Manual de conversa

ca Fer compres   »   sk Nakupovanie

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [päťdesiatštyri]

Nakupovanie

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Vull comprar un regal. Ch--l -y--o--k-p---dar---. C____ b_ s__ k____ d______ C-c-l b- s-m k-p-ť d-r-e-. -------------------------- Chcel by som kúpiť darček. 0
Però res massa car. Ale--ič------š d----. A__ n__ p_____ d_____ A-e n-č p-í-i- d-a-é- --------------------- Ale nič príliš drahé. 0
Potser una bossa? M--no --be--u? M____ k_______ M-ž-o k-b-l-u- -------------- Možno kabelku? 0
De quin color la vol? A-ú --r-u by ste --c-l-? A__ f____ b_ s__ c______ A-ú f-r-u b- s-e c-c-l-? ------------------------ Akú farbu by ste chceli? 0
Negra, marró o blanca? Čie-nu,--nedú- -l-bo -iel-? Č______ h_____ a____ b_____ Č-e-n-, h-e-ú- a-e-o b-e-u- --------------------------- Čiernu, hnedú, alebo bielu? 0
Una de gran o petita? V---ú al-b----lú? V____ a____ m____ V-ľ-ú a-e-o m-l-? ----------------- Veľkú alebo malú? 0
Que puc veure aquesta? Mô-e---a -ozri-ť n- -ú-o? M____ s_ p______ n_ t____ M-ž-m s- p-z-i-ť n- t-t-? ------------------------- Môžem sa pozrieť na túto? 0
És de cuir? J--z--ož-? J_ z k____ J- z k-ž-? ---------- Je z kože? 0
O de plàstic? A------e - -m---- h-ot-? A____ j_ z u_____ h_____ A-e-o j- z u-e-e- h-o-y- ------------------------ Alebo je z umelej hmoty? 0
De cuir, és clar. Samo--ejm- z-k-ž-. S_________ z k____ S-m-z-e-m- z k-ž-. ------------------ Samozrejme z kože. 0
És de molt bona qualitat. T---e----v--š- --b-á-kv-l---. T_ j_ o_______ d____ k_______ T- j- o-z-l-š- d-b-á k-a-i-a- ----------------------------- To je obzvlášť dobrá kvalita. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Ka-e-ka-j---k-toč-- -en-vo-v-hod--. K______ j_ s_______ c_____ v_______ K-b-l-a j- s-u-o-n- c-n-v- v-h-d-á- ----------------------------------- Kabelka je skutočne cenovo výhodná. 0
M’agrada. To-sa--i p--i. T_ s_ m_ p____ T- s- m- p-č-. -------------- To sa mi páči. 0
La compro. V----- j-. V_____ j__ V-z-e- j-. ---------- Vezmem ju. 0
La puc tornar, si de cas? Môž-- -u ev----álne--y--ni-? M____ j_ e_________ v_______ M-ž-m j- e-e-t-á-n- v-m-n-ť- ---------------------------- Môžem ju eventuálne vymeniť? 0
Naturalment. Sa--zr-j-e. S__________ S-m-z-e-m-. ----------- Samozrejme. 0
L’empaquetem per regal. Z-b--í----u-a-- darč--. Z_______ j_ a__ d______ Z-b-l-m- j- a-o d-r-e-. ----------------------- Zabalíme ju ako darček. 0
La caixa és allà. T---o -- ---la-ň-. T____ j_ p________ T-m-o j- p-k-a-ň-. ------------------ Tamto je pokladňa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...