Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   sv Kroppsdelar

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [femtioåtta]

Kroppsdelar

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Dibuixo un home. Jag ---a- en-m-n. J__ r____ e_ m___ J-g r-t-r e- m-n- ----------------- Jag ritar en man. 0
Primer el cap. F-r-t----u--t. F____ h_______ F-r-t h-v-d-t- -------------- Först huvudet. 0
L’home porta un barret. M-n-e--b-------att. M_____ b__ e_ h____ M-n-e- b-r e- h-t-. ------------------- Mannen bär en hatt. 0
Els cabells no es veuen. Hår-- s---m-- i---. H____ s__ m__ i____ H-r-t s-r m-n i-t-. ------------------- Håret ser man inte. 0
Les orelles tampoc es veuen. Ö-o-e----r m----n-------e-. Ö_____ s__ m__ i___ h______ Ö-o-e- s-r m-n i-t- h-l-e-. --------------------------- Öronen ser man inte heller. 0
L’esquena tampoc es veu. R-gge- s-r-m-n-inte hell-r. R_____ s__ m__ i___ h______ R-g-e- s-r m-n i-t- h-l-e-. --------------------------- Ryggen ser man inte heller. 0
Dibuixo els ulls i la boca. J-g --ta--ög---- o---m--n-n. J__ r____ ö_____ o__ m______ J-g r-t-r ö-o-e- o-h m-n-e-. ---------------------------- Jag ritar ögonen och munnen. 0
L’home balla i riu. Ma-ne----n-ar---h --r-t-a-. M_____ d_____ o__ s________ M-n-e- d-n-a- o-h s-r-t-a-. --------------------------- Mannen dansar och skrattar. 0
L’home té un nas llarg. Manne--ha---n-lå-g --sa. M_____ h__ e_ l___ n____ M-n-e- h-r e- l-n- n-s-. ------------------------ Mannen har en lång näsa. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. H-n-h---e- -----i -a-de-. H__ h__ e_ k___ i h______ H-n h-r e- k-p- i h-n-e-. ------------------------- Han har en käpp i handen. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H-n--ar-ocks- -n-sja- --nt--als--. H__ h__ o____ e_ s___ r___ h______ H-n h-r o-k-å e- s-a- r-n- h-l-e-. ---------------------------------- Han har också en sjal runt halsen. 0
És l’hivern i fa fred. Det ----i-te----h d-t--r------. D__ ä_ v_____ o__ d__ ä_ k_____ D-t ä- v-n-e- o-h d-t ä- k-l-t- ------------------------------- Det är vinter och det är kallt. 0
Els braços són musculats. A-ma-n-----kr-ft-ga. A______ ä_ k________ A-m-r-a ä- k-a-t-g-. -------------------- Armarna är kraftiga. 0
Les cames són musculoses. Be----ä- -c-så k----ig-. B____ ä_ o____ k________ B-n-n ä- o-k-å k-a-t-g-. ------------------------ Benen är också kraftiga. 0
L’home és de neu. Man-e--ä--a--s--. M_____ ä_ a_ s___ M-n-e- ä- a- s-ö- ----------------- Mannen är av snö. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Ha- -a- --g--b-x-- -ch----e- över-o--. H__ h__ i___ b____ o__ i____ ö________ H-n h-r i-g- b-x-r o-h i-g-n ö-e-r-c-. -------------------------------------- Han har inga byxor och ingen överrock. 0
Però l’home no té fred. M-- ma-n-- fr-ser-inte. M__ m_____ f_____ i____ M-n m-n-e- f-y-e- i-t-. ----------------------- Men mannen fryser inte. 0
És un ninot de neu. Han--r--- -nög--b-. H__ ä_ e_ s________ H-n ä- e- s-ö-u-b-. ------------------- Han är en snögubbe. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...