Manual de conversa

ca Negació 2   »   eo Neado 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sesdek kvin]

Neado 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
És car l’anell? Ĉu-la----go-mu-t-ko--as? Ĉ_ l_ r____ m___________ Ĉ- l- r-n-o m-l-e-o-t-s- ------------------------ Ĉu la ringo multekostas? 0
No, només costa cent euros. Ne, -i---st-s-n-r-cen--e-r-jn. N__ ĝ_ k_____ n__ c___ e______ N-, ĝ- k-s-a- n-r c-n- e-r-j-. ------------------------------ Ne, ĝi kostas nur cent eŭrojn. 0
Però només en tinc cinquanta. Se- mi -av-s -u- -----ek. S__ m_ h____ n__ k_______ S-d m- h-v-s n-r k-i-d-k- ------------------------- Sed mi havas nur kvindek. 0
Has acabat? Ĉ- vi ja- --etas? Ĉ_ v_ j__ p______ Ĉ- v- j-m p-e-a-? ----------------- Ĉu vi jam pretas? 0
No, encara no. Ne--a-k-r-- ne. N__ a______ n__ N-, a-k-r-ŭ n-. --------------- Ne, ankoraŭ ne. 0
Però aviat acabo. Se- ----al--ŭ p-e-o-. S__ m_ b_____ p______ S-d m- b-l-a- p-e-o-. --------------------- Sed mi baldaŭ pretos. 0
Vols més sopa? Ĉ---- -atu--pli -a sup-? Ĉ_ v_ ŝ____ p__ d_ s____ Ĉ- v- ŝ-t-s p-i d- s-p-? ------------------------ Ĉu vi ŝatus pli da supo? 0
No, ja no en vull. N----i-ne -o-as ---. N__ m_ n_ v____ p___ N-, m- n- v-l-s p-i- -------------------- Ne, mi ne volas pli. 0
Però un altre gelat. S---p--an-g--c-a-on. S__ p____ g_________ S-d p-i-n g-a-i-ĵ-n- -------------------- Sed plian glaciaĵon. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ĉ- d------e--i-l-ĝa- ---t--? Ĉ_ d_ l____ v_ l____ ĉ______ Ĉ- d- l-n-e v- l-ĝ-s ĉ---i-? ---------------------------- Ĉu de longe vi loĝas ĉi-tie? 0
No, només un mes. N-,--e--u---nu-mon---. N__ d_ n__ u__ m______ N-, d- n-r u-u m-n-t-. ---------------------- Ne, de nur unu monato. 0
Però ja conec un munt de gent. Sed m- -a--konas-----a-- -omo-n. S__ m_ j__ k____ m______ h______ S-d m- j-m k-n-s m-l-a-n h-m-j-. -------------------------------- Sed mi jam konas multajn homojn. 0
Vas a casa demà? Ĉ- -- ve-uros--ej--n-mo--aŭ? Ĉ_ v_ v______ h_____ m______ Ĉ- v- v-t-r-s h-j-e- m-r-a-? ---------------------------- Ĉu vi veturos hejmen morgaŭ? 0
No, només els caps de setmana. N-,-n-------iu-----a-nfi--n. N__ n__ ĉ______ s___________ N-, n-r ĉ---i-n s-m-j-f-n-n- ---------------------------- Ne, nur ĉi-tiun semajnfinon. 0
Però ja torno diumenge. S-- mi jam re--nos--i-an-on. S__ m_ j__ r______ d________ S-d m- j-m r-v-n-s d-m-n-o-. ---------------------------- Sed mi jam revenos dimanĉon. 0
La teva filla ja és major d’edat? Ĉu --a-fil--o es--- ----k--ska? Ĉ_ v__ f_____ e____ p__________ Ĉ- v-a f-l-n- e-t-s p-e-k-e-k-? ------------------------------- Ĉu via filino estas plenkreska? 0
No, té només disset anys. Ne,----e-tas -ur -ek-----ra. N__ ŝ_ e____ n__ d__________ N-, ŝ- e-t-s n-r d-k-e-j-r-. ---------------------------- Ne, ŝi estas nur deksepjara. 0
Però ja té xicot. Se- -i--a- h-v---k-ra-i---. S__ ŝ_ j__ h____ k_________ S-d ŝ- j-m h-v-s k-r-m-k-n- --------------------------- Sed ŝi jam havas koramikon. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!