Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   mk Придавки 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [седумдесет и девет]

79 [syedoomdyesyet i dyevyet]

Придавки 2

Pridavki 2

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Porto un vestit blau. О----е-- с-м----с-н --ст-н. О_______ с__ в_ с__ ф______ О-л-ч-н- с-м в- с-н ф-с-а-. --------------------------- Облечена сум во син фустан. 0
Obl----y--- --o- -- --n f--s---. O__________ s___ v_ s__ f_______ O-l-e-h-e-a s-o- v- s-n f-o-t-n- -------------------------------- Oblyechyena soom vo sin foostan.
Porto un vestit vermell. О-л----а су- в- ц--е- ---т-н. О_______ с__ в_ ц____ ф______ О-л-ч-н- с-м в- ц-в-н ф-с-а-. ----------------------------- Облечена сум во црвен фустан. 0
O--y-c--ena---o- vo-----y-- -o-st-n. O__________ s___ v_ t______ f_______ O-l-e-h-e-a s-o- v- t-r-y-n f-o-t-n- ------------------------------------ Oblyechyena soom vo tzrvyen foostan.
Porto un vestit verd. Облечен- су---о ----- -у-тан. О_______ с__ в_ з____ ф______ О-л-ч-н- с-м в- з-л-н ф-с-а-. ----------------------------- Облечена сум во зелен фустан. 0
O--y-ch-e-a -oo---- zy--y---fo-st-n. O__________ s___ v_ z______ f_______ O-l-e-h-e-a s-o- v- z-e-y-n f-o-t-n- ------------------------------------ Oblyechyena soom vo zyelyen foostan.
Compro una bossa negra. Ј----уп-вам--дна----а -а---. Ј__ к______ е___ ц___ т_____ Ј-с к-п-в-м е-н- ц-н- т-ш-а- ---------------------------- Јас купувам една црна ташна. 0
Јa- k-opoo--m y--na-t---a -a--na. Ј__ k________ y____ t____ t______ Ј-s k-o-o-v-m y-d-a t-r-a t-s-n-. --------------------------------- Јas koopoovam yedna tzrna tashna.
Compro una bossa marró. Ја- ------м-е-н--к-феа-- т--н-. Ј__ к______ е___ к______ т_____ Ј-с к-п-в-м е-н- к-ф-а-а т-ш-а- ------------------------------- Јас купувам една кафеава ташна. 0
Јa- -oopoovam y-d-- -----av---a-hna. Ј__ k________ y____ k_______ t______ Ј-s k-o-o-v-m y-d-a k-f-e-v- t-s-n-. ------------------------------------ Јas koopoovam yedna kafyeava tashna.
Compro una bossa blanca. Ј-- к-п------дна --ла-та---. Ј__ к______ е___ б___ т_____ Ј-с к-п-в-м е-н- б-л- т-ш-а- ---------------------------- Јас купувам една бела ташна. 0
Јa- k--poo--- y-dna b--la--a-h--. Ј__ k________ y____ b____ t______ Ј-s k-o-o-v-m y-d-a b-e-a t-s-n-. --------------------------------- Јas koopoovam yedna byela tashna.
Necessito un cotxe nou. Ми т---- н-в- ---а. М_ т____ н___ к____ М- т-е-а н-в- к-л-. ------------------- Ми треба нова кола. 0
M--try-ba--ov- ko-a. M_ t_____ n___ k____ M- t-y-b- n-v- k-l-. -------------------- Mi tryeba nova kola.
Necessito un cotxe ràpid. М- тр-б--бр-а --ла. М_ т____ б___ к____ М- т-е-а б-з- к-л-. ------------------- Ми треба брза кола. 0
M----yeba br---ko--. M_ t_____ b___ k____ M- t-y-b- b-z- k-l-. -------------------- Mi tryeba brza kola.
Necessito un cotxe còmode. Ми ---б---добн- ко-а. М_ т____ у_____ к____ М- т-е-а у-о-н- к-л-. --------------------- Ми треба удобна кола. 0
M- tryeba-oodobn- -ola. M_ t_____ o______ k____ M- t-y-b- o-d-b-a k-l-. ----------------------- Mi tryeba oodobna kola.
A dalt hi viu una dona gran / vella. Таму -ор- -ив-е--дн----ара ---а. Т___ г___ ж____ е___ с____ ж____ Т-м- г-р- ж-в-е е-н- с-а-а ж-н-. -------------------------------- Таму горе живее една стара жена. 0
Ta-o--g-o-y- ʐi--e---yed-a--tar- ʐye--. T____ g_____ ʐ______ y____ s____ ʐ_____ T-m-o g-o-y- ʐ-v-e-e y-d-a s-a-a ʐ-e-a- --------------------------------------- Tamoo guorye ʐivyeye yedna stara ʐyena.
A dalt hi viu una dona grassa. Та-- г--- ж--е--е-на----ел----н-. Т___ г___ ж____ е___ д_____ ж____ Т-м- г-р- ж-в-е е-н- д-б-л- ж-н-. --------------------------------- Таму горе живее една дебела жена. 0
T--o- -u--ye ʐi-ye-e yedna--y-by--a ʐ----. T____ g_____ ʐ______ y____ d_______ ʐ_____ T-m-o g-o-y- ʐ-v-e-e y-d-a d-e-y-l- ʐ-e-a- ------------------------------------------ Tamoo guorye ʐivyeye yedna dyebyela ʐyena.
A baix hi viu una dona curiosa. Таму -о----ив-е-едн- --доз-ала --н-. Т___ д___ ж____ е___ р________ ж____ Т-м- д-л- ж-в-е е-н- р-д-з-а-а ж-н-. ------------------------------------ Таму долу живее една радознала жена. 0
Tamo--do-oo------y------- rad---al- --en-. T____ d____ ʐ______ y____ r________ ʐ_____ T-m-o d-l-o ʐ-v-e-e y-d-a r-d-z-a-a ʐ-e-a- ------------------------------------------ Tamoo doloo ʐivyeye yedna radoznala ʐyena.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Н-ш-те -ост- --- ф-----у-е. Н_____ г____ б__ ф___ л____ Н-ш-т- г-с-и б-а ф-н- л-ѓ-. --------------------------- Нашите гости беа фини луѓе. 0
N-sh-ty---uost- b-e- -i-- loo-y-. N_______ g_____ b___ f___ l______ N-s-i-y- g-o-t- b-e- f-n- l-o-y-. --------------------------------- Nashitye guosti byea fini looѓye.
Els nostres convidats eren gent educada. На-ит----с-и--е- -ч--в---у-е. Н_____ г____ б__ у_____ л____ Н-ш-т- г-с-и б-а у-т-в- л-ѓ-. ----------------------------- Нашите гости беа учтиви луѓе. 0
Nash-tye-gu-s-i---e- -ochti-i-----ye. N_______ g_____ b___ o_______ l______ N-s-i-y- g-o-t- b-e- o-c-t-v- l-o-y-. ------------------------------------- Nashitye guosti byea oochtivi looѓye.
Els nostres convidats eren gent interessant. Н--и----ости б-а-и-тер---и-луѓ-. Н_____ г____ б__ и________ л____ Н-ш-т- г-с-и б-а и-т-р-с-и л-ѓ-. -------------------------------- Нашите гости беа интересни луѓе. 0
Na-h---e-g-o--i---ea---ty-rye-ni lo---e. N_______ g_____ b___ i__________ l______ N-s-i-y- g-o-t- b-e- i-t-e-y-s-i l-o-y-. ---------------------------------------- Nashitye guosti byea intyeryesni looѓye.
Tinc uns fills encantadors. Ј-с-и--м ---и-д---. Ј__ и___ м___ д____ Ј-с и-а- м-л- д-ц-. ------------------- Јас имам мили деца. 0
Јa--ima----li d--tza. Ј__ i___ m___ d______ Ј-s i-a- m-l- d-e-z-. --------------------- Јas imam mili dyetza.
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Но-с--ед-т----аа- дрск---ец-. Н_ с_______ и____ д____ д____ Н- с-с-д-т- и-а-т д-с-и д-ц-. ----------------------------- Но соседите имаат дрски деца. 0
No----y-di--e-ima---d---i--yetza. N_ s_________ i____ d____ d______ N- s-s-e-i-y- i-a-t d-s-i d-e-z-. --------------------------------- No sosyeditye imaat drski dyetza.
Que es porten bé els seus fills? Да-и---шите -е-а--- -ир-и? Д___ В_____ д___ с_ м_____ Д-л- В-ш-т- д-ц- с- м-р-и- -------------------------- Дали Вашите деца се мирни? 0
D--i ---h--y- -ye----sy--mir-i? D___ V_______ d_____ s__ m_____ D-l- V-s-i-y- d-e-z- s-e m-r-i- ------------------------------- Dali Vashitye dyetza sye mirni?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...