Manual de conversa

ca Fer compres   »   bg Пазаруване

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [петдесет и четири]

54 [petdeset i chetiri]

Пазаруване

[Pazaruvane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Vull comprar un regal. Б-х-искал / и--а-- -- -у----од-р--. Б__ и____ / и_____ д_ к___ п_______ Б-х и-к-л / и-к-л- д- к-п- п-д-р-к- ----------------------------------- Бих искал / искала да купя подарък. 0
Bikh--sk-l-/ -ska-a----kup-a-p-da-yk. B___ i____ / i_____ d_ k____ p_______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- k-p-a p-d-r-k- ------------------------------------- Bikh iskal / iskala da kupya podaryk.
Però res massa car. Н- -- н-щ-----к-л----скъ--. Н_ н_ н___ п________ с_____ Н- н- н-щ- п-е-а-е-о с-ъ-о- --------------------------- Но не нещо прекалено скъпо. 0
No--e-ne-hc-------al-n--sky-o. N_ n_ n______ p________ s_____ N- n- n-s-c-o p-e-a-e-o s-y-o- ------------------------------ No ne neshcho prekaleno skypo.
Potser una bossa? Мож---и д-м-ка-ча-та? М___ б_ д_____ ч_____ М-ж- б- д-м-к- ч-н-а- --------------------- Може би дамска чанта? 0
M-zh--bi-d-m-k- ---n-a? M____ b_ d_____ c______ M-z-e b- d-m-k- c-a-t-? ----------------------- Mozhe bi damska chanta?
De quin color la vol? К--ъ- --я- желает-? К____ ц___ ж_______ К-к-в ц-я- ж-л-е-е- ------------------- Какъв цвят желаете? 0
Ka-y- ts---- -he-a---? K____ t_____ z________ K-k-v t-v-a- z-e-a-t-? ---------------------- Kakyv tsvyat zhelaete?
Negra, marró o blanca? Ч-р-н- к-ф-в --и--ял? Ч_____ к____ и__ б___ Ч-р-н- к-ф-в и-и б-л- --------------------- Черен, кафяв или бял? 0
C-eren--k---av --i--y-l? C______ k_____ i__ b____ C-e-e-, k-f-a- i-i b-a-? ------------------------ Cheren, kafyav ili byal?
Una de gran o petita? Го---а ил- м-лк-? Г_____ и__ м_____ Г-л-м- и-и м-л-а- ----------------- Голяма или малка? 0
G---a-- i-- -al-a? G______ i__ m_____ G-l-a-a i-i m-l-a- ------------------ Golyama ili malka?
Que puc veure aquesta? Може-----а-ви-я т--и? М___ л_ д_ в___ т____ М-ж- л- д- в-д- т-з-? --------------------- Може ли да видя тази? 0
M--he-l- -------a ta-i? M____ l_ d_ v____ t____ M-z-e l- d- v-d-a t-z-? ----------------------- Mozhe li da vidya tazi?
És de cuir? О--к-ж--ли-е? О_ к___ л_ е_ О- к-ж- л- е- ------------- От кожа ли е? 0
O- -ozha ---ye? O_ k____ l_ y__ O- k-z-a l- y-? --------------- Ot kozha li ye?
O de plàstic? И-и -т и---с-вен- -ат--ия? И__ о_ и_________ м_______ И-и о- и-к-с-в-н- м-т-р-я- -------------------------- Или от изкуствена материя? 0
Ili -t i-kustve---m-t-ri--? I__ o_ i_________ m________ I-i o- i-k-s-v-n- m-t-r-y-? --------------------------- Ili ot izkustvena materiya?
De cuir, és clar. О- ко---ес---тв---. О_ к___ е__________ О- к-ж- е-т-с-в-н-. ------------------- От кожа естествено. 0
O---ozha-yes-es---n-. O_ k____ y___________ O- k-z-a y-s-e-t-e-o- --------------------- Ot kozha yestestveno.
És de molt bona qualitat. Тов- --ос-бе-о-до-р--к---с---. Т___ е о______ д____ к________ Т-в- е о-о-е-о д-б-о к-ч-с-в-. ------------------------------ Това е особено добро качество. 0
Tov- ye---o--no --b-o -ac-es--o. T___ y_ o______ d____ k_________ T-v- y- o-o-e-o d-b-o k-c-e-t-o- -------------------------------- Tova ye osobeno dobro kachestvo.
I la bossa és realment a un bon preu. Чан-а-а ----т----л-- е -----о---изгод-а цен-. Ч______ д___________ е н_ м____ и______ ц____ Ч-н-а-а д-й-т-и-е-н- е н- м-о-о и-г-д-а ц-н-. --------------------------------------------- Чантата действително е на много изгодна цена. 0
Ch-n---- -ey-tvi------ye n- mno-o i----n--tse-a. C_______ d___________ y_ n_ m____ i______ t_____ C-a-t-t- d-y-t-i-e-n- y- n- m-o-o i-g-d-a t-e-a- ------------------------------------------------ Chantata deystvitelno ye na mnogo izgodna tsena.
M’agrada. Харес-а-ми. Х______ м__ Х-р-с-а м-. ----------- Харесва ми. 0
K--------mi. K_______ m__ K-a-e-v- m-. ------------ Kharesva mi.
La compro. Щ- я-в-ема. Щ_ я в_____ Щ- я в-е-а- ----------- Ще я взема. 0
S-che--- --em-. S____ y_ v_____ S-c-e y- v-e-a- --------------- Shche ya vzema.
La puc tornar, si de cas? М-же ли --е--уално -а------меня? М___ л_ е_________ д_ я п_______ М-ж- л- е-е-т-а-н- д- я п-д-е-я- -------------------------------- Може ли евентуално да я подменя? 0
Mo----li-y-----ual----a -a------n--? M____ l_ y__________ d_ y_ p________ M-z-e l- y-v-n-u-l-o d- y- p-d-e-y-? ------------------------------------ Mozhe li yeventualno da ya podmenya?
Naturalment. Раз---а се. Р______ с__ Р-з-и-а с-. ----------- Разбира се. 0
R--b--- se. R______ s__ R-z-i-a s-. ----------- Razbira se.
L’empaquetem per regal. Ни--ще ----а-----е---т- по-ар-к. Н__ щ_ я о________ к___ п_______ Н-е щ- я о-а-о-а-е к-т- п-д-р-к- -------------------------------- Ние ще я опаковаме като подарък. 0
Ni- -h-he-ya o-a-o-ame -a-o--o-ar--. N__ s____ y_ o________ k___ p_______ N-e s-c-e y- o-a-o-a-e k-t- p-d-r-k- ------------------------------------ Nie shche ya opakovame kato podaryk.
La caixa és allà. Касата-- т-- о-с-е-а. К_____ е т__ о_______ К-с-т- е т-м о-с-е-а- --------------------- Касата е там отсреща. 0
K-s-ta------m--ts--s----. K_____ y_ t__ o__________ K-s-t- y- t-m o-s-e-h-h-. ------------------------- Kasata ye tam otsreshcha.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...