Manual de conversa

ca Fer compres   »   he ‫לעשות קניות‬

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

‫54 [חמישים וארבע]‬

54 [xamishim w\'arba]

‫לעשות קניות‬

[la'assot qniot]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Vull comprar un regal. ‫אני--ו-- --נ-- ---ה.‬ ‫___ ר___ ל____ מ_____ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת מ-נ-.- ---------------------- ‫אני רוצה לקנות מתנה.‬ 0
an- -o---h---tsah---qnot--atanah. a__ r____________ l_____ m_______ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- m-t-n-h- --------------------------------- ani rotseh/rotsah liqnot matanah.
Però res massa car. ‫אבל-ל- -שה--י-- -די-‬ ‫___ ל_ מ___ י__ מ____ ‫-ב- ל- מ-ה- י-ר מ-י-‬ ---------------------- ‫אבל לא משהו יקר מדי.‬ 0
av-l------sh-h---aq-r-mi-a-. a___ l_ m______ y____ m_____ a-a- l- m-s-e-u y-q-r m-d-y- ---------------------------- aval lo mashehu yaqar miday.
Potser una bossa? ‫א--י-ת-ק--ד?‬ ‫____ ת__ י___ ‫-ו-י ת-ק י-?- -------------- ‫אולי תיק יד?‬ 0
ul-- -iq--ad? u___ t__ y___ u-a- t-q y-d- ------------- ulay tiq yad?
De quin color la vol? ‫באי-ה--בע-‬ ‫_____ צ____ ‫-א-ז- צ-ע-‬ ------------ ‫באיזה צבע?‬ 0
b'---e- t-e--? b______ t_____ b-e-z-h t-e-a- -------------- b'eyzeh tseva?
Negra, marró o blanca? ‫--ו----ו- -ו---ן-‬ ‫_____ ח__ א_ ל____ ‫-ח-ר- ח-ם א- ל-ן-‬ ------------------- ‫שחור, חום או לבן?‬ 0
sh-xo-, -u- --la-an? s______ x__ o l_____ s-a-o-, x-m o l-v-n- -------------------- shaxor, xum o lavan?
Una de gran o petita? ‫גדול--- -טן-‬ ‫____ א_ ק____ ‫-ד-ל א- ק-ן-‬ -------------- ‫גדול או קטן?‬ 0
g--ol-o--a---? g____ o q_____ g-d-l o q-t-n- -------------- gadol o qatan?
Que puc veure aquesta? ‫-פש- לראו- -ות--‬ ‫____ ל____ א_____ ‫-פ-ר ל-א-ת א-ת-?- ------------------ ‫אפשר לראות אותו?‬ 0
e----- ---'ot-o-o? e_____ l_____ o___ e-s-a- l-r-o- o-o- ------------------ efshar lir'ot oto?
És de cuir? ‫הא- ה-א -שוי-מעו-?‬ ‫___ ה__ ע___ מ_____ ‫-א- ה-א ע-ו- מ-ו-?- -------------------- ‫האם הוא עשוי מעור?‬ 0
ha-im ---a-s-- me'--? h____ h_ a____ m_____ h-'-m h- a-s-y m-'-r- --------------------- ha'im hu assuy me'or?
O de plàstic? ‫-ו--חומרי---ינט-ים?‬ ‫__ מ______ ס________ ‫-ו מ-ו-ר-ם ס-נ-ט-ם-‬ --------------------- ‫או מחומרים סינטטים?‬ 0
o --xo-ari--s---eti-? o m________ s________ o m-x-m-r-m s-n-e-i-? --------------------- o mixomarim sintetim?
De cuir, és clar. ‫-דאי ש-ע--.‬ ‫____ ש______ ‫-ד-י ש-ע-ר-‬ ------------- ‫ודאי שמעור.‬ 0
wa--'i-s-em-'-r. w_____ s________ w-d-'- s-e-e-o-. ---------------- wada'i sheme'or.
És de molt bona qualitat. ‫---כות ט--ה במ-וחד-‬ ‫______ ט___ ב_______ ‫-א-כ-ת ט-ב- ב-י-ח-.- --------------------- ‫האיכות טובה במיוחד.‬ 0
h---yk--- t--a---im--xad. h________ t____ b________ h-'-y-h-t t-v-h b-m-u-a-. ------------------------- ha'eykhut tovah bimyuxad.
I la bossa és realment a un bon preu. ‫והמח-ר בא-ת--צ-א--‬ ‫______ ב___ מ______ ‫-ה-ח-ר ב-מ- מ-י-ה-‬ -------------------- ‫והמחיר באמת מציאה.‬ 0
w---m-x-r---e-et m---i'ah. w________ v_____ m________ w-h-m-x-r v-e-e- m-t-i-a-. -------------------------- w'hamexir v'emet metsi'ah.
M’agrada. ‫ז- מ-צא -ן-בעי-י-‬ ‫__ מ___ ח_ ב______ ‫-ה מ-צ- ח- ב-י-י-‬ ------------------- ‫זה מוצא חן בעיני.‬ 0
zeh -o-s- x---b-'eynay. z__ m____ x__ b________ z-h m-t-e x-n b-'-y-a-. ----------------------- zeh motse xen be'eynay.
La compro. ‫אני אקנה-או---‬ ‫___ א___ א_____ ‫-נ- א-נ- א-ת-.- ---------------- ‫אני אקנה אותו.‬ 0
ani eq----o-o. a__ e____ o___ a-i e-n-h o-o- -------------- ani eqneh oto.
La puc tornar, si de cas? ‫א-שר-יהי----חל-ף?‬ ‫____ י___ ל_______ ‫-פ-ר י-י- ל-ח-י-?- ------------------- ‫אפשר יהיה להחליף?‬ 0
efshar--h--- l--ax-if? e_____ i____ l________ e-s-a- i-y-h l-h-x-i-? ---------------------- efshar ihyeh l'haxlif?
Naturalment. ‫בודאי-‬ ‫_______ ‫-ו-א-.- -------- ‫בודאי.‬ 0
be-ada'-. b________ b-w-d-'-. --------- bewada'y.
L’empaquetem per regal. ‫א--נו נ---ז-בא--ז--מת-ה-‬ ‫_____ נ____ ב_____ מ_____ ‫-נ-נ- נ-ר-ז ב-ר-ז- מ-נ-.- -------------------------- ‫אנחנו נארוז באריזת מתנה.‬ 0
a------n----oz-b---r-za--m--an-h. a_____ n______ b________ m_______ a-a-n- n-'-r-z b-'-r-z-t m-t-n-h- --------------------------------- anaxnu ne'eroz be'arizat matanah.
La caixa és allà. ‫-ק-פ- ----ת--ם-‬ ‫_____ נ____ ש___ ‫-ק-פ- נ-צ-ת ש-.- ----------------- ‫הקופה נמצאת שם.‬ 0
haqu--h n-mtse't --a-. h______ n_______ s____ h-q-p-h n-m-s-'- s-a-. ---------------------- haqupah nimtse't sham.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...