Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   mk Присвојни заменки 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [шеесет и шест]

66 [shyeyesyet i shyest]

Присвојни заменки 1

Prisvoјni zamyenki 1

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
jo – el meu ј-с –-м-ј ј__ – м__ ј-с – м-ј --------- јас – мој 0
јa- - m-ј ј__ – m__ ј-s – m-ј --------- јas – moј
No trobo la meva clau. Не-ожам-да -о--а-дам м-јо-----вој-т ---ч. Н______ д_ г_ н_____ м____ / с_____ к____ Н-м-ж-м д- г- н-ј-а- м-ј-т / с-о-о- к-у-. ----------------------------------------- Неможам да го најдам мојот / својот клуч. 0
N-----a------uo na---m m-----/--voј--------h. N_______ d_ g__ n_____ m____ / s_____ k______ N-e-o-a- d- g-o n-ј-a- m-ј-t / s-o-o- k-o-c-. --------------------------------------------- Nyemoʐam da guo naјdam moјot / svoјot klooch.
No trobo el meu bitllet. Не-о----да г- -ајда- ----т -----ј-- во-е--б-л--. Н______ д_ г_ н_____ м____ / с_____ в____ б_____ Н-м-ж-м д- г- н-ј-а- м-ј-т / с-о-о- в-з-н б-л-т- ------------------------------------------------ Неможам да го најдам мојот / својот возен билет. 0
Nye-o----d---uo----d-- --ј-- ---vo-ot---z-e-----y-t. N_______ d_ g__ n_____ m____ / s_____ v_____ b______ N-e-o-a- d- g-o n-ј-a- m-ј-t / s-o-o- v-z-e- b-l-e-. ---------------------------------------------------- Nyemoʐam da guo naјdam moјot / svoјot vozyen bilyet.
tu – el teu ти –-тв-ј т_ – т___ т- – т-о- --------- ти – твој 0
ti-– ---ј t_ – t___ t- – t-o- --------- ti – tvoј
Has trobat la teva clau? Г- ---д- -и --о-о--- -вој---к-уч? Г_ н____ л_ т_____ / с_____ к____ Г- н-ј-е л- т-о-о- / с-о-о- к-у-? --------------------------------- Го најде ли твојот / својот клуч? 0
G-o naј-y- li -v--o- /-sv---t kl-o-h? G__ n_____ l_ t_____ / s_____ k______ G-o n-ј-y- l- t-o-o- / s-o-o- k-o-c-? ------------------------------------- Guo naјdye li tvoјot / svoјot klooch?
Has trobat el teu bitllet? Г--на--- л--т--јот---својо- -оз-н-биле-? Г_ н____ л_ т_____ / с_____ в____ б_____ Г- н-ј-е л- т-о-о- / с-о-о- в-з-н б-л-т- ---------------------------------------- Го најде ли твојот / својот возен билет? 0
G-- --ј-ye -i-tv-јot -----јot --zy---b---et? G__ n_____ l_ t_____ / s_____ v_____ b______ G-o n-ј-y- l- t-o-o- / s-o-o- v-z-e- b-l-e-? -------------------------------------------- Guo naјdye li tvoјot / svoјot vozyen bilyet?
ell – el seu то--– н-гов т__ – н____ т-ј – н-г-в ----------- тој – негов 0
to- - ---gu-v t__ – n______ t-ј – n-e-u-v ------------- toј – nyeguov
Saps on és la seva clau? З---ш -и-каде --не---и-т-----? З____ л_ к___ е н_______ к____ З-а-ш л- к-д- е н-г-в-о- к-у-? ------------------------------ Знаеш ли каде е неговиот клуч? 0
Z-ay-s--l---a-y- -- ny-guovi-t-kl-o--? Z______ l_ k____ y_ n_________ k______ Z-a-e-h l- k-d-e y- n-e-u-v-o- k-o-c-? -------------------------------------- Znayesh li kadye ye nyeguoviot klooch?
