Manual de conversa

ca A cal metge   »   ro La medic

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [cincizeci şi şapte]

La medic

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Am o---o-r-m--- -a--e-i-. A_ o p_________ l_ m_____ A- o p-o-r-m-r- l- m-d-c- ------------------------- Am o programare la medic. 0
Tinc una cita a les deu en punt. A--p-og-a-a----a -ra --ce. A_ p_________ l_ o__ z____ A- p-o-r-m-r- l- o-a z-c-. -------------------------- Am programare la ora zece. 0
Com es diu vostè? Cum -ă-n----i? C__ v_ n______ C-m v- n-m-ţ-? -------------- Cum vă numiţi? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. V--r-g--u--- --c-în--ala de a-t--t-r-. V_ r__ l____ l__ î_ s___ d_ a_________ V- r-g l-a-i l-c î- s-l- d- a-t-p-a-e- -------------------------------------- Vă rog luaţi loc în sala de aşteptare. 0
El metge ja arriba. Medicul --ne-im-d---. M______ v___ i_______ M-d-c-l v-n- i-e-i-t- --------------------- Medicul vine imediat. 0
On està assegurat (-ada)? Un-e ---ţ- -s--urare? U___ a____ a_________ U-d- a-e-i a-i-u-a-e- --------------------- Unde aveţi asigurare? 0
En què li puc ajudar? C--c- vă p----ju--? C_ c_ v_ p__ a_____ C- c- v- p-t a-u-a- ------------------- Cu ce vă pot ajuta? 0
Que li fa mal alguna cosa? A-e-i-du-e--? A____ d______ A-e-i d-r-r-? ------------- Aveţi dureri? 0
On li fa mal? U-de -- do--e? U___ v_ d_____ U-d- v- d-a-e- -------------- Unde vă doare? 0
Encara em fa mal l’esquena. Am-t-- t-mpu- d--er- de-s----. A_ t__ t_____ d_____ d_ s_____ A- t-t t-m-u- d-r-r- d- s-a-e- ------------------------------ Am tot timpul dureri de spate. 0
Tinc sovint mals de cap. A---de--a-du---i-de cap. A_ a_____ d_____ d_ c___ A- a-e-e- d-r-r- d- c-p- ------------------------ Am adesea dureri de cap. 0
A vegades em fa mal la panxa. A- --------ă-d---r- de-b-rtă. A_ c________ d_____ d_ b_____ A- c-t-o-a-ă d-r-r- d- b-r-ă- ----------------------------- Am câteodată dureri de burtă. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Vă-r------v- d-zbrăca-i--a-b-st. V_ r__ s_ v_ d_________ l_ b____ V- r-g s- v- d-z-r-c-ţ- l- b-s-. -------------------------------- Vă rog să vă dezbrăcaţi la bust. 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Î----deţ---- -ă-ro- ---c--ape-. Î___________ v_ r__ p_ c_______ Î-t-n-e-i-v- v- r-g p- c-n-p-a- ------------------------------- Întindeţi-vă vă rog pe canapea. 0
La tensió és normal. Tensiunea es------ă. T________ e___ b____ T-n-i-n-a e-t- b-n-. -------------------- Tensiunea este bună. 0
Ara li posaré una injecció. V--fac-- i-j-cţie. V_ f__ o i________ V- f-c o i-j-c-i-. ------------------ Vă fac o injecţie. 0
Li prescric unes pastilles. Vă da----b---e. V_ d__ t_______ V- d-u t-b-e-e- --------------- Vă dau tablete. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Vă pr---ri--- r-ţ-t- ---------r-a---. V_ p_______ o r_____ p_____ f________ V- p-e-c-i- o r-ţ-t- p-n-r- f-r-a-i-. ------------------------------------- Vă prescriu o reţetă pentru farmacie. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!