Manual de conversa

ca Fer compres   »   sl Nakupovanje

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [štiriinpetdeset]

Nakupovanje

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Vull comprar un regal. R-d-a- ---ku-il(a---ar---. R_____ b_ k_______ d______ R-d-a- b- k-p-l-a- d-r-l-. -------------------------- Rad(a) bi kupil(a) darilo. 0
Però res massa car. V----- -e-p-e---g-. V_____ n_ p________ V-n-a- n- p-e-r-g-. ------------------- Vendar ne predrago. 0
Potser una bossa? Mor-a---rb--o? M____ t_______ M-r-a t-r-i-o- -------------- Morda torbico? 0
De quin color la vol? V k--š-i-ba--- j--želi--? V k_____ b____ j_ ž______ V k-k-n- b-r-i j- ž-l-t-? ------------------------- V kakšni barvi jo želite? 0
Negra, marró o blanca? V---n-- -ja-----i bel-? V č____ r____ a__ b____ V č-n-, r-a-i a-i b-l-? ----------------------- V črni, rjavi ali beli? 0
Una de gran o petita? V-l--o--l- maj---? V_____ a__ m______ V-l-k- a-i m-j-n-? ------------------ Veliko ali majhno? 0
Que puc veure aquesta? Si-la--o--o-- pogle-am? S_ l____ t___ p________ S- l-h-o t-l- p-g-e-a-? ----------------------- Si lahko tole pogledam? 0
És de cuir? J- --l- i- --n-a? J_ t___ i_ u_____ J- t-l- i- u-n-a- ----------------- Je tale iz usnja? 0
O de plàstic? Al---z---etn--s--vi? A__ i_ u_____ s_____ A-i i- u-e-n- s-o-i- -------------------- Ali iz umetne snovi? 0
De cuir, és clar. Se-e-- -- ----s-ja. S_____ j_ i_ u_____ S-v-d- j- i- u-n-a- ------------------- Seveda je iz usnja. 0
És de molt bona qualitat. J- zel- --bre k-ko----i. J_ z___ d____ k_________ J- z-l- d-b-e k-k-v-s-i- ------------------------ Je zelo dobre kakovosti. 0
I la bossa és realment a un bon preu. I- -a -o---c- -e re---č-o-zelo -oc-ni. I_ t_ t______ j_ r_______ z___ p______ I- t- t-r-i-a j- r-s-i-n- z-l- p-c-n-. -------------------------------------- In ta torbica je resnično zelo poceni. 0
M’agrada. V-e- m- --. V___ m_ j__ V-e- m- j-. ----------- Všeč mi je. 0
La compro. Vz-m-----. V_____ j__ V-a-e- j-. ---------- Vzamem jo. 0
La puc tornar, si de cas? J- l---o-k-sne----o-o-- za-en---? J_ l____ k______ m_____ z________ J- l-h-o k-s-e-e m-g-č- z-m-n-a-? --------------------------------- Jo lahko kasneje mogoče zamenjam? 0
Naturalment. S-v---. S______ S-v-d-. ------- Seveda. 0
L’empaquetem per regal. Jo b-mo z-pakira-i -ot-da--lo. J_ b___ z_________ k__ d______ J- b-m- z-p-k-r-l- k-t d-r-l-. ------------------------------ Jo bomo zapakirali kot darilo. 0
La caixa és allà. Tam -e--laga---. T__ j_ b________ T-m j- b-a-a-n-. ---------------- Tam je blagajna. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...