Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   sk Prídavné mená 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sedemdesiatdeväť]

Prídavné mená 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Porto un vestit blau. Mám -a s--- m-d-é---ty. M__ n_ s___ m____ š____ M-m n- s-b- m-d-é š-t-. ----------------------- Mám na sebe modré šaty. 0
Porto un vestit vermell. Mám -a sebe --r-ené ša-y. M__ n_ s___ č______ š____ M-m n- s-b- č-r-e-é š-t-. ------------------------- Mám na sebe červené šaty. 0
Porto un vestit verd. Mám ---seb---elené--aty. M__ n_ s___ z_____ š____ M-m n- s-b- z-l-n- š-t-. ------------------------ Mám na sebe zelené šaty. 0
Compro una bossa negra. Kúpi---i-r----a-k-. K____ č_____ t_____ K-p-m č-e-n- t-š-u- ------------------- Kúpim čiernu tašku. 0
Compro una bossa marró. K-pi--hne------k-. K____ h____ t_____ K-p-m h-e-ú t-š-u- ------------------ Kúpim hnedú tašku. 0
Compro una bossa blanca. K---m-b-e-----š--. K____ b____ t_____ K-p-m b-e-u t-š-u- ------------------ Kúpim bielu tašku. 0
Necessito un cotxe nou. Potr-buj---nov---ut-. P_________ n___ a____ P-t-e-u-e- n-v- a-t-. --------------------- Potrebujem nové auto. 0
Necessito un cotxe ràpid. Po-reb--e--r----e--u-o. P_________ r_____ a____ P-t-e-u-e- r-c-l- a-t-. ----------------------- Potrebujem rýchle auto. 0
Necessito un cotxe còmode. P-tre--j-m-------né---to. P_________ p_______ a____ P-t-e-u-e- p-h-d-n- a-t-. ------------------------- Potrebujem pohodlné auto. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Tam ho----ýva-stará -ena. T__ h___ b___ s____ ž____ T-m h-r- b-v- s-a-á ž-n-. ------------------------- Tam hore býva stará žena. 0
A dalt hi viu una dona grassa. T-m h-r--b-va t-st- ž--a. T__ h___ b___ t____ ž____ T-m h-r- b-v- t-s-á ž-n-. ------------------------- Tam hore býva tlstá žena. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Tam-d--e--ýva ---d--á žena. T__ d___ b___ z______ ž____ T-m d-l- b-v- z-e-a-á ž-n-. --------------------------- Tam dole býva zvedavá žena. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Naši hosti--bo-i-m-----u--a. N___ h_____ b___ m___ ľ_____ N-š- h-s-i- b-l- m-l- ľ-d-a- ---------------------------- Naši hostia boli milí ľudia. 0
Els nostres convidats eren gent educada. N-------t-a--o-i-z---r-l----d-a. N___ h_____ b___ z_______ ľ_____ N-š- h-s-i- b-l- z-v-r-l- ľ-d-a- -------------------------------- Naši hostia boli zdvorilí ľudia. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. N--i -ost----o-i--auj-m-v- ľud-a. N___ h_____ b___ z________ ľ_____ N-š- h-s-i- b-l- z-u-í-a-í ľ-d-a- --------------------------------- Naši hostia boli zaujímaví ľudia. 0
Tinc uns fills encantadors. M---m-l--d-ti. M__ m___ d____ M-m m-l- d-t-. -------------- Mám milé deti. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. A-- s-----a ma-ú drz---e--. A__ s______ m___ d___ d____ A-e s-s-d-a m-j- d-z- d-t-. --------------------------- Ale susedia majú drzé deti. 0
Que es porten bé els seus fills? S- -aš--------o---šné? S_ v___ d___ p________ S- v-š- d-t- p-s-u-n-? ---------------------- Sú vaše deti poslušné? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...