Saps on és el seu bitllet? Зн--- л--к----е-н-гов--т-в---н б--е-? З____ л_ к___ е н_______ в____ б_____ З-а-ш л- к-д- е н-г-в-о- в-з-н б-л-т- ------------------------------------- Знаеш ли каде е неговиот возен билет? 0
Z----s--li kadye ye n-e---vi-t-vo---n bily-t? Z______ l_ k____ y_ n_________ v_____ b______ Z-a-e-h l- k-d-e y- n-e-u-v-o- v-z-e- b-l-e-? --------------------------------------------- Znayesh li kadye ye nyeguoviot vozyen bilyet?
ella – el seu таа-– --јз-н т__ – н_____ т-а – н-ј-и- ------------ таа – нејзин 0
taa-– nye---n t__ – n______ t-a – n-e-z-n ------------- taa – nyeјzin
Els seus diners han desaparegut. Неј-и-и-е-пари -----ма. Н________ п___ г_ н____ Н-ј-и-и-е п-р- г- н-м-. ----------------------- Нејзините пари ги нема. 0
Ny-ј---ity--p--i gu----e-a. N__________ p___ g__ n_____ N-e-z-n-t-e p-r- g-i n-e-a- --------------------------- Nyeјzinitye pari gui nyema.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. А-и не-з---т- к---и-н- -а-ти-к- ј-----а. А и н________ к_______ к_______ ј_ н____ А и н-ј-и-а-а к-е-и-н- к-р-и-к- ј- н-м-. ---------------------------------------- А и нејзината кредитна картичка ја нема. 0
A i n-e--ina-- --y-d--na---r-i-hka--a-n---a. A i n_________ k________ k________ ј_ n_____ A i n-e-z-n-t- k-y-d-t-a k-r-i-h-a ј- n-e-a- -------------------------------------------- A i nyeјzinata kryeditna kartichka јa nyema.
nosaltres – el nostre н---– --ш н__ – н__ н-е – н-ш --------- ние – наш 0
ni-e --n--h n___ – n___ n-y- – n-s- ----------- niye – nash
El nostre avi està malalt. Н----т -е-о е-б-ле-. Н_____ д___ е б_____ Н-ш-о- д-д- е б-л-н- -------------------- Нашиот дедо е болен. 0
Na-hio- -yedo -----lye-. N______ d____ y_ b______ N-s-i-t d-e-o y- b-l-e-. ------------------------ Nashiot dyedo ye bolyen.
La nostra àvia està bé de salut. На--та ба------д--в-. Н_____ б___ е з______ Н-ш-т- б-б- е з-р-в-. --------------------- Нашата баба е здрава. 0
Na-hat- bab---- ---ava. N______ b___ y_ z______ N-s-a-a b-b- y- z-r-v-. ----------------------- Nashata baba ye zdrava.
vosaltres – el vostre вие - --ш в__ – в__ в-е – в-ш --------- вие – ваш 0
viy--– v-sh v___ – v___ v-y- – v-s- ----------- viye – vash
Nens, on és el vostre pare? Д---- -а-е-е---шиот --тк-? Д____ к___ е в_____ т_____ Д-ц-, к-д- е в-ш-о- т-т-о- -------------------------- Деца, каде е вашиот татко? 0
Dy-tz-- k-dye--e --sh-ot t----? D______ k____ y_ v______ t_____ D-e-z-, k-d-e y- v-s-i-t t-t-o- ------------------------------- Dyetza, kadye ye vashiot tatko?
Nens, on és la vostra mare? Д---- --де - в-ш-та м---а? Д____ к___ е в_____ м_____ Д-ц-, к-д- е в-ш-т- м-ј-а- -------------------------- Деца, каде е вашата мајка? 0
D----a--k-d-e -e-vash-ta-ma-ka? D______ k____ y_ v______ m_____ D-e-z-, k-d-e y- v-s-a-a m-ј-a- ------------------------------- Dyetza, kadye ye vashata maјka?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!