Manual de conversa

ca Fer compres   »   eo Aĉetumi

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [kvindek kvar]

Aĉetumi

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Vull comprar un regal. Mi ŝ---s ----i d----o-. M_ ŝ____ a____ d_______ M- ŝ-t-s a-e-i d-n-c-n- ----------------------- Mi ŝatus aĉeti donacon. 0
Però res massa car. Sed--e-tr-m--tekostan. S__ n_ t______________ S-d n- t-o-u-t-k-s-a-. ---------------------- Sed ne tromultekostan. 0
Potser una bossa? Ĉu-eble -a-sakon? Ĉ_ e___ m________ Ĉ- e-l- m-n-a-o-? ----------------- Ĉu eble mansakon? 0
De quin color la vol? K--k-lor-n -- ŝa-u-? K_________ v_ ŝ_____ K-u-o-o-a- v- ŝ-t-s- -------------------- Kiukoloran vi ŝatus? 0
Negra, marró o blanca? Ĉ---igr--, -r--an a---lankan? Ĉ_ n______ b_____ a_ b_______ Ĉ- n-g-a-, b-u-a- a- b-a-k-n- ----------------------------- Ĉu nigran, brunan aŭ blankan? 0
Una de gran o petita? Ĉu----ndan-a------ra-da-? Ĉ_ g______ a_ m__________ Ĉ- g-a-d-n a- m-l-r-n-a-? ------------------------- Ĉu grandan aŭ malgrandan? 0
Que puc veure aquesta? Ĉ-----raj--- vi----i----n--m--pet--? Ĉ_ m_ r_____ v___ ĉ_______ m_ p_____ Ĉ- m- r-j-a- v-d- ĉ---i-n- m- p-t-s- ------------------------------------ Ĉu mi rajtas vidi ĉi-tiun, mi petas? 0
És de cuir? Ĉu-ĝ--es--- -- l---? Ĉ_ ĝ_ e____ e_ l____ Ĉ- ĝ- e-t-s e- l-d-? -------------------- Ĉu ĝi estas el ledo? 0
O de plàstic? A---u-e- p---t-? A_ ĉ_ e_ p______ A- ĉ- e- p-a-t-? ---------------- Aŭ ĉu el plasto? 0
De cuir, és clar. E--l-d-,-k-m-r-n--le. E_ l____ k___________ E- l-d-, k-m-r-n-b-e- --------------------- El ledo, kompreneble. 0
És de molt bona qualitat. T-o----a--apart- -on- -------. T__ e____ a_____ b___ k_______ T-o e-t-s a-a-t- b-n- k-a-i-o- ------------------------------ Tio estas aparte bona kvalito. 0
I la bossa és realment a un bon preu. K-j l---ako ve-- --v-- -a-oran -----n. K__ l_ s___ v___ h____ f______ p______ K-j l- s-k- v-r- h-v-s f-v-r-n p-e-o-. -------------------------------------- Kaj la sako vere havas favoran prezon. 0
M’agrada. Ĝi pla-------m-. Ĝ_ p_____ a_ m__ Ĝ- p-a-a- a- m-. ---------------- Ĝi plaĉas al mi. 0
La compro. Mi ĝ-n-pr-n-s. M_ ĝ__ p______ M- ĝ-n p-e-a-. -------------- Mi ĝin prenas. 0
La puc tornar, si de cas? Ĉ---- po--s e-entu-----nte--anĝ- ---? Ĉ_ m_ p____ e________ i_________ ĝ___ Ĉ- m- p-v-s e-e-t-a-e i-t-r-a-ĝ- ĝ-n- ------------------------------------- Ĉu mi povas eventuale interŝanĝi ĝin? 0
Naturalment. Kom----e---. K___________ K-m-r-n-b-e- ------------ Kompreneble. 0
L’empaquetem per regal. Ni---pak-- --n-kiel--o--co-. N_ e______ ĝ__ k___ d_______ N- e-p-k-s ĝ-n k-e- d-n-c-n- ---------------------------- Ni enpakas ĝin kiel donacon. 0
La caixa és allà. Ti---r-n---es-as--- --sej-. T__ t_____ e____ l_ k______ T-e t-a-s- e-t-s l- k-s-j-. --------------------------- Tie transe estas la kasejo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...