Manual de conversa

ca Al tren   »   mk Во воз

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [триесет и четири]

34 [triyesyet i chyetiri]

Во воз

[Vo voz]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Д--и -в- е--о-о- за--ер-и-? Д___ о__ е в____ з_ Б______ Д-л- о-а е в-з-т з- Б-р-и-? --------------------------- Дали ова е возот за Берлин? 0
Da-i ova----vozot-----ye--i-? D___ o__ y_ v____ z_ B_______ D-l- o-a y- v-z-t z- B-e-l-n- ----------------------------- Dali ova ye vozot za Byerlin?
Quan surt el tren? К--а-т--н----воз-т? К___ т______ в_____ К-г- т-г-у-а в-з-т- ------------------- Кога тргнува возот? 0
Kog-a----unoo---v-zot? K____ t________ v_____ K-g-a t-g-n-o-a v-z-t- ---------------------- Kogua trgunoova vozot?
Quan arriba el tren a Berlín? Ко-а пр-----н--------т-во ---лин? К___ п__________ в____ в_ Б______ К-г- п-и-т-г-у-а в-з-т в- Б-р-и-? --------------------------------- Кога пристигнува возот во Берлин? 0
Kogu--pr-s-i---oov- v--ot -----e-lin? K____ p____________ v____ v_ B_______ K-g-a p-i-t-g-n-o-a v-z-t v- B-e-l-n- ------------------------------------- Kogua pristigunoova vozot vo Byerlin?
Perdó, que puc passar? Прос-е--,---е-- ------п-м-нам? П________ с____ л_ д_ п_______ П-о-т-т-, с-е-м л- д- п-м-н-м- ------------------------------ Простете, смеам ли да поминам? 0
P--sty-t--,----e-m -i-d- pomi-a-? P__________ s_____ l_ d_ p_______ P-o-t-e-y-, s-y-a- l- d- p-m-n-m- --------------------------------- Prostyetye, smyeam li da pominam?
Crec que és el meu seient. М--лам-д--а ов- ----е---м-с-о. М_____ д___ о__ е м____ м_____ М-с-а- д-к- о-а е м-е-о м-с-о- ------------------------------ Мислам дека ова е моето место. 0
M-sla- d-e-a --a-y- --ye-- m-e--o. M_____ d____ o__ y_ m_____ m______ M-s-a- d-e-a o-a y- m-y-t- m-e-t-. ---------------------------------- Mislam dyeka ova ye moyeto myesto.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. Ми-лам-дек--Ви- с-ди---н- -о-т- м--т-. М_____ д___ В__ с_____ н_ м____ м_____ М-с-а- д-к- В-е с-д-т- н- м-е-о м-с-о- -------------------------------------- Мислам дека Вие седите на моето место. 0
Mis-----y-ka -i----y--i-ye -a m-ye---m-est-. M_____ d____ V___ s_______ n_ m_____ m______ M-s-a- d-e-a V-y- s-e-i-y- n- m-y-t- m-e-t-. -------------------------------------------- Mislam dyeka Viye syeditye na moyeto myesto.
On és el cotxe-llit? Ка-е е ваг-н----а--пие--? К___ е в______ з_ с______ К-д- е в-г-н-т з- с-и-њ-? ------------------------- Каде е вагонот за спиење? 0
Ka-y- ye -a--on-t--a sp--e--e? K____ y_ v_______ z_ s________ K-d-e y- v-g-o-o- z- s-i-e-y-? ------------------------------ Kadye ye vaguonot za spiyeњye?
El cotxe-llit és a la cua del tren. В--оно- за-с-иењ- е на-----от -д ---о-. В______ з_ с_____ е н_ к_____ о_ в_____ В-г-н-т з- с-и-њ- е н- к-а-о- о- в-з-т- --------------------------------------- Вагонот за спиење е на крајот од возот. 0
V----n-t ---sp-ye--- -e-na-k-a-----d vo-o-. V_______ z_ s_______ y_ n_ k_____ o_ v_____ V-g-o-o- z- s-i-e-y- y- n- k-a-o- o- v-z-t- ------------------------------------------- Vaguonot za spiyeњye ye na kraјot od vozot.
On és el restaurant? – En el cap. А ---е е--а-онот-----адење? - ---по--т-к--. А к___ е в______ з_ ј______ – Н_ п_________ А к-д- е в-г-н-т з- ј-д-њ-? – Н- п-ч-т-к-т- ------------------------------------------- А каде е вагонот за јадење? – На почетокот. 0
A---dy- ----aguono- za -a--eњy-?-–--a-p--h--t-k--. A k____ y_ v_______ z_ ј________ – N_ p___________ A k-d-e y- v-g-o-o- z- ј-d-e-y-? – N- p-c-y-t-k-t- -------------------------------------------------- A kadye ye vaguonot za јadyeњye? – Na pochyetokot.
Puc dormir a sota? М--а--ли д- -пиј-м -ол-? М____ л_ д_ с_____ д____ М-ж-м л- д- с-и-а- д-л-? ------------------------ Можам ли да спијам долу? 0
Moʐa- -i--a--p-ј---dol-o? M____ l_ d_ s_____ d_____ M-ʐ-m l- d- s-i-a- d-l-o- ------------------------- Moʐam li da spiјam doloo?
Puc dormir al mig? М--ам л-----с-иј---в- ----и--т-? М____ л_ д_ с_____ в_ с_________ М-ж-м л- д- с-и-а- в- с-е-и-а-а- -------------------------------- Можам ли да спијам во средината? 0
Moʐ-m------ -------v- -ry-di--t-? M____ l_ d_ s_____ v_ s__________ M-ʐ-m l- d- s-i-a- v- s-y-d-n-t-? --------------------------------- Moʐam li da spiјam vo sryedinata?
Puc dormir a dalt? М---м ----а--п-ј---г-р-? М____ л_ д_ с_____ г____ М-ж-м л- д- с-и-а- г-р-? ------------------------ Можам ли да спијам горе? 0
M-ʐ---li da -pi--m-guo---? M____ l_ d_ s_____ g______ M-ʐ-m l- d- s-i-a- g-o-y-? -------------------------- Moʐam li da spiјam guorye?
Quan serem a la frontera? К-га ---би---- н--гр-н---т-? К___ ќ_ б_____ н_ г_________ К-г- ќ- б-д-м- н- г-а-и-а-а- ---------------------------- Кога ќе бидеме на границата? 0
Kogu--kjye --d--my--na-gu-----z---? K____ k___ b_______ n_ g___________ K-g-a k-y- b-d-e-y- n- g-r-n-t-a-a- ----------------------------------- Kogua kjye bidyemye na guranitzata?
Quant dura el viatge a Berlín? К-лк- --л---трае па-ув--е----о--ер-и-? К____ д____ т___ п_________ д_ Б______ К-л-у д-л-о т-а- п-т-в-њ-т- д- Б-р-и-? -------------------------------------- Колку долго трае патувањето до Берлин? 0
K----- do--uo t--y- -a----a--e-o-d-------in? K_____ d_____ t____ p___________ d_ B_______ K-l-o- d-l-u- t-a-e p-t-o-a-y-t- d- B-e-l-n- -------------------------------------------- Kolkoo dolguo traye patoovaњyeto do Byerlin?
Que el tren té retard? Д----в--от-д-цн-? Д___ в____ д_____ Д-л- в-з-т д-ц-и- ----------------- Дали возот доцни? 0
D-------ot-do-z--? D___ v____ d______ D-l- v-z-t d-t-n-? ------------------ Dali vozot dotzni?
Teniu res per llegir? Имате ли н-ш-о -а -и-а--? И____ л_ н____ з_ ч______ И-а-е л- н-ш-о з- ч-т-њ-? ------------------------- Имате ли нешто за читање? 0
Im--ye -i -y-s-to--a ch--a-ye? I_____ l_ n______ z_ c________ I-a-y- l- n-e-h-o z- c-i-a-y-? ------------------------------ Imatye li nyeshto za chitaњye?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Мож- -- ч-век -вде д- -об-----ш-- -а---д--е - з---и-њ-? М___ л_ ч____ о___ д_ д____ н____ з_ ј_____ и з_ п_____ М-ж- л- ч-в-к о-д- д- д-б-е н-ш-о з- ј-д-њ- и з- п-е-е- ------------------------------------------------------- Може ли човек овде да добие нешто за јадење и за пиење? 0
M-ʐy- ---c-ovy-k ov-------d-b--e -ye--to--a--a-y---e i -a--iyeњ--? M____ l_ c______ o____ d_ d_____ n______ z_ ј_______ i z_ p_______ M-ʐ-e l- c-o-y-k o-d-e d- d-b-y- n-e-h-o z- ј-d-e-y- i z- p-y-њ-e- ------------------------------------------------------------------ Moʐye li chovyek ovdye da dobiye nyeshto za јadyeњye i za piyeњye?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Д-л---- м- разб-ди-е-в-----0--ас----е м--а-? Д___ б_ м_ р________ в_ 7___ ч____ В_ м_____ Д-л- б- м- р-з-у-и-е в- 7-0- ч-с-т В- м-л-м- -------------------------------------------- Дали би ме разбудиле во 7.00 часот Ве молам? 0
D--i -- mye-----ood-----vo--.-0 chas-t--ye---l--? D___ b_ m__ r__________ v_ 7___ c_____ V__ m_____ D-l- b- m-e r-z-o-d-l-e v- 7-0- c-a-o- V-e m-l-m- ------------------------------------------------- Dali bi mye razboodilye vo 7.00 chasot Vye molam?

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!