Manual de conversa

ca Fer compres   »   ro Cumpărături

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [cincizeci şi patru]

Cumpărături

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Vull comprar un regal. V---- -- ---păr--- c-do-. V____ s_ c_____ u_ c_____ V-e-u s- c-m-ă- u- c-d-u- ------------------------- Vreau să cumpăr un cadou. 0
Però res massa car. D-r --m-- prea -c---. D__ n____ p___ s_____ D-r n-m-c p-e- s-u-p- --------------------- Dar nimic prea scump. 0
Potser una bossa? Poa---o g-ant-? P____ o g______ P-a-e o g-a-t-? --------------- Poate o geantă? 0
De quin color la vol? Ce--ul-a-e----iţi? C_ c______ d______ C- c-l-a-e d-r-ţ-? ------------------ Ce culoare doriţi? 0
Negra, marró o blanca? N-g-u,---r--s-u al-? N_____ m___ s__ a___ N-g-u- m-r- s-u a-b- -------------------- Negru, maro sau alb? 0
Una de gran o petita? U-a--a-e sa- --- mic-? U__ m___ s__ u__ m____ U-a m-r- s-u u-a m-c-? ---------------------- Una mare sau una mică? 0
Que puc veure aquesta? Po--s-- v-- -e a-----a? P__ s__ v__ p_ a_______ P-t s-o v-d p- a-e-s-a- ----------------------- Pot s-o văd pe aceasta? 0
És de cuir? E-t- d---pie-e? E___ d__ p_____ E-t- d-n p-e-e- --------------- Este din piele? 0
O de plàstic? S----s-e-di---at--i-l-s-nte--c? S__ e___ d__ m_______ s________ S-u e-t- d-n m-t-r-a- s-n-e-i-? ------------------------------- Sau este din material sintetic? 0
De cuir, és clar. Din ---l-, no---l. D__ p_____ n______ D-n p-e-e- n-r-a-. ------------------ Din piele, normal. 0
És de molt bona qualitat. E------ca-i-a---de--eb---d- bu-ă. E___ o c_______ d_______ d_ b____ E-t- o c-l-t-t- d-o-e-i- d- b-n-. --------------------------------- Este o calitate deosebit de bună. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Şi--e-nt- ----r--e--tă --eţ-l. Ş_ g_____ c____ m_____ p______ Ş- g-a-t- c-i-r m-r-t- p-e-u-. ------------------------------ Şi geanta chiar merită preţul. 0
M’agrada. A--e---m- pl-ce. A____ î__ p_____ A-e-a î-i p-a-e- ---------------- Aceea îmi place. 0
La compro. P---c--- o ia-. P_ a____ o i___ P- a-e-a o i-u- --------------- Pe aceea o iau. 0
La puc tornar, si de cas? O-p-- ev--t--------m-a? O p__ e_______ s_______ O p-t e-e-t-a- s-h-m-a- ----------------------- O pot eventual schimba? 0
Naturalment. B--e-nţe--s. B___________ B-n-î-ţ-l-s- ------------ Bineînţeles. 0
L’empaquetem per regal. O--mp--h-----pe-tru c-dou. O î_________ p_____ c_____ O î-p-c-e-ă- p-n-r- c-d-u- -------------------------- O împachetăm pentru cadou. 0
La caixa és allà. Di-colo --t- c-sieria. D______ e___ c________ D-n-o-o e-t- c-s-e-i-. ---------------------- Dincolo este casieria. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...