Manual de conversa

ca Negació 2   »   sk Zápor 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [šesťdesiatpäť]

Zápor 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
És car l’anell? J--ten pr-t------hý? J_ t__ p_____ d_____ J- t-n p-s-e- d-a-ý- -------------------- Je ten prsteň drahý? 0
No, només costa cent euros. Nie,----j- -en -t- --r. N___ s____ l__ s__ e___ N-e- s-o-í l-n s-o e-r- ----------------------- Nie, stojí len sto eur. 0
Però només en tinc cinquanta. A---mám-l-n--äť----a-. A__ m__ l__ p_________ A-e m-m l-n p-ť-e-i-ť- ---------------------- Ale mám len päťdesiať. 0
Has acabat? Si už---t-v-? S_ u_ h______ S- u- h-t-v-? ------------- Si už hotový? 0
No, encara no. Nie- e-te n-e. N___ e___ n___ N-e- e-t- n-e- -------------- Nie, ešte nie. 0
Però aviat acabo. Al--hn-ď -udem---tový. A__ h___ b____ h______ A-e h-e- b-d-m h-t-v-. ---------------------- Ale hneď budem hotový. 0
Vols més sopa? Ch-el -y--- --te--o--e--u? C____ b_ s_ e___ p________ C-c-l b- s- e-t- p-l-e-k-? -------------------------- Chcel by si ešte polievku? 0
No, ja no en vull. N-e,--- -------. N___ u_ n_______ N-e- u- n-c-c-m- ---------------- Nie, už nechcem. 0
Però un altre gelat. A-e----e--e--u-zm---inu. A__ e___ j____ z________ A-e e-t- j-d-u z-r-l-n-. ------------------------ Ale ešte jednu zmrzlinu. 0
Que fa gaire que vius aquí? Býv-š t- u--dlh-? B____ t_ u_ d____ B-v-š t- u- d-h-? ----------------- Bývaš tu už dlho? 0
No, només un mes. Nie---e- j-de---e----. N___ l__ j____ m______ N-e- l-n j-d-n m-s-a-. ---------------------- Nie, len jeden mesiac. 0
Però ja conec un munt de gent. A---p----- -ž --ľ- --d-. A__ p_____ u_ v___ ľ____ A-e p-z-á- u- v-ľ- ľ-d-. ------------------------ Ale poznám už veľa ľudí. 0
Vas a casa demà? Ide- --jtr---omov? I___ z_____ d_____ I-e- z-j-r- d-m-v- ------------------ Ideš zajtra domov? 0
No, només els caps de setmana. Ni-, až-c-z-vík--d. N___ a_ c__ v______ N-e- a- c-z v-k-n-. ------------------- Nie, až cez víkend. 0
Però ja torno diumenge. Ale vr--im--a už-- -e-eľu. A__ v_____ s_ u_ v n______ A-e v-á-i- s- u- v n-d-ľ-. -------------------------- Ale vrátim sa už v nedeľu. 0
La teva filla ja és major d’edat? Je-t--j- dc-r- -ž--o-----? J_ t____ d____ u_ d_______ J- t-o-a d-é-a u- d-s-e-á- -------------------------- Je tvoja dcéra už dospelá? 0
No, té només disset anys. Nie,-m- i-- -ed-mn-sť. N___ m_ i__ s_________ N-e- m- i-a s-d-m-á-ť- ---------------------- Nie, má iba sedemnásť. 0
Però ja té xicot. A-- -ž-m- -riat-ľa. A__ u_ m_ p________ A-e u- m- p-i-t-ľ-. ------------------- Ale už má priateľa. 0

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!