Manual de conversa

ca Negació 2   »   sr Негација 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [шездесет и пет]

65 [šezdeset i pet]

Негација 2

[Negacija 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
És car l’anell? Д- ----е-п-ст-н--ку-? Д_ л_ ј_ п_____ с____ Д- л- ј- п-с-е- с-у-? --------------------- Да ли је прстен скуп? 0
D- li je p-s--- skup? D_ l_ j_ p_____ s____ D- l- j- p-s-e- s-u-? --------------------- Da li je prsten skup?
No, només costa cent euros. Не---- к-шта -амо -тоти-- е-ра. Н__ о_ к____ с___ с______ е____ Н-, о- к-ш-а с-м- с-о-и-у е-р-. ------------------------------- Не, он кошта само стотину евра. 0
Ne,--- k-št- ---o-----in- evra. N__ o_ k____ s___ s______ e____ N-, o- k-š-a s-m- s-o-i-u e-r-. ------------------------------- Ne, on košta samo stotinu evra.
Però només en tinc cinquanta. А-и--- и----само ---е-ет. А__ ј_ и___ с___ п_______ А-и ј- и-а- с-м- п-д-с-т- ------------------------- Али ја имам само педесет. 0
A-i -a i-a----m- -e-es-t. A__ j_ i___ s___ p_______ A-i j- i-a- s-m- p-d-s-t- ------------------------- Ali ja imam samo pedeset.
Has acabat? Је-и ---ве- готов ---ото-a? Ј___ л_ в__ г____ / г______ Ј-с- л- в-ћ г-т-в / г-т-в-? --------------------------- Јеси ли већ готов / готовa? 0
J-si -i -ec--g---- --go-o--? J___ l_ v__ g____ / g______ J-s- l- v-c- g-t-v / g-t-v-? ---------------------------- Jesi li već gotov / gotova?
No, encara no. Не, јо--не. Н__ ј__ н__ Н-, ј-ш н-. ----------- Не, још не. 0
N-,---- -e. N__ j__ n__ N-, j-š n-. ----------- Ne, još ne.
Però aviat acabo. Али -ам--ск-ро -о--в - г-тов-. А__ с__ у_____ г____ / г______ А-и с-м у-к-р- г-т-в / г-т-в-. ------------------------------ Али сам ускоро готов / готова. 0
Ali s----s-or- ----v / -ot---. A__ s__ u_____ g____ / g______ A-i s-m u-k-r- g-t-v / g-t-v-. ------------------------------ Ali sam uskoro gotov / gotova.
Vols més sopa? Же--- -- -о- --пе? Ж____ л_ ј__ с____ Ж-л-ш л- ј-ш с-п-? ------------------ Желиш ли још супе? 0
Žel----i još ----? Ž____ l_ j__ s____ Ž-l-š l- j-š s-p-? ------------------ Želiš li još supe?
No, ja no en vull. Не- -е--ел-- -ише. Н__ н_ ж____ в____ Н-, н- ж-л-м в-ш-. ------------------ Не, не желим више. 0
Ne,--e --li----še. N__ n_ ž____ v____ N-, n- ž-l-m v-š-. ------------------ Ne, ne želim više.
Però un altre gelat. А----о- --д-н -л-д----. А__ ј__ ј____ с________ А-и ј-ш ј-д-н с-а-о-е-. ----------------------- Али још један сладолед. 0
A-i-j-- j-d-n sladoled. A__ j__ j____ s________ A-i j-š j-d-n s-a-o-e-. ----------------------- Ali još jedan sladoled.
Que fa gaire que vius aquí? С--ну-еш ли-в-----г- -вде? С_______ л_ в__ д___ о____ С-а-у-е- л- в-ћ д-г- о-д-? -------------------------- Станујеш ли већ дуго овде? 0
S-anu--š--i v--́-dugo-o---? S_______ l_ v__ d___ o____ S-a-u-e- l- v-c- d-g- o-d-? --------------------------- Stanuješ li već dugo ovde?
No, només un mes. Не- те- ---а----сец. Н__ т__ ј____ м_____ Н-, т-к ј-д-н м-с-ц- -------------------- Не, тек један месец. 0
Ne, --k jeda---e-e-. N__ t__ j____ m_____ N-, t-k j-d-n m-s-c- -------------------- Ne, tek jedan mesec.
Però ja conec un munt de gent. Ал- -ећ-п-з-ај-- -н--о--уд-. А__ в__ п_______ м____ љ____ А-и в-ћ п-з-а-е- м-о-о љ-д-. ---------------------------- Али већ познајем много људи. 0
Al- -eć----naj-- -nog- -----. A__ v__ p_______ m____ l_____ A-i v-c- p-z-a-e- m-o-o l-u-i- ------------------------------ Ali već poznajem mnogo ljudi.
Vas a casa demà? Пу--ј-ш -- -у--- к-ћ-? П______ л_ с____ к____ П-т-ј-ш л- с-т-а к-ћ-? ---------------------- Путујеш ли сутра кући? 0
Put--e- li-su-----u--i? P______ l_ s____ k____ P-t-j-š l- s-t-a k-c-i- ----------------------- Putuješ li sutra kući?
No, només els caps de setmana. Не---ек -а--икенд. Н__ т__ з_ в______ Н-, т-к з- в-к-н-. ------------------ Не, тек за викенд. 0
N-, -ek--a v--end. N__ t__ z_ v______ N-, t-k z- v-k-n-. ------------------ Ne, tek za vikend.
Però ja torno diumenge. А-и-с- вр--а- --ћ у ---ељ-. А__ с_ в_____ в__ у н______ А-и с- в-а-а- в-ћ у н-д-љ-. --------------------------- Али се враћам већ у недељу. 0
A---se -r-c--- već-u-ne-elj-. A__ s_ v_____ v__ u n_______ A-i s- v-a-́-m v-c- u n-d-l-u- ------------------------------ Ali se vraćam već u nedelju.
La teva filla ja és major d’edat? Да -и -е -в--а ћ-р---ве--одра---? Д_ л_ ј_ т____ ћ____ в__ о_______ Д- л- ј- т-о-а ћ-р-а в-ћ о-р-с-а- --------------------------------- Да ли је твоја ћерка већ одрасла? 0
D---i-je-tvoj- c-er---ve-́-----s--? D_ l_ j_ t____ ć____ v__ o_______ D- l- j- t-o-a c-e-k- v-c- o-r-s-a- ----------------------------------- Da li je tvoja ćerka već odrasla?
No, té només disset anys. Н-, -н--и----ек -ед-м----т---дина. Н__ о__ и__ т__ с_________ г______ Н-, о-а и-а т-к с-д-м-а-с- г-д-н-. ---------------------------------- Не, она има тек седамнаест година. 0
N-, o-- -ma-t-k--ed-mn-e----o----. N__ o__ i__ t__ s_________ g______ N-, o-a i-a t-k s-d-m-a-s- g-d-n-. ---------------------------------- Ne, ona ima tek sedamnaest godina.
Però ja té xicot. Ал- он- већ и------ка. А__ о__ в__ и__ м_____ А-и о-а в-ћ и-а м-м-а- ---------------------- Али она већ има момка. 0
Ali--n- --ć--m---omka. A__ o__ v__ i__ m_____ A-i o-a v-c- i-a m-m-a- ----------------------- Ali ona već ima momka.

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!