Manual de conversa

ca Negació 2   »   sl Negacija 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [petinšestdeset]

Negacija 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
És car l’anell? A---je-ta -r-tan dr--? A__ j_ t_ p_____ d____ A-i j- t- p-s-a- d-a-? ---------------------- Ali je ta prstan drag? 0
No, només costa cent euros. Ne- -t--e--e-st- -----. N__ s____ l_ s__ e_____ N-, s-a-e l- s-o e-r-v- ----------------------- Ne, stane le sto evrov. 0
Però només en tinc cinquanta. A--ak-jaz j-- -----------e--es-t. A____ j__ j__ i___ s___ p________ A-p-k j-z j-h i-a- s-m- p-t-e-e-. --------------------------------- Ampak jaz jih imam samo petdeset. 0
Has acabat? S--že--ot--(----pr------jen-a-)? S_ ž_ g_______ (________________ S- ž- g-t-v-a- (-r-p-a-l-e-(-)-? -------------------------------- Si že gotov(a) (pripravljen(a))? 0
No, encara no. Ne- -e -e. N__ n_ š__ N-, n- š-. ---------- Ne, ne še. 0
Però aviat acabo. A-pak bo--ta--j -ot-v--). A____ b__ t____ g________ A-p-k b-m t-k-j g-t-v-a-. ------------------------- Ampak bom takoj gotov(a). 0
Vols més sopa? B- -a-(------v-č -uh-? B_ r_____ š_ v__ j____ B- r-d-a- š- v-č j-h-? ---------------------- Bi rad(a) še več juhe? 0
No, ja no en vull. Ne, n-č-- ----eč. N__ n____ j_ v___ N-, n-č-m j- v-č- ----------------- Ne, nočem je več. 0
Però un altre gelat. Ampa- -i--e en--l---l-d. A____ b_ š_ e_ s________ A-p-k b- š- e- s-a-o-e-. ------------------------ Ampak bi še en sladoled. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ž-----g- -tanu----t--aj? Ž_ d____ s_______ t_____ Ž- d-l-o s-a-u-e- t-k-j- ------------------------ Že dolgo stanuješ tukaj? 0
No, només un mes. Ne- ---e----me---. N__ š___ e_ m_____ N-, š-l- e- m-s-c- ------------------ Ne, šele en mesec. 0
Però ja conec un munt de gent. V-nda- p---am--e -e---- lju-i. V_____ p_____ ž_ v_____ l_____ V-n-a- p-z-a- ž- v-l-k- l-u-i- ------------------------------ Vendar poznam že veliko ljudi. 0
Vas a casa demà? Al--se -u--i--elje--domov? A__ s_ j____ p_____ d_____ A-i s- j-t-i p-l-e- d-m-v- -------------------------- Ali se jutri pelješ domov? 0
No, només els caps de setmana. N-- --le -o--c--e-na. N__ š___ k____ t_____ N-, š-l- k-n-c t-d-a- --------------------- Ne, šele konec tedna. 0
Però ja torno diumenge. V--d-- pri--m-ž--v nede-j----za-. V_____ p_____ ž_ v n______ n_____ V-n-a- p-i-e- ž- v n-d-l-o n-z-j- --------------------------------- Vendar pridem že v nedeljo nazaj. 0
La teva filla ja és major d’edat? Je--v--- -----e--dras--? J_ t____ h__ ž_ o_______ J- t-o-a h-i ž- o-r-s-a- ------------------------ Je tvoja hči že odrasla? 0
No, té només disset anys. Ne- -ma ---- s-d---a-s---e-. N__ i__ š___ s_________ l___ N-, i-a š-l- s-d-m-a-s- l-t- ---------------------------- Ne, ima šele sedemnajst let. 0
Però ja té xicot. V--dar ž--im---a-t-. V_____ ž_ i__ f_____ V-n-a- ž- i-a f-n-a- -------------------- Vendar že ima fanta. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!