Manual de conversa

ca Fer compres   »   fa ‫خرید‬

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

‫54 [پنجاه و چهار]‬

54 [panjâ-ho-cha-hâr]

‫خرید‬

[kharid]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Vull comprar un regal. ‫م---ی-خ-ا-م-یک-ک-د- --ر-.‬ ‫__ م______ ی_ ک___ ب_____ ‫-ن م-‌-و-ه- ی- ک-د- ب-ر-.- --------------------------- ‫من می‌خواهم یک کادو بخرم.‬ 0
m-n----h-h---y-k --d--be--a--m. m__ m_______ y__ k___ b________ m-n m-k-â-a- y-k k-d- b-k-a-a-. ------------------------------- man mikhâham yek kâdo bekharam.
Però res massa car. ‫-------- --ان--ب-شد-‬ ‫___ ز___ گ___ ن______ ‫-م- ز-ا- گ-ا- ن-ا-د-‬ ---------------------- ‫اما زیاد گران نباشد.‬ 0
amm- n--c-----n--erâ-. a___ n_ c______ g_____ a-m- n- c-a-d-n g-r-n- ---------------------- ammâ na chandân gerân.
Potser una bossa? ‫-اید -ک -یف-دست--‬ ‫____ ی_ ک__ د_____ ‫-ا-د ی- ک-ف د-ت-؟- ------------------- ‫شاید یک کیف دستی؟‬ 0
sh---- ----kif--dasti. s_____ y__ k___ d_____ s-â-a- y-k k-f- d-s-i- ---------------------- shâyad yek kife dasti.
De quin color la vol? ‫چه --گی -وست د-ر-د؟‬ ‫__ ر___ د___ د______ ‫-ه ر-گ- د-س- د-ر-د-‬ --------------------- ‫چه رنگی دوست دارید؟‬ 0
c-e -an-i--o--t-d----? c__ r____ d____ d_____ c-e r-n-i d-o-t d-r-d- ---------------------- che rangi doost dârid?
Negra, marró o blanca? ‫--ا-- -ه--‌---یا--فید؟‬ ‫_____ ق_____ ی_ س_____ ‫-ی-ه- ق-و-‌-ی ی- س-ی-؟- ------------------------ ‫سیاه، قهوه‌ای یا سفید؟‬ 0
siâ-----ah---i-y- s----? s____ g_______ y_ s_____ s-â-, g-a-v--- y- s-f-d- ------------------------ siâh, ghahve-i yâ sefid?
Una de gran o petita? ‫بزر---اش- -- -و---‬ ‫____ ب___ ی_ ک_____ ‫-ز-گ ب-ش- ی- ک-چ-؟- -------------------- ‫بزرگ باشد یا کوچک؟‬ 0
b---r--b-sh-d -â -uchak? b_____ b_____ y_ k______ b-z-r- b-s-a- y- k-c-a-? ------------------------ bozorg bâshad yâ kuchak?
Que puc veure aquesta? ‫می----ن--ای---ک- -ا-ببی--؟‬ ‫_______ ا__ ی__ ر_ ب______ ‫-ی-ت-ا-م ا-ن ی-ی ر- ب-ی-م-‬ ---------------------------- ‫می‌توانم این یکی را ببینم؟‬ 0
mit--------- ye-i-r--b--in-m? m________ i_ y___ r_ b_______ m-t-v-n-m i- y-k- r- b-b-n-m- ----------------------------- mitavânam in yeki râ bebinam?
És de cuir? ‫ا-ن ا- --س-چر- ا---‬ ‫___ ا_ ج__ چ__ ا____ ‫-ی- ا- ج-س چ-م ا-ت-‬ --------------------- ‫این از جنس چرم است؟‬ 0
in -z-----e ---r- ---? i_ a_ j____ c____ a___ i- a- j-n-e c-a-m a-t- ---------------------- in az jense charm ast?
O de plàstic? ‫-- ------ پ--س----اس-؟‬ ‫__ ا_ ج__ پ______ ا____ ‫-ا ا- ج-س پ-ا-ت-ک ا-ت-‬ ------------------------ ‫یا از جنس پلاستیک است؟‬ 0
yâ -z ma---- --s-u-----t? y_ a_ m_____ m______ a___ y- a- m-v-d- m-s-u-i a-t- ------------------------- yâ az mavâde masnu-i ast?
De cuir, és clar. ‫-ط-اً---م-‌----‬ ‫____ چ________ ‫-ط-ا- چ-م-‌-س-.- ----------------- ‫قطعاً چرمی‌است.‬ 0
g--t-a- -h--m-----. g______ c_____ a___ g-a---n c-a-m- a-t- ------------------- ghat-an charmi ast.
