ş--ă con-o--a-ilă. Î__ t______ o m_____ c____________ Î-i t-e-u-e o m-ş-n- c-n-o-t-b-l-. ---------------------------------- Îmi trebuie o maşină confortabilă. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. A---o---- -ocu---te o--e-eie-bă-rână. A____ s__ l________ o f_____ b_______ A-o-o s-s l-c-i-ş-e o f-m-i- b-t-â-ă- ------------------------------------- Acolo sus locuieşte o femeie bătrână. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Acolo--us-loc-i-şt--o-f--ei- g-as-. A____ s__ l________ o f_____ g_____ A-o-o s-s l-c-i-ş-e o f-m-i- g-a-ă- ----------------------------------- Acolo sus locuieşte o femeie grasă. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Aco-- j-s--ocui-şt- -----ei---uri-a--. A____ j__ l________ o f_____ c________ A-o-o j-s l-c-i-ş-e o f-m-i- c-r-o-s-. -------------------------------------- Acolo jos locuieşte o femeie curioasă. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. M-sa--rii no-t-i--- fos----r----e-dr-g-ţe. M________ n_____ a_ f___ p_______ d_______ M-s-f-r-i n-ş-r- a- f-s- p-r-o-n- d-ă-u-e- ------------------------------------------ Musafirii noştri au fost persoane drăguţe. 0
Els nostres convidats eren gent educada. M-safi--i -o-tri -u-fo-- -erso-ne-p-li----ase. M________ n_____ a_ f___ p_______ p___________ M-s-f-r-i n-ş-r- a- f-s- p-r-o-n- p-l-t-c-a-e- ---------------------------------------------- Musafirii noştri au fost persoane politicoase. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. M-----rii---ştri au-fos- p-rsoane--nt--e---t-. M________ n_____ a_ f___ p_______ i___________ M-s-f-r-i n-ş-r- a- f-s- p-r-o-n- i-t-r-s-n-e- ---------------------------------------------- Musafirii noştri au fost persoane interesante. 0
Tinc uns fills encantadors. E------op---cu--n-i. E_ a_ c____ c_______ E- a- c-p-i c-m-n-i- -------------------- Eu am copii cuminţi. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Da- ----n----u-co-i----raz-ici. D__ v______ a_ c____ o_________ D-r v-c-n-i a- c-p-i o-r-z-i-i- ------------------------------- Dar vecinii au copii obraznici. 0
Que es porten bé els seus fills? Co-i-i dum--avoa--r------ c----ţ-? C_____ d____________ s___ c_______ C-p-i- d-m-e-v-a-t-ă s-n- c-m-n-i- ---------------------------------- Copiii dumneavoastră sunt cuminţi? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...