Manual de conversa

ca Negació 2   »   ku Bersiva neyînî 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [şêst û pênc]

Bersiva neyînî 2

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
És car l’anell? Gu-t--k -ih--ye? G______ b___ y__ G-s-î-k b-h- y-? ---------------- Gustîlk biha ye? 0
No, només costa cent euros. N-, ---a-ê w---enê---0 -u-- --. N__ b_____ w_ t___ 1__ e___ y__ N-, b-h-y- w- t-n- 1-0 e-r- y-. ------------------------------- Na, bihayê wê tenê 100 euro ye. 0
Però només en tinc cinquanta. Lêb-lê-li gel---- te---p---- ----. L_____ l_ g__ m__ t___ p____ h____ L-b-l- l- g-l m-n t-n- p-n-î h-y-. ---------------------------------- Lêbelê li gel min tenê pêncî heye. 0
Has acabat? T--a-ad--î? T_ a_______ T- a-a-e-î- ----------- Tu amadeyî? 0
No, encara no. N----în-n-. N__ h__ n__ N-, h-n n-. ----------- Na, hîn na. 0
Però aviat acabo. Lê--l---z---ani-a --ade --m. L_____ e_ ê a____ a____ b___ L-b-l- e- ê a-i-a a-a-e b-m- ---------------------------- Lêbelê ez ê aniha amade bim. 0
Vols més sopa? Zêdet-- ------di----î? Z______ ş____ d_______ Z-d-t-r ş-r-e d-x-a-î- ---------------------- Zêdetir şorbe dixwazî? 0
No, ja no en vull. Na- -a--a--m. N__ n________ N-, n-x-a-i-. ------------- Na, naxwazim. 0
Però un altre gelat. L- be-fe-------d- -i-wa-i-. L_ b__________ d_ d________ L- b-r-e-î-e-e d- d-x-a-i-. --------------------------- Lê berfeşîreke dî dixwazim. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ev dem--- -irêj-- -- li-v-r----i--? E_ d_____ d____ e t_ l_ v__ r______ E- d-m-k- d-r-j e t- l- v-r r-d-n-? ----------------------------------- Ev demeke dirêj e tu li vir rûdinê? 0
No, només un mes. N-- -i ----kê -e. N__ j_ m_____ v__ N-, j- m-h-k- v-. ----------------- Na, ji mehekê ve. 0
Però ja conec un munt de gent. L--ji-ni-a-v----l-k--i--------- dik-m. L_ j_ n___ v_ g____ m______ n__ d_____ L- j- n-h- v- g-l-k m-r-v-n n-s d-k-m- -------------------------------------- Lê ji niha ve gelek mirovan nas dikim. 0
Vas a casa demà? Tu y- s--ê biç- ---ê? T_ y_ s___ b___ m____ T- y- s-b- b-ç- m-l-? --------------------- Tu yê sibê biçî malê? 0
No, només els caps de setmana. Na, h-rî-z--d---y- hef--y-. N__ h___ z_ d_____ h_______ N-, h-r- z- d-w-y- h-f-e-ê- --------------------------- Na, herî zû dawiya hefteyê. 0
Però ja torno diumenge. L- -z ê-r--a ye---m--v-g-r-m. L_ e_ ê r___ y______ v_______ L- e- ê r-j- y-k-e-ê v-g-r-m- ----------------------------- Lê ez ê roja yekşemê vegerim. 0
La teva filla ja és major d’edat? Keç--a-t- -i--ş-î-y-? K_____ t_ g______ y__ K-ç-k- t- g-h-ş-î y-? --------------------- Keçika te gihîştî ye? 0
No, té només disset anys. Na,-t-m--- -ê -î- -ev-e--e. N__ t_____ w_ h__ h_____ e_ N-, t-m-n- w- h-n h-v-e- e- --------------------------- Na, temenê wê hîn hevdeh e. 0
Però ja té xicot. Lê -i--ih- ve hev--ê-wê hey-. L_ j_ n___ v_ h_____ w_ h____ L- j- n-h- v- h-v-l- w- h-y-. ----------------------------- Lê ji niha ve hevalê wê heye. 0

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!