És de molt bona qualitat. ‫----یفیت -ی-ی خو----رخ--دار -ست.‬ ‫__ ک____ خ___ خ___ ب_______ ا____ ‫-ز ک-ف-ت خ-ل- خ-ب- ب-خ-ر-ا- ا-ت-‬ ---------------------------------- ‫از کیفیت خیلی خوبی برخوردار است.‬ 0
a--k-y-ia-e-b-s-âr-k-----bark--rdâr--s-. a_ k_______ b_____ k____ b_________ a___ a- k-y-i-t- b-s-â- k-u-i b-r-h-r-â- a-t- ---------------------------------------- az keyfiate besyâr khubi barkhordâr ast.
I la bossa és realment a un bon preu. ‫- ---ت-ا-ن ک-- د-ت--و-ق--ً--ناسب -ست.‬ ‫_ ق___ ا__ ک__ د___ و____ م____ ا____ ‫- ق-م- ا-ن ک-ف د-ت- و-ق-ا- م-ا-ب ا-ت-‬ --------------------------------------- ‫و قیمت این کیف دستی واقعاً مناسب است.‬ 0
v--gh-m--e ------sti-v-g-e-an -on-s-b---t. v_ g______ k__ d____ v_______ m______ a___ v- g-y-a-e k-f d-s-i v-g-e-a- m-n-s-b a-t- ------------------------------------------ va ghymate kif dasti vâghe-an monâseb ast.
M’agrada. ‫ا- -ی--یک- خ--م م-‌آی-.‬ ‫__ ا__ ی__ خ___ م______ ‫-ز ا-ن ی-ی خ-ش- م-‌-ی-.- ------------------------- ‫از این یکی خوشم می‌آید.‬ 0
a--in----i -h--ham ----yad. a_ i_ y___ k______ m_______ a- i- y-k- k-o-h-m m---y-d- --------------------------- az in yeki khosham mi-âyad.
La compro. ‫----یکی ر- -- م-‌د---.‬ ‫___ ی__ ر_ ب_ م_______ ‫-ی- ی-ی ر- ب- م-‌-ا-م-‬ ------------------------ ‫این یکی را بر می‌دارم.‬ 0
in --ki-r------midâ---. i_ y___ r_ b__ m_______ i- y-k- r- b-r m-d-r-m- ----------------------- in yeki râ bar midâram.
La puc tornar, si de cas? ‫ش-ی--بخو--م-آن-ر- ع-ض-ک-م، --کان د--د-‬ ‫____ ب_____ آ_ ر_ ع__ ک___ ا____ د_____ ‫-ا-د ب-و-ه- آ- ر- ع-ض ک-م- ا-ک-ن د-ر-؟- ---------------------------------------- ‫شاید بخواهم آن را عوض کنم، امکان دارد؟‬ 0
sh---d -ekhâ--m ân -----az kon-m------n--âr-d? s_____ b_______ â_ r_ a___ k_____ e____ d_____ s-â-a- b-k-â-a- â- r- a-a- k-n-m- e-k-n d-r-d- ---------------------------------------------- shâyad bekhâham ân râ avaz konam, emkân dârad?
Naturalment. ‫ب-ه--م-لم--.‬ ‫____ م______ ‫-ل-، م-ل-ا-.- -------------- ‫بله، مسلماً.‬ 0
ba-----o-a---a-. b____ m_________ b-l-, m-s-l-m-n- ---------------- bale, mosalaman.
L’empaquetem per regal. ‫-ن-را به ص--ت--ادو ب----ب-دی می‌ک-یم.‬ ‫__ ر_ ب_ ص___ ک___ ب___ ب___ م_______ ‫-ن ر- ب- ص-ر- ک-د- ب-ت- ب-د- م-‌-ن-م-‬ --------------------------------------- ‫آن را به صورت کادو بسته بندی می‌کنیم.‬ 0
â--r- be s---t---â-o-b---e--a-di m-k-ni-. â_ r_ b_ s_____ k___ b__________ m_______ â- r- b- s-r-t- k-d- b-s-e-b-n-i m-k-n-m- ----------------------------------------- ân râ be surate kâdo baste-bandi mikonim.
La caixa és allà. ‫-ن--وب-و صن-وق پ-داخت--ست-‬ ‫__ ر____ ص____ پ_____ ا____ ‫-ن ر-ب-و ص-د-ق پ-د-خ- ا-ت-‬ ---------------------------- ‫آن روبرو صندوق پرداخت است.‬ 0
ân-roo-ero--sand-gh- pard-kh--as-. â_ r_______ s_______ p_______ a___ â- r-o-e-o- s-n-u-h- p-r-â-h- a-t- ---------------------------------- ân rooberoo sandughe pardâkht ast.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...