Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   sv Adjektiv 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sjuttionio]

Adjektiv 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Porto un vestit blau. J----ar-----l---------g p----g. J__ h__ e_ b__ k_______ p_ m___ J-g h-r e- b-å k-ä-n-n- p- m-g- ------------------------------- Jag har en blå klänning på mig. 0
Porto un vestit vermell. Jag-h-- -- röd klä---n- -å---g. J__ h__ e_ r__ k_______ p_ m___ J-g h-r e- r-d k-ä-n-n- p- m-g- ------------------------------- Jag har en röd klänning på mig. 0
Porto un vestit verd. Jag ha- en g--n---än---- p- -ig. J__ h__ e_ g___ k_______ p_ m___ J-g h-r e- g-ö- k-ä-n-n- p- m-g- -------------------------------- Jag har en grön klänning på mig. 0
Compro una bossa negra. Jag-köp-- -n s-ar--v---a. J__ k____ e_ s____ v_____ J-g k-p-r e- s-a-t v-s-a- ------------------------- Jag köper en svart väska. 0
Compro una bossa marró. Ja--köp-r -- br---v-ska. J__ k____ e_ b___ v_____ J-g k-p-r e- b-u- v-s-a- ------------------------ Jag köper en brun väska. 0
Compro una bossa blanca. Ja--kö-er----v-t väs--. J__ k____ e_ v__ v_____ J-g k-p-r e- v-t v-s-a- ----------------------- Jag köper en vit väska. 0
Necessito un cotxe nou. Jag-b---ver en -y b--. J__ b______ e_ n_ b___ J-g b-h-v-r e- n- b-l- ---------------------- Jag behöver en ny bil. 0
Necessito un cotxe ràpid. J----eh-ver e- -n-b-----. J__ b______ e_ s____ b___ J-g b-h-v-r e- s-a-b b-l- ------------------------- Jag behöver en snabb bil. 0
Necessito un cotxe còmode. J-g b--ö--- en-b--väm-b-l. J__ b______ e_ b_____ b___ J-g b-h-v-r e- b-k-ä- b-l- -------------------------- Jag behöver en bekväm bil. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. D-- -p-- b-r-e- -am--l --m. D__ u___ b__ e_ g_____ d___ D-r u-p- b-r e- g-m-a- d-m- --------------------------- Där uppe bor en gammal dam. 0
A dalt hi viu una dona grassa. D-- up-e---r-en -j--k d--. D__ u___ b__ e_ t____ d___ D-r u-p- b-r e- t-o-k d-m- -------------------------- Där uppe bor en tjock dam. 0
A baix hi viu una dona curiosa. D-r n--- --r--n--y----n-d-m. D__ n___ b__ e_ n______ d___ D-r n-r- b-r e- n-f-k-n d-m- ---------------------------- Där nere bor en nyfiken dam. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. V-r------e----r -re--iga m-nn-s-o-. V___ g_____ v__ t_______ m_________ V-r- g-s-e- v-r t-e-l-g- m-n-i-k-r- ----------------------------------- Våra gäster var trevliga människor. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Vår- g-ste--var--r--g----n-isko-. V___ g_____ v__ a_____ m_________ V-r- g-s-e- v-r a-t-g- m-n-i-k-r- --------------------------------- Våra gäster var artiga människor. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Vår- gäster v-- i---e-s-nta----n--kor. V___ g_____ v__ i__________ m_________ V-r- g-s-e- v-r i-t-e-s-n-a m-n-i-k-r- -------------------------------------- Våra gäster var intressanta människor. 0
Tinc uns fills encantadors. J-g -ar---ä--a-----. J__ h__ s_____ b____ J-g h-r s-ä-l- b-r-. -------------------- Jag har snälla barn. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Men-vå---g-a-na- -ar--laka-----. M__ v___ g______ h__ e____ b____ M-n v-r- g-a-n-r h-r e-a-a b-r-. -------------------------------- Men våra grannar har elaka barn. 0
Que es porten bé els seus fills? Ä--e---b-r- -älu-pfos---de? Ä_ e__ b___ v______________ Ä- e-a b-r- v-l-p-f-s-r-d-? --------------------------- Är era barn väluppfostrade? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...