Д--и о-- е-в--о- -а -ерл-н?
Д___ о__ е в____ з_ Б______
Д-л- о-а е в-з-т з- Б-р-и-?
---------------------------
Дали ова е возот за Берлин? 0 D-l- -va----vo-o- z- By-rl-n?D___ o__ y_ v____ z_ B_______D-l- o-a y- v-z-t z- B-e-l-n------------------------------Dali ova ye vozot za Byerlin?
Каде --вагон-- з-----ењ-?
К___ е в______ з_ с______
К-д- е в-г-н-т з- с-и-њ-?
-------------------------
Каде е вагонот за спиење? 0 K--ye-y--va-u-no- -a-sp-yeњ-e?K____ y_ v_______ z_ s________K-d-e y- v-g-o-o- z- s-i-e-y-?------------------------------Kadye ye vaguonot za spiyeњye?
Вагонот--- спи-њ--е-н- к-а-от-о----зот.
В______ з_ с_____ е н_ к_____ о_ в_____
В-г-н-т з- с-и-њ- е н- к-а-о- о- в-з-т-
---------------------------------------
Вагонот за спиење е на крајот од возот. 0 Va-------za-sp--eњy---e n----a----o- --z--.V_______ z_ s_______ y_ n_ k_____ o_ v_____V-g-o-o- z- s-i-e-y- y- n- k-a-o- o- v-z-t--------------------------------------------Vaguonot za spiyeњye ye na kraјot od vozot.
А-ка-е-----г-н-- за ја-е-е- --На поч-----т.
А к___ е в______ з_ ј______ – Н_ п_________
А к-д- е в-г-н-т з- ј-д-њ-? – Н- п-ч-т-к-т-
-------------------------------------------
А каде е вагонот за јадење? – На почетокот. 0 A -a-y--ye-v-gu-n---za ј-d---y---–--a po-h-eto--t.A k____ y_ v_______ z_ ј________ – N_ p___________A k-d-e y- v-g-o-o- z- ј-d-e-y-? – N- p-c-y-t-k-t---------------------------------------------------A kadye ye vaguonot za јadyeњye? – Na pochyetokot.
Més Idiomes
Fes clic a una bandera
On és el restaurant? – En el cap.
А каде е вагонот за јадење? – На почетокот.
A kadye ye vaguonot za јadyeњye? – Na pochyetokot.
М--е-л---ов-к ов-е--- -о--е--е--- ----ад-њ--и за-п--њ-?
М___ л_ ч____ о___ д_ д____ н____ з_ ј_____ и з_ п_____
М-ж- л- ч-в-к о-д- д- д-б-е н-ш-о з- ј-д-њ- и з- п-е-е-
-------------------------------------------------------
Може ли човек овде да добие нешто за јадење и за пиење? 0 Mo-y--l--ch--------d---------iy--nye---- za -a--eњ-e---z---i-eњye?M____ l_ c______ o____ d_ d_____ n______ z_ ј_______ i z_ p_______M-ʐ-e l- c-o-y-k o-d-e d- d-b-y- n-e-h-o z- ј-d-e-y- i z- p-y-њ-e-------------------------------------------------------------------Moʐye li chovyek ovdye da dobiye nyeshto za јadyeњye i za piyeњye?
Més Idiomes
Fes clic a una bandera
Que es pot demanar de menjar i beure aquí?
Може ли човек овде да добие нешто за јадење и за пиење?
Moʐye li chovyek ovdye da dobiye nyeshto za јadyeњye i za piyeњye?
Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares.
La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet.
Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis.
Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons.
En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules.
A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls.
Així n'obtenen molta informació important.
Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos.
D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions.
Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma.
Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis.
Així aprenden també a formar sons en altres llengües.
Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament.
A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg.
Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit.
Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback.
Això és molt important per als nens petits.
D'aquesta manera saben que se'ls comprèn.
I això els motiva.
Segueix sent divertit aprendre a parlar.
De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio.
Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis.
En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so.
Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües.
Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps.
Els nadons mostraven llavors clarament més atenció.
Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món.
Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals.
Es l’idioma natiu de 45 milions de persones,
la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa.
Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells,
i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món.
És la llengua eslava més parlada desprès del rus.
Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè.
El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents.
Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard.
L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres.
L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua.
La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres,
pel que cada paraula és declinada i conjugada.
El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill.
Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!