Manual de conversa

ca Fer compres   »   kk Сауда жасау

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [елу төрт]

54 [elw tört]

Сауда жасау

[Sawda jasaw]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Vull comprar un regal. М-- сы--ық сат-п -ла--н--еп----м. М__ с_____ с____ а_____ д__ е____ М-н с-й-ы- с-т-п а-а-ы- д-п е-і-. --------------------------------- Мен сыйлық сатып алайын деп едім. 0
Men s--lıq sa-ıp a---ın d-p--dim. M__ s_____ s____ a_____ d__ e____ M-n s-y-ı- s-t-p a-a-ı- d-p e-i-. --------------------------------- Men sıylıq satıp alayın dep edim.
Però res massa car. Б-р------ ----ат--о--асы-. Б____ ө__ қ_____ б________ Б-р-қ ө-е қ-м-а- б-л-а-ы-. -------------------------- Бірақ өте қымбат болмасын. 0
B---- -te---m--- b-lma--n. B____ ö__ q_____ b________ B-r-q ö-e q-m-a- b-l-a-ı-. -------------------------- Biraq öte qımbat bolmasın.
Potser una bossa? Мүмк----с-м-е --ты---ла--ыз? М______ с____ с____ а_______ М-м-і-, с-м-е с-т-п а-а-с-з- ---------------------------- Мүмкін, сөмке сатып аларсыз? 0
Mü-------öm-- sa-ı- a---s-z? M______ s____ s____ a_______ M-m-i-, s-m-e s-t-p a-a-s-z- ---------------------------- Mümkin, sömke satıp alarsız?
De quin color la vol? Қ-н-а---ү-і- -ал--сыз? Қ_____ т____ қ________ Қ-н-а- т-с-н қ-л-й-ы-? ---------------------- Қандай түсін қалайсыз? 0
Qand-y----i- -ala----? Q_____ t____ q________ Q-n-a- t-s-n q-l-y-ı-? ---------------------- Qanday tüsin qalaysız?
Negra, marró o blanca? Қар------ыр-әл---ақ п-? Қ____ қ____ ә___ а_ п__ Қ-р-, қ-ң-р ә-д- а- п-? ----------------------- Қара, қоңыр әлде ақ па? 0
Qa-a, -o-ı- ä-d- a- -a? Q____ q____ ä___ a_ p__ Q-r-, q-ñ-r ä-d- a- p-? ----------------------- Qara, qoñır älde aq pa?
Una de gran o petita? Үлк---н б---лд-----к-нта-ы---а? Ү______ б_ ә___ к__________ б__ Ү-к-н-н б- ә-д- к-ш-е-т-й-н б-? ------------------------------- Үлкенін бе әлде кішкентайын ба? 0
Ü--eni- b- ä--- -i-------ın---? Ü______ b_ ä___ k__________ b__ Ü-k-n-n b- ä-d- k-ş-e-t-y-n b-? ------------------------------- Ülkenin be älde kişkentayın ba?
Que puc veure aquesta? Мы---ы-к--с-м-б-ла-ма? М_____ к_____ б___ м__ М-н-н- к-р-е- б-л- м-? ---------------------- Мынаны көрсем бола ма? 0
M--anı----s-m bol---a? M_____ k_____ b___ m__ M-n-n- k-r-e- b-l- m-? ---------------------- Mınanı körsem bola ma?
És de cuir? Б-л-ары --? Б______ м__ Б-л-а-ы м-? ----------- Былғары ма? 0
Bı--arı m-? B______ m__ B-l-a-ı m-? ----------- Bılğarı ma?
O de plàstic? Ә--е жа--нды ма-ер--л ма? Ә___ ж______ м_______ м__ Ә-д- ж-с-н-ы м-т-р-а- м-? ------------------------- Әлде жасанды материал ма? 0
Älde---s--dı-----rïa- -a? Ä___ j______ m_______ m__ Ä-d- j-s-n-ı m-t-r-a- m-? ------------------------- Älde jasandı materïal ma?
De cuir, és clar. Әри------ғ-р-. Ә____ б_______ Ә-и-е б-л-а-ы- -------------- Әрине былғары. 0
Ä-----b--ğar-. Ä____ b_______ Ä-ï-e b-l-a-ı- -------------- Ärïne bılğarı.
És de molt bona qualitat. С-п-с- е----- --қ--. С_____ е_____ ж_____ С-п-с- е-е-ш- ж-қ-ы- -------------------- Сапасы ерекше жақсы. 0
S------e---ş----q--. S_____ e_____ j_____ S-p-s- e-e-ş- j-q-ı- -------------------- Sapası erekşe jaqsı.
I la bossa és realment a un bon preu. C-м-енің--ағасы, -ас,-----т--мд-. C_______ б______ р___ ө__ т______ C-м-е-і- б-ғ-с-, р-с- ө-е т-і-д-. --------------------------------- Cөмкенің бағасы, рас, өте тиімді. 0
Cö-k-ni- -ağ---,--as,-ö-- tï--d-. C_______ b______ r___ ö__ t______ C-m-e-i- b-ğ-s-, r-s- ö-e t-i-d-. --------------------------------- Cömkeniñ bağası, ras, öte tïimdi.
M’agrada. Ма--н-ұ-айды. М____ ұ______ М-ғ-н ұ-а-д-. ------------- Маған ұнайды. 0
Ma--- -naydı. M____ u______ M-ğ-n u-a-d-. ------------- Mağan unaydı.
La compro. Мен-он--ал--ын. М__ о__ а______ М-н о-ы а-а-ы-. --------------- Мен оны аламын. 0
Me- -nı ala--n. M__ o__ a______ M-n o-ı a-a-ı-. --------------- Men onı alamın.
La puc tornar, si de cas? Қ-л-с-м- ау-ст--- а-а---а? Қ_______ а_______ а___ б__ Қ-л-с-м- а-ы-т-р- а-а- б-? -------------------------- Қаласам, ауыстыра алам ба? 0
Q----am- a-ı--ı-a---am-b-? Q_______ a_______ a___ b__ Q-l-s-m- a-ı-t-r- a-a- b-? -------------------------- Qalasam, awıstıra alam ba?
Naturalment. Әри--. Ә_____ Ә-и-е- ------ Әрине. 0
Ä-ïn-. Ä_____ Ä-ï-e- ------ Ärïne.
L’empaquetem per regal. Б-з--н- -ыйл-қ --іп--р---ыз. Б__ о__ с_____ е___ о_______ Б-з о-ы с-й-ы- е-і- о-а-м-з- ---------------------------- Біз оны сыйлық етіп ораймыз. 0
B-z o---s-----------or--mız. B__ o__ s_____ e___ o_______ B-z o-ı s-y-ı- e-i- o-a-m-z- ---------------------------- Biz onı sıylıq etip oraymız.
La caixa és allà. К-с-- --а--а---. К____ а__ ж_____ К-с-а а-а ж-қ-а- ---------------- Касса ана жақта. 0
K---a-----j----. K____ a__ j_____ K-s-a a-a j-q-a- ---------------- Kassa ana jaqta.